Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Agility Can Jané Club Esportiu
Agility
Club d’agility de Mataró.
Fou fundat el 2001 per l’escola d’educació canina Can Jané, dirigida per Ramon Torralba, educador caní i agilitista des del 1994 Formà part de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility 2004-09 fins que s’incorporà a la recentment creada Federació Catalana d’Agility Participa regularment en competicions d’àmbit català i espanyol Cal remarcar la seva implicació en l’adopció de gossos
Pere Vives i Vich
Història
Militar
Comunicació
Enginyer militar, pioner de l’aerostació, publicista i columbòfil.
Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín, 1902…
,
L’escultura en l’antiguitat tardana
El període comprès entre el Baix Imperi Romà i la dominació visigòtica es caracteritzà per la pervivència de la cultura clàssica, en un món que es cristianitzava Durant aquesta etapa, que avui en dia es prefereix anomenar més aviat antiguitat tardana que no pas època paleocristiana, les restes escultòriques que han arribat fins avui són peces de caràcter monumental o litúrgiques i funeràries Al costat de capitells que són bàsicament derivacions de l’ordre corinti, hi ha cancells com ara els conservats al Museu Arqueològic de Tarragona o ares d’altar, per exemple, les de Terrassa, Empúries i…
Dibuixos d’arquitectura gòtica: mostres, traces, trasllats...
La construcció de les catedrals gòtiques es duia a terme sota la direcció tècnica d’un mestre d’obres, el perfil professional del qual va evolucionar des de la pràctica artesanal a peu d’obra cap a una concentració preferent en les tasques del projecte, prefiguradores de l’arquitecte modern Un dels passos decisius dintre d’aquest procés evolutiu va ser l’adopció del dibuix com a mètode de disseny per tal de respondre a la creixent complexiitat que revestia la planificació de les obres de les catedrals Les notícies sobre dibuixos d’arquitectura no són rares en la documentació…
Els programes d’identitat corporativa: el joc de les marques
Elaborar programes d’identitat corporativa és l’especialitat del disseny gràfic que més directament intervé en l’activitat econòmica en una societat industrial que ja ha passat per diverses fases Si a l’inici calia convertir els productes en mercaderies, a l’actualitat, aquestes mercaderies s’han tornat serveis en un planeta que ha esdevingut un gran poble un mercat que ja no creix ni pot créixer més La funció del disseny gràfic consisteix, aquí, a dissenyar el comerç i, per aquesta raó, és el successor d’aquell genèric art comercial del qual es parlava just abans i poc després…
motonàutica

Competició de Fórmula 1 de motonàutica al port de Barcelona el 1984
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTONÀUTICA / MIQUEL MALLAFRÉ
Altres esports nàutics
Esport nàutic o aquàtic basat en la navegació competitiva a bord d’un artefacte flotant propulsat per un element motriu mecànic, normalment un motor d’explosió adherit a l’embarcació, la canoa o el bot i que utilitza l’aigua com a superfície de desplaçament.
Des del començament de l’activitat competitiva, les regates s’organitzaren en diferents classes que agruparen les embarcacions en funció de les característiques Entre les més destacades hi ha la Fórmula 1, o F1, amb circuit propi d’àmbit internacional reservat a professionals d’alt nivell, i la modalitat més espectacular de la motonàutica, desenvolupada amb grans catamarans i elevades potències de propulsió, similar a la fórmula homònima d’automobilisme Altres competicions en Fórmula, dividides per categories, són la F500, la F250, la de promoció F2000 i la de formació de joves pilots Fórmula…
La pintura en el romanticisme
L’aparició del Romanticisme a les arts plàstiques és el resultat de la conjunció entre inquietuds autòctones que busquen les seves arrels en la cultura popular i el descobriment del país i la recepció de novetats europees que s’imposaran de mica en mica fins a canviar la percepció d’aquelles arrels, com es veu clarament amb el medievalisme En la presa de consciència medievalista hi tenia també una part preponderant la reavaluació que una facció important dels corrents romàntics europeus feia del sentiment religiós La presa de consciència a Catalunya del valor de l’art medieval fou la…
La professió de dissenyador gràfic
Per explicar quina mena de professió és la de dissenyador gràfic, un recurs prou habitual és enumerar tot allò que produeix Llavors se citen cartells i anuncis, marques, logotips i emblemes per a entitats, prospectes i programes, lletres i llibres, cobertes de llibres i portades de revistes, diaris i revistes, senyals de carrer i senyalització de locals públics, papers de carta i targetes, envasos i etiquetes, capses i embolcalls, gràfics estadístics i organigrames, manuals d’instruccions i panells de control de màquines i, ara, a més, l’organització visual de les pantalles d’ordinador Una…
La pintura en el realisme
L’any 1855 és una data clau per a la història de l’art occidental, ja que la irrupció de l’art realista, cru, de Courbet dins el panorama de l’art idealista francès amb el seu famós pavelló del Réalisme on exposà d’una manera individual els quadres rebutjats pel jurat del Salon parisenc anual, significa la definitiva bifurcació de l’art europeu en dues branques, una oficial i l’altra independent D’altra banda, el 1855 Espanya vivia en ple Bienni Progressista Era un moment de renovació profunda, l’idealisme romàntic ja no responia a les demandes de la societat que volia un art que li parlés un…
L’escultura: una certa singularitat
L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…