Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
Unió de Centre de Catalunya
Partit polític
Fundat al març de 1978 per la fusió del Centre Català, la Unió dels Demòcrata-Cristians de Catalunya-Club Jacques Maritain, el Partit del Poble Català, un ampli sector de la Lliga Liberal Catalana i la quasi totalitat del Partit Social Demòcrata de Catalunya (amb l’excepció de Jaume Casanovas).
Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins…
Archivo de Prehistoria Levantina
Historiografia catalana
Revista fundada el 1928 per Isidre Ballester i Tormo, primer director i impulsor del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.
Concebuda com a Anuario del Servicio de Investigación Prehistórica de la Excma Diputación de Valencia , en mantingué el lema o subtítol fins el volum V 1954 Té publicats 24 volums, el primer aparegué l’any 1929 com a anuari del 1928, i el darrer, l’any 2001 La revista, editada a València, no ha mantingut una periodicitat constant, i només actualment ha adquirit caràcter de publicació bianual L’ APL , en qualitat de revista institucional, només té com a límits d’edició els que imposa l’originalitat dels treballs i el rigor científic La temàtica és l’arqueologia en general, no constrenyida pel…
Josep Llorenç i de Clavell
Historiografia catalana
Arxiver, notari i escriptor.
Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…
Josep Rodríguez
Historiografia catalana
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Fou frare trinitari Estudià gramàtica a la Universitat de València L’any 1648 prengué l’hàbit al Reial Convent de Nostra Senyora del Remei de València, i professà el 1649 Estudià arts al convent de Xàtiva, i teologia al de València En el seu orde, entre altres, tingué els càrrecs d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València, vicari provincial definidor dels convents d’Aragó i cronista general En la tertúlia del marquès de Villatorcas entrà en contacte amb el cercle preillustrat valencià, i es beneficià de la influència del degà d’Alacant, Manuel Martí, i dels…
Jeroni Sòria i Langlés
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i comerciant.
Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat…
,
Josep Maria Roca i Heras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, exercí com a especialista en dermatologia i urologia Desenvolupà un intens activisme cultural participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou mantenidor el 1902 i president el 1923 fou també president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, de la Unió Catalanista i de l’Ateneu Barcelonès en quatre ocasions 1908, 1909, 1913 i 1914, i fou membre de la RABLB, on ingressà l’any 1918 amb el discurs “Jaume Ramon Vila Heraldista català de començament del segle XVII”, contestat per Ernest Moliné i Brasés Destacà com a…
Societat Arqueològica Valenciana (SAV)
Historiografia catalana
Secció de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València, creada el 1871 per iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares.
Desenvolupament enciclopèdic L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els estatuts, que…
Gaspar Antist
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista.
Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar memòria d’…
,
Eduard Martínez i Ferrando
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest vg Martínez i Ferrando, Jesús Ernest , estudià dret i filosofia i lletres a la universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del s XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el…
Ignasi Sanponts i Barba
Historiografia catalana
Jurista i polític.
Vida i obra Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Collegi Episcopal de Barcelona 1803-08 La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intellectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J Llaró, BC Aribau, R López Soler i M Martí i Cortada, entre d’altres Fou un dels redactors del Periódico Erudito , periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat Estudià dret a les universitats de Cervera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina