Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
esgrima en cadira de rodes
Arxiu Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Esport de combat practicat per persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual.
Homes i dones en cadira de rodes, amputats o amb paràlisi cerebral lleu, competeixen en l’especialitat de floret, sabre o espasa, tant de manera individual com per equips, a partir d’un reglament internacional, les normes del qual no difereixen de les de l’esgrima convencional, tret dels aspectes relatius a la distància que hi ha entre els tiradors La cadira de rodes dels competidors es troba fixada al terra mitjançant unes guies que no impedeixen el moviment del cos, per tal de proporcionar major mobilitat als braços Per a compensar la falta de mobilitat, els tiradors arriben a…
bob
Corel-William P. Mcelligot, Ottawa, Canadà
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a tripular un bob (trineu articulat) que llisca per una superfície de glaç semicilíndrica i inclinada.
El bob, biplaça o de quatre places, d’estructura metàllica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/h La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa entre 1500 m i 1800 m de longitud, amb un pendent d’entre el 8% i el 15% La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i tan sols admet com a vàlides les sacsejades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar-ne la velocitat Les proves,…
Caixa Vilumara (1862-1914)
Caixa Vilumara departament de comptabilitat Catàleg de la Caixa Vilumara La Caixa Vilumara és l’entitat financera, en forma de societat no anònima, més important del segle XIX a Catalunya El seu secret va ser mantenir-se sempre en la línia del que serà en el futur la banca comercial captació de dipòsits en compte corrent i aplicació d’aquests recursos al descompte d’efectes comercials i a la concessió de crèdits amb garantia Durant 62 anys va fer un bon servei financer als clients i va donar rendibilitat a les participacions dels seus socis Sempre com a societat en comandita El seu final,…
Banc de Tortosa (1881-1951)
La creació El promotor del Banc de Tortosa fou Manuel Porcar i Tió Era tortosí, però residia a Barcelona És un personatge de primera magnitud Va ser un gran exportador d’oli cap als mercats de l’Amèrica Llatina, comerciant de grans i propietari del que anomenaven Balneari de Tortosa, de la Mare de Déu de l’Esperança, al barri de Remolins, en el qual hi havia una explotació d’aigua mineral Amb els seus productes —especialment l’oli— va ser present en diverses exposicions internacionals la de Lió del 1872, la de Viena del 1873, la de Barcelona del 1888 i la de París del 1889 En el sector…
equipaments esportius
Enciclopèdia Catalana
Esport general
El concepte d’equipament esportiu pot tenir diferents interpretacions i s’ha utilitzat de manera molt diversa.
La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets…
esgrima
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…
Superant obstacles, al costat del Banc de Barcelona (1857-1874)
L’inici d’una política d’inversió La plaça del Rei “Bellezas de Barcelona”, Barcelona, 1874 Fins el 1857 la Caixa no introduí la comptabilitat per partida doble ni confeccionà un balanç com Déu mana Es limitava a portar un llibre de caixa, un que era propi del Mont de Pietat i de les seves operacions, i uns estats generals en els quals es recollien els interessos pagats als dipositants, els cobrats als accionistes conservadors de capital i les despeses generals de l’entitat A la Caixa li falta superar la prova de la inversió i obtenir així uns resultats excedents que assegurin la seva…
Banc Hispano-colonial (1876-1950), un cas a part
El banc colonial 1876-1880 Els problemes financers de Cuba Anunci del Banc Hispano-Colonial, fundat el 1876 a Barcelona El 1868 començà la que els historiadors cubans anomenen la seva primera guerra de la independència, que durarà deu anys Catalunya, amb importants interessos personals i comercials a l’illa, hi participà el 1869 amb un batalló de voluntaris catalans, la majoria dels quals no tornaran, ja que les baixes produïdes per la guerra i, sobretot, per les malalties tropicals, el delmaren fortament La guerra va ser finançada per la Hisenda cubana mateixa, perquè l’espanyola no tenia…
Caixa Tarragona (1952-1995)
Logo de Caixa Tarragona La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona 1952 Tarragona el 1952 Tarragona al voltant del 1952 Foto Arxiu Vallvé La ciutat de Tarragona tenia uns 39 000 habitants el 1952 i la província 361 000 El seu actiu econòmic més important era el port, el segon de Catalunya, a través del qual s’exportaven des de feia molts anys els principals productes de les comarques que constitueixen el seu rerefons vi, oli, ametlles i avellanes Tots ells productes agrícoles La indústria està ben poc representada a la ciutat, si fem excepció de la fàbrica de…
Catalana General de Crèdit (1856-1914)
És el banc de negocis català més important del segle XIX Va tenir dues etapes de glòria des del 1856 fins al 1865 i des del 1875 fins al 1882, aprofitant la conjuntura favorable Entremig, la suspensió de pagaments el 1866 i la sorprenent recuperació La seva principal obra és la xarxa ferroviària catalana El seu protagonisme l’exerceix de manera ben diversa, bé com a banquer —amb la concessió de crèdit i la subscripció d’obligacions—, bé com a constructor de la línia, bé com a accionista La creació Antoni Brusi i els seus amics El 29 de febrer de 1856 un decret del govern autoritzava la…