Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Àmbit subtropical dels deserts i subdeserts freds
El desert de Gobi, a Mongòlia
Juan Luis Oliva de Suelves Cazurro
Caça
Caçador.
Especialitzat en la caça de perdiu a mà, munteries i caça de muntanya, especialment caça internacional, fou el primer caçador de l’Estat espanyol a ascendir a alguns cims de la serralada de l’Altai Mongòlia exterior i caçà un gran argalí És soci del Safari Club Internacional de Catalunya, del qual fou vicepresident 1998-06, i del madrileny Club de Monteros President de la Comissió de Catalunya d’Homologació de Trofeus de Caça des de l’any 1976, fou president de la Junta Nacional de Homologación de Trofeos 1990-2006, de la qual és vocal, i fou vicepresident del Consell…
Els dinosaures de Gobi
A l’antiga Xina, les ‘dents i els ossos dels dracs’, fòssils de mamífers, s’utilitzaven per a fer preparats medicinals, i els ‘anells de pedra’, probablement fragments d’ossos tubulars petrificats de dinosaure, eren utilitzats pels pescadors com a oportunes plomades per a les xarxes Eren fòssils fets aflorar pel treball secular de l’aigua i el vent, com també pels sovintejats sollevaments geològics De tots els jaciments que fornien aquests preciosos materials, els més cèlebres són els cementiris de dinosaures del Cretaci superior a Mongòlia, al desert de Gobi No és corrent trobar…
falconeria
Club Falconers de Ponent
Caça
Art de criar i d’ensinistrar per a la caça els falcons i altres ocells de presa.
Aquesta modalitat de caça té dues especialitats l’alt vol i el vol ras En la primera, els ocells volen lliurement a gran altura i es llancen en picat per tal de caçar la presa, normalment altres ocells, com perdius, ànecs o còrvids Està reservada a falcons i als seus híbrids Fou iniciada pels àrabs amb la introducció de la caputxa En la segona, el llançament dels ocells es produeix des del puny del falconer Les preses acostumen a ser mamífers petits com conills, llebres o guineus, tot i que a vegades també es cacen altres ocells Els rapinyaires utilitzats són sobretot astors, esparvers,…
,
Els rigors de la continentalitat
Els gramenets sense horitzó A les latituds mitjanes de l’hemisferi boreal 37-52°N, entre el bioma dels boscos boreals i el dels deserts freds, s’estenen dilatats territoris mancats de bosc Els caracteritzen un clima de desigual pluviositat a l’estiu i baixes temperatures a l’hivern, uns sòls de tonalitat fosca i molt rics en humus i una notable abundància d’animals herbívors Paisatges anàlegs, però molt menys extensos, es troben també a l’hemisferi austral, aproximadament a les mateixes latituds geogràfiques 30-45°S La irregularitat que presenta la distribució del bioma en els diferents…
Joan Antoni Samaranch i Torelló
© AVUI/J. MESTRE
Esport general
Dirigent esportiu i diplomàtic.
Fou professor mercantil i empresari Militant de la Falange des de jove, fou regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1955-64, procurador a les Corts franquistes 1964-77, delegat nacional d’Educación Física y Deportes 1967-70, president de la Diputació de Barcelona 1973-77 i ambaixador d’Espanya a l’URSS i Mongòlia 1977-81 Fou també president de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat del 1987 al 1990 entre el 1987 i el 1999, any que fou designat president honorífic de l’entitat Practicà esports com la boxa, el futbol o l’hípica, però s’…
,
La ramaderia i l’agricultura a les estepes i les praderies
Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts freds
Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…
Testes coronades
Hi ha animals que porten els boscos al cap, són veritables forestes de cornamenta òssia Són els cèrvids, potser el grup zoològic més característic dels boscos caducifolis El sentiment d’haver-se submergit realment en el bosc pren una dimensió especial, en efecte, si el passejant pot gaudir de la visió fugaç, esborradissa entre els arbres, d’algun cérvol d’estampa elegant esquitllant-se a corre-cuita Una visió fugaç i cada cop més improbable, car els cèrvids, malauradament, ja són una raresa a la majoria dels boscos caducifolis d’arreu del món Cérvol comú Cervus elaphus Fotolia - P Yates El…
L’ombra transparent
‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…