Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Partit Espinaltià
Partit polític
Partit independentista constituït el 1997 per seguidors del pensament polític, psicològic i estètic (que anomenen “psicoestètica”) de Carles Muñoz Espinalt.
El seu objectiu primordial és la realització d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual promou un Front pel plebiscit per la Independència de Catalunya Dirigent Encarna Parreño Edita Independència de Catalunya Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1999 i obtingué 812 vots
Falange Española
Partit polític
Partit feixista fundat per José Antonio Primo de Rivera i Julio Ruiz de Alda a Madrid el 1933, la secció catalana del qual fou constituïda a Barcelona a finals d’aquell any.
Negava el liberalisme, la democràcia, la lluita de classes i els nacionalismes regionals i postulava la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu A Barcelona es conformà a partir dels contactes personals dels dos fundadors estatals La primera junta era formada per Roberto Bassas Figa advocat, Luis Fontes de Albornoz industrial, Luis Gutiérrez Santamarina escriptor que emprava el pseudònim de Luys Santa Marina, Francisco Palau Rabassó enginyer i fundador de la Peña Ibérica i Pompeyo Claret també “ibérico” Palau Rabassó i Gutiérrez…
Partido del Trabajo de España
Partit polític
Nova denominació del Partido Comunista de España (Internacional) adoptada al febrer de 1975 per tal de poder incorporar-se a la Junta Democràtica.
Dirigit en l’àmbit estatal per Eladio García Castro Ramon Lobato, participà en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i en la Plataforma de Convergencia Democrática Després de l’Assemblea de CCOO de Barcelona juliol de 1976, constituí la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT maig de 1977 Proposà la realització d’un front antifeixista i es reclamà seguidor del marxisme leninisme perfeccionat per Mao Zedong Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 en la candidatura Esquerra de Catalunya Front Electoral Democràtic, amb Esquerra Republicana de…
Partido Comunista de España (marxista-leninista)
Partit polític
Partit comunista maoista fundat a l’octubre de 1964 a Brussel·les per la fusió de diversos col·lectius proxinesos de l’interior i de l’exili separats del PCE (“La Chispa”, present a Madrid i a Suïssa, “España Democrática” de Colòmbia, “Mundo Obrero Revolucionario” i “El Proletario” de Madrid).
Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’una democràcia…
Falange Española de las Jons
Partit polític
Partit creat per la fusió entre Falange Española [FE] i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista [JONS], acordada al febrer de 1934 a Madrid i constituït a Barcelona al març d’aquell any.
La nova organització postulà, com les antecedents, la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu Igualment, posà èmfasi en la retòrica obrerista, pròpia del jonsisme Maldà per donar a conèixer la seva actitud envers el “problema catalán”, radicalment anticatalanista i antiautonomista, però partidària d’un respecte per la idiosincràsia catalana en tant que producte de la diversitat espanyola, amb la qual pretenia desmarcar-se d’altres opcions ultradretanes espanyolistes Aquest posicionament, defensat pel cap de l’organització, Roberto Bassas Figa,…
Les migracions tradicionals
El baix creixement natural de les societats preindustrials subministrava uns excedents reduïts per a l’emigració Dels segles XV al XVIII, el contingent d’europeus que va participar en la colonització americana va ser molt exigu Aquest precari equilibri es va transformar al llarg del segle XIX arran del procés de modernització que experimentà la societat europea transició demogràfica, revolució industrial i agrícola i desenvolupament dels transports són processos parallels en un marc de transformacions polítiques que trenquen l’equilibri demogràfic anterior En aquest mapa s’han representat els…
L’abastament d’aigua
En el mapa es representen dues variables d’una banda els recursos d’aigua disponibles i, d’altra banda, el consum urbà d’aigua per persona i any El consum urbà inclou el consum domèstic i el consum industrial El consum domèstic, a més dels usos realitzats pels particulars, comprèn també els usos públics reg de parcs i jardins, neteja de carrers, etc, els comercials i també els turístics S’ha considerat que el consum urbà és el més representatiu del consum humà No s’ha representat el consum total urbà més agrícola ja que el consum agrícola mostra més les condicions naturals del país…
Els adults
Els estudis demogràfics consideren l’edat i el sexe com dues característiques rellevants En l’anàlisi de l’estructura de la població, cal emfasitzar algunes de les particularitats que presenta El grup que va dels 30 anys d’edat als 64 se sol denominar d’adults joves per a diferenciar-lo de la franja de població que correspon als adults més grans En l’actualitat, aquest grup constitueix als països desenvolupats més del quaranta per cent de la població total En general, és la franja de població que més participa en les activitats productives dels diferents sectors econòmics i, per tant, forma…
Les polítiques culturals
Aquest mapa vol representar un dels reptes bàsics de les societats contemporànies el diàleg entre la identitat i la diversitat Les polítiques culturals públiques es poden entendre com el conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern les que han de vetllar per l’interès general ajuntaments, estats, organitzacions internacionals porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans S’ha cartografiat el grau de ratificació dels tres principals convenis culturals de la UNESCO, l’organització de…
Convergència Socialista de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1974 a partir del Moviment Socialista de Catalunya [MSC] de l’interior.
Esdevingué el nucli bàsic en què s’aglutinaren antics militants del Front Obrer de Catalunya FOC i Força Socialista Federal FSF , dels Treballadors Autogestionaris Socialistes Topo Obrero , Reconstrucción Socialista i el grup d’estudiants socialistes que havia publicat El Guaita 1973, així com sectors dels no alineats de l’Assemblea de Catalunya En la seva gestació convergiren dos processos polítics incipients, alhora independents i parallels, conduïts per Raimon Obiols MSC i Isidre Molas ex-FOC El projecte liderat per Obiols, més orgànic, i el de Molas, més intellectual, partien del supòsit…