Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Secció Esportiva Santa Eulàlia

Pista de ciment de la Secció Esportiva Santa Eulàlia de la dècada de 1960
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona conegut com SESE.
Fou fundat el 1952 sota l’aixopluc de la parròquia Santa Eulàlia de la plaça Virrei Amat de Barcelona El basquetbol fou un dels primers esports practicats i el 1953 dos equips començaren a competir en l’OAR L’any 1957 per primer cop incorporà un equip femení La temporada 1959-60 s’inscrigué en les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol El 1962 inaugurà la primera pista de ciment, i l’any següent incorporà el minibàsquet La temporada 1966-67 el primer equip competí per primer cop en l’àmbit estatal, a la tercera divisió A partir dels anys vuitanta començà a gestionar…
Club Atlètic Vic

Entrada del Club Atlètic Vic
Club Atlètic Vic
Atletisme
Club d’atletisme de Vic.
Fundat l’any 1956, el seu precursor a la població fou Josep Maria Pallàs Franquesa, que el 1929 començà a practicar l’atletisme amb un grup d’amics de la congregació catòlica dels estanislaus Inicialment s’entrenaven al prat de la Riera i més endavant a les pistes dels estanislaus, inaugurades el 1930 Després de la Guerra Civil l’atletisme ressorgí sota l’aixopluc de la Joventut d’Acció Catòlica El 1943 es creà la secció d’atletisme de la Unió Esportiva Vic, club centrat especialment en el futbol L’ascens del primer equip de futbol a tercera divisió la temporada 1952-53 deixà la…
surf d’estel

Gisela Pulido, nou vegades campiona del món de surf d’estel
CARLOS MONCHO / RED BULL CONTENT POOL
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a lliscar sobre la superfície de l’aigua amb una planxa de surf d’estel, arrossegat per un estel de tracció i fent salts i acrobàcies.
Als països anglosaxons és conegut com kitesurfing o kiteboarding , mentre que als francòfons se’l denomina flysurf , kitesurf o surf-volant Comprèn les disciplines de regata, estil lliure, ones, eslàlom i velocitat Els primers que utilitzaren estels per a arrossegar embarcacions foren els mariners i pescadors de la Xina, Indonèsia i la Polinèsia durant els segles XII, XIII i XIV L’inventor del surf d’estel modern fou l’holandès Gijsbertus Adrianus Panhuise, que el 1977 patentà el primer sistema de navegació sobre una planxa de surf moguda per una espècie de paracaigudes Als anys vuitanta…
bicitrial

Daniel Comas, guanyador de la primera prova de la Copa del Món de bicitrial (2009) disputada a Ripoll
Federació Catalana de Ciclisme-Comissió de Trial
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a superar diferents obstacles agrupats en zones tot mantenint l’equilibri sobre la bicicleta.
En cas de recolzar el peu a terra, el participant rep una penalització i s’estableix una classificació en ordre invers al nombre de faltes comeses La competició pot tenir lloc en un entorn natural o artificial i, segons sigui aquest, ofereix diferents tipus d’obstacles La bicicleta de trial, generalment d’alumini, pesa entre 7 i 8 kg i es caracteritza per la seva original geometria, de manillar alt i ample i part posterior baixa, que apropa el centre de gravetat a terra i n’augmenta l’estabilitat Els models de competició no porten seient i tenen frens molt potents i pneumàtics adherents Hi ha…
escafandrisme

L’escafandre autònom permet una autonomia plena sota l’aigua
Fotolia
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix a realitzar una immersió amb l’ús d’un escafandre autònom, un aparell proveït d’un sistema independent de subministrament d’aire o de mescla de gasos compost per una botella i un regulador.
No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar d’una…
fotoperiodisme esportiu

Cursa d’automobilisme fotografiada per Josep Maria Co de Triola
AF CEC / Co de Triola
Fotografia
Periodisme
Esport general
Un fotoperiodista és un professional de la premsa escritaque capta l’actualitat i l’ofereix a la societat per mitjà d’imatges fotogràfiques i no de paraules.
La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…
L’art popular religiós
La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…
L’art inesperat
Palma La llum de Miró «Jo em sento com un vegetal Per això visc a Palma Aquí tinc arrels La família de la meva mare era d’aquí Tinc arrels en aquesta terra» Són paraules de Joan Miró que expliquen les raons contundents de la seva estada a Mallorca i el presenten com a part de l’illa i de l’ambient per voluntat pròpia Des de ben petit visitava Mallorca, residència de la família materna Allà va establir llaços d’amistat i d’amor arran del seu propi casament Els paisatges i monuments mallorquins són representats als quaderns d’infantesa i adolescència, i les referències a l’illa són constants en…
El nou paper de les arts decoratives
Arribats els anys seixanta, introduïts el disseny industrial i el món de l’ interiorisme , terme nou que començà a popularitzar-se a partir d’aquell moment, van caldre una sèrie de plataformes diferents de les existents fins aleshores per tal de difondre una nova manera de concebre un tipus d’objecte que fins llavors havia format part dels bells oficis, de les indústries artístiques o de les arts industrials, com es vulgui, mentre aquestes arts i la decoració prenien altres camins La situació era nova i, com tota novetat, provocava reflexions i tenia defensors i detractors, els uns a favor de…
La pintura en les segones generacions del gòtic internacional
L’art cortès del 1400 es va viure de forma molt intensa a la Corona d’Aragó Marcat per una forta base italianitzant, havia de deixar un rastre inesborrable que va condicionar la realitat artística catalana de tot el segle XV En pintura es van fondre els seus models amb les primeres experiències del flamenquisme Quan arribà l’etapa de les segones generacions del gòtic internacional es feu evident la convivència de mestres com Despuig i Cirera –artistes que esgoten els models oferts per Lluís i Francesc Borrassà, per Mates, per Ramon de Mur o per Guerau Gener– amb pintors que oferirien nous…