Planta d’aquesta enigmàtica construcció, probablement un mausoleu o un baptisteri.
LI. Esteva
L’any 1963, durant la restauració de la torre del Fum del monestir de Sant Feliu de Guíxols, s'identificà una construcció de planta exteriorment quadrada, immediatament sota la torre, i que n’ocupava la meitat. Es poden veure restes d’aquest edifici a l’exterior de la torre, on hi ha un mur corregut de direcció est-oest, part de la façana de l’edifici quadrangular. L’excavació a l’interior de la torre, en el seu basament, va permetre descobrir una altra part de l’edifici. Ara es pot dir que ens trobem davant d’un edifici de planta quadrada a l’exterior i amb l’espai interior vuitavat. El quadre exterior fa 5,7 m i l’interior 4,5 m. sense el gruix del mur. Cada costat de l’octògon fa 1,6 m, amb entrada pel N, al costat d’un breu contrafort, potser l’arrencament d’un altre àmbit relacionat amb el mur est-oest.
L’edifici estava cobert amb cúpula sobre petxines que arrenquen a partir d’una motllura, com s’ha vist a l’interior de la torre. Tota la part central de l’edifici està ocupada per un mur circular, molt potent, de la torre medieval. L’excavació de l’interior de la torre va descobrir una forta cimentació que tapa totalment el fons de l’edifici vuitavat i que va fer que no es trobés cap mena d’indici sobre la seva funció. No va aparèixer cap element definidor que permetés catalogar-lo com a baptisteri o mausoleu. L’espai entre la torre del Fum i els murs exteriors de l’edifici permetia una comprovació exterior, que no va confirmar res. Tampoc no es va poder confirmar la relació de l’edifici amb una necròpoli que hi ha al seu voltant, de la qual havia aparegut ceràmica del tipus lucente, ja del segle III, i altres restes de sigil·lada africana dels segles IV i V, estudiades per L. Esteva.
L’edifici formava part d’altres estructures. Al costat est es dibuixa un mur de tancament d’una cambra rectangular, a la qual probablement s’hi devia entrar des d’ una altra habitació que devia ocupar, pràcticament, tot el mur corregut est-oest. El tipus d’edifici suggereix, per la seva disposició i estructura, una doble funció, o bé un mausoleu o bé un baptisteri. Mausoleu del qual, en tot cas, no queden restes ni indicis d’ús funerari. Si fos un baptisteri, seria de tipus provençal amb una planta semblant al de Santa Maria de Terrassa.
Tampoc no s’exclou la possibilitat que l’edifici fos un element profà termal d’una gran vil·la tardana amb abundants exemples concrets, com a Santervás del Burgo, Sòria, o a les petites termes de la ciutat romana de Clunia.
Bibliografia
- Esteva. 1962a, XXVIII. pàgs. 29-40; Palol. 1967, pàgs. 156-157.