Resultats de la cerca

No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…

A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…

Què és el mite En tots els moments de la cultura occidental, per acció o per reacció, d’una manera explícita o d’incògnit, el mite hi ha estat present Gairebé es pot afirmar que no hi ha cap període de la nostra cultura en el qual, directament o indirectament, els universos mítics no hagin mostrat el significat equívoc que els caracteritza Sovint, la desmitització dels mites aliens ha anat acompanyada de tendències remititzadores en el si de la mateixa cultura, potser perquè la constitució de l’ésser humà és logomítica , és a dir, que inclou alhora el mythos i el logos , la qual cosa implica…

La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…

Abordar el tema de la “forma” de les ciutats quan hi ha tanta diversitat com ciutats han existit i existeixen en el món, i formes que responen, a més, a cultures i períodes històrics diferents, és una tasca complexa I això perquè qualsevol classificació implica establir un model basat en la categorització de variables diverses i relacionades entre elles Per exemple, es poden determinar tipus en funció de la grandària grans, mitjanes, petites segons la densitat compactes, extenses, disseminades segons els orígens parlem de models de ciutat grega, medieval, barroca o bé segons la forma del…

El desplegament temporal del temps Per a l’estudi dels jocs s’ha de tenir en compte el binomi indestriable de l’espai i del temps Un joc se situa en un lloc concret plaça, poble o comarca i en un temps localitzat dins del calendari ja sigui tradicional o actual De la mateixa manera que hi ha un desplegament geogràfic dels jocs, també hi ha un desplegament temporal Malgrat tot, l’actual procés de globalització que envolta les manifestacions populars d’arrel tradicional tendeix a esborrar geografies i freqüències, procedències i antiguitats i a reduir qualsevol coordenada a un aquí i ara comú…

Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…

Es pot parlar d’unes pautes de vida quotidiana comunes a tots els habitants de Catalunya Què tenen en comú, per exemple, les vides del pagès del delta de l’Ebre, el cambrer del Raval de Barcelona, el pescador de Roses, la venedora de carn del mercat de Santa Caterina de Barcelona o la professora d’anglès de l’institut de Vic Aparentment, no tenen cap lligam ni connexió Es lleven a hores diferents, mengen a hores diferents, treballen en coses dissemblants i el seu lleure és diferent com podem dir que formen part d’una mateixa cultura Al llarg d’aquest text s’intentarà posar de manifest si…

La festa és el lloc adient per a l’expressió i la representació de la identitat del grup En la seva interpretació, el grup s’enorgulleix de si mateix i ensenya a les noves generacions les raons per les quals s’han de sentir satisfets de pertànyer-hi Dins del context festiu, es mostra als forasters aquesta identitat amb la finalitat de causar la seva admiració i el seu reconeixement Una de les formes més universals de representar la identitat és fer-ho mitjançant la dramatització, tot alludint el seu caràcter primigeni, remot, ancestral, definidor de l’excellència del grup per la seva…