Resultats de la cerca

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, del qual formà part del comitè directiu, l’any 1933 Començà la seva activitat a meitat dels anys vint xiulant partits del Campionat Regional de Catalunya de segona categoria De manera esporàdica debutà en la Lliga el 14 de desembre de 1930, dirigint un partit de primera divisió entre el Futbol Club Barcelona i el Club Esportiu Europa Durant la dècada dels quaranta continuà xiulant partits de competicions regionals catalanes i de segona divisió Tornà a aparèixer a primera en un partit entre l’Atlético Aviación i la Real Sociedad a l’octubre…

Tot i no aparèixer en l’Acta de constitució del Club Natació Barcelona del 10 de novembre de 1907, sempre se’l considerà un dels seus cofundadors, ja que figura entre els jugadors que disputaren el primer partit oficial el 12 de juliol de 1908 i, a més, intervingué en tots els festivals de waterpolo celebrats fins el 1913, incloses les primeres trobades internacionals amb el Foot-ball Velo Club de Niça 24 de setembre de 1910 i el Brussels Swimming Club de Brusselles 15 d’agost de 1912 També participà en la direcció de l’entitat 1917-20 com a membre de la Comissió Consultiva A…

Era editat per l’empresa Editorial Don Balón SA i tenia la redacció a Barcelona Especialitzat en futbol de l’àmbit estatal i també internacional, durant més de tres dècades es convertí en un referent per als aficionats no solament de l’Estat espanyol, sinó també d’altres països Rogelio Rengel Mercadé n’era el propietari i fou dirigit per Mercedes Milá, Juan Manuel Martínez, Juan Pedro Martínez Díaz i Antoni Casals, entre d’altres Antonio Hernáez, Andreu Astruells i Miquel Rico en foren directors executius, i José María García, Josep Maria Casanovas i Juan José González, editors Des del 1989…

Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí…

En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una…

Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un conjunt de…

Planta d’aquesta enigmàtica construcció, probablement un mausoleu o un baptisteri LI Esteva L’any 1963, durant la restauració de la torre del Fum del monestir de Sant Feliu de Guíxols, s'identificà una construcció de planta exteriorment quadrada, immediatament sota la torre, i que n’ocupava la meitat Es poden veure restes d’aquest edifici a l’exterior de la torre, on hi ha un mur corregut de direcció est-oest, part de la façana de l’edifici quadrangular L’excavació a l’interior de la torre, en el seu basament, va permetre descobrir una altra part de l’edifici Ara es pot dir que ens trobem…

La basílica Vista del sector de llevant del monestir de Santa Maria de Roses, on van aparèixer les restes d’una església paleocristiana i d’una altra de preromànica, successora de l’anterior ECSA - M Casanovas Durant la recerca arqueològica de la Rhode grega es van descobrir els vestigis d’una església paleocristiana, refeta en època preromànica al subsòl de l’absis i el transsepte de migdia de l’església romànica del monestir de Santa Maria de Roses Roses, Alt Empordà El primer que va topar amb aquestes restes va ser l’afeccionat de Roses F Cufí, l’any 1934, el qual va realitzar algunes…

Basament de l’absis de la suposada basílica en el moment de la seva descoberta l’any 1988 JVM Arbeloa Entre els anys 1986 i 1988, en el decurs d’una excavació d’urgència efectuada a la plaça d’Alfons XII de Tortosa, van aparèixer les restes d’una construcció que s’ha relacionat amb una basílica paleocristiana, datable entre els segles IV i V pel context funerari en què es troba situada A l’entorn de la construcció es va trobar un conjunt d’inhumacions fetes en fossa, en caixa de fusta —documentades pels claus de ferro— i també en àmfora tipus Keay IV i XIX, que emmarquen la…

Planta d’aquest assentament rural, datat al segle VII J Enrich En el decurs dels anys 1989, 1990 i 1991, fou excavat, en el terme municipal de Castellfollit del Boix Bages, un assentament rural de l’antiguitat tardana, en un indret denominat Vilaclara Es localitza en el límit de les comarques del Bages i de l’Anoia, a peu d’un camí antic molt transitat Resta envoltat de planes fèrtils, en una zona caracteritzada per un poblament continu des del neolític mitjà fins als nostres dies A la planta general hi podem distingir tres grans àrees, amb habitacions o dependències cobertes a la part…