Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Georgina Maresma Olivella

Georgina Maresma acompanyada de Björn Borg
ARXIU G. MARESMA
Tennis
Tennista, àrbitra nacional i professora de tennis.
Des del 1974 competí amb el Club Tennis Barcino i, des del 1985 fins al 1987, amb el Reial Club de Tennis de Barcelona El 1982 fou campiona de Catalunya de tercera categoria individual i en dobles, i de segona categoria individual El 1984 fou campiona d’Espanya de tennis per equips absoluts amb el Barcino i campiona del primer circuit WTA i el 1986, campiona amb el Barcelona El 1996 fou campiona de Catalunya sub 30 Fou entrenadora del Club Esportiu Hispano Francès 1987-89 i directora de l’escola de tennis del Club Tennis Font Martina 1993-2001 Fou tècnica esportiva de la Federació Catalana de…
Mònica Antich López
Natació
Nedadora de natació sincronitzada.
Formada al Club Natació Granollers, aconseguí els èxits més rellevants al Club Natació Kallipolis Participà en categoria júnior en el campionat europeu de Berna 1980 i en el d’Innsbruck 1982 Ja en categoria sènior prengué part en el cam-pionat europeu de Roma 1983 i el de Sofia 1985 Per altra banda, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 en la prova de figures i duet, aquesta última acompanyada d’Anna Tarrés En els Campionats d’Espanya d’estiu i d’hivern, entre els mateixos anys, aconseguí tres medalles d’or per equips, quatre en duets, dues en solo i dues en figures…
Sandra Azón Canalda
Vela
Regatista.
El 1989 fou campiona d’Espanya absoluta en classe 420 juntament amb la seva germana Mònica Posteriorment competí en la classe 470 i participà amb la selecció catalana i espanyola de vela L’any 1998 obtingué els primers èxits rellevants acompanyada de Natàlia Via Dufresne Aconseguí la tercera posició en el Campionat del Món en classe 470 2000, 2001 i la tercera posició en el Campionat d’Europa en classe 470 2000, 2001 Guanyà dos Campionats del Món en classe Yngling 2002, 2006, un Campionat d’Europa també en classe Yngling 2006 i un Campionat d’Europa en classe 470 2003 Competí en…
Maria Estorach Pons
Escalada
Escaladora.
S’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE, la secció d’escalada d’aquest club També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM i del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, grups d’escalada del Club Muntanyenc Barcelonès CMB i del Centre Excursionista de Catalunya CEC, respectivament A Montserrat protagonitzà primeres ascensions femenines a roques com ara el Timbaler del Bruc, el Queixal, el Ninet, la roca de la Maranya, l’agulla del Pas del Príncep, el Taxi o el Tub, entre els anys 1946 i 1948, acompanyada dels seus germans, els també…
El litoral de la Marina Baixa
Platja codolosa sota els pendents drets de les Llomes de Reixes Vegeu les grans acumulacions de fragments de posidònia Posidonia oceanica Rafael Paulo El litoral de la Marina Baixa 219, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre la Vila Joiosa i el Campello el litoral es caracteritza pel predomini d’espadats mitjans, excavats sobre margues i calcàries margoses El perfil de la costa és gairebé rectilini, només interromput de tant en tant per algunes cales com el Xarco, Lanussa i Baeza Puntualment, però, apareixen algunes platges, com la del Paraís, i trams d’…
Jaciment de Bunyol (Foia de Bunyol)
Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació a les angiospermes…
gimnàstica rítmica

Júlia Usón, gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica, efectuant una coreografia amb cinta
Federació Catalana de Gimnàstica / TMWORKSHOP2011
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina de competició que consisteix en l’execució d’una coreografia, acompanyada de música, que combina elements de gimnàstica, ballet i dansa amb diferents aparells manuals.
Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…
La serra del Catllaràs
La vall de l’Ardericó, a la banda de llevant de Catllaràs, coberta per fagedes i pinedes de pi roig Ernest Costa La serra del Catllaràs 213, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La serra prepirinenca del Catllaràs s’aixeca al sud de l’alineació orogràfica formada per les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony, dins la conca del Llobregat És un espai força desconegut i interessant pel relleu accidentat i perquè és un nucli de vegetació i fauna d’alta muntanya És de substrat calcari i supera els 1700 m d’altitud en set cims de relleu suau En els contraforts de menor…
Pardal comú
El pardal comú o de llei, teulat, teuladí o moixonet, és probablement una de les espècies més conegudes de casa nostra, estretament lligat a la companyia humana, fins al punt que arriba a abandonar totalment els pobles, si aquests, a son torn, són desafectats És àmpliament repartit, i en un gran nombre, als Països Catalans, però als Pirineus és absent d’alguns sectors i pobles de l’alta muntanya A la resta del territori és un sedentari comuníssim que, passada la cria, des del començament de juny fins a l’octubre, forma estols grans de 400-500 exemplars sobre rostolls, erms i guarets…
La multiplicació vegetativa dels espermatòfits
Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina