Resultats de la cerca

De fet, diversos collectius d’“esquerra falangista” i falangistes crítics amb la burocratització del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS assajaren de legalitzar un grup amb la denominació de “FE de las JONS” a les darreries del franquisme, com els Círculos Doctrinales José Antonio CJA , el Frente de Estudiantes Sindicalistas FES o els seguidors de Manuel Hedilla, agrupats en el Frente Nacional de Alianza Libre FNAL Tanmateix, la denominació fou aconseguida oficialment al setembre de 1976 pel collectiu de Raimundo Fernández Cuesta exministre…

El secretari general fou el mateix Fernández Ordóñez, i a Catalunya, Jordi Ventura i Subirats Aquest, a l’abril de 1982, afirmà que la formació tenia 1000 militants El PAD s’integrà en el Partido Socialista Obrero Español al gener de 1983

Tot i ser d’àmbit estatal, tingué el gruix de militància a Barcelona, així com la seu central Conservà el discurs radical socialitzant i antifranquista de FE de las JONSa i, fins i tot, el 1978 un grup de joves militants participà en un festival juvenil organitzat a l’Havana Cuba Ángel Gómez Puértolas succeí a Fernández i dirigí el partit fins a la seva pràctica extinció el 1995, quan cedí la denominació de FEA a la Falange Española de las JONS liderada per Gustavo Morales, perquè aquesta participés en les eleccions legislatives de 1996 problemes legals impedien utilitzar el nom FE de las…

Evolució històrica En la seva constitució a Catalunya al setembre d’aquell any hi confluí un nodrit grup de dirigents centristes catalans Julià Valon, secretari general Jorge Fernández Díaz, exgovernador civil de Barcelona els líders territorials Josep Pujadas, Pere Roselló, Manuel de Sárraga, Josep Coderch i Josep M Mesa Parra sis diputats de Centristes de Catalunya-UCD , el diputat independent Ramon Viñals, procedent d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres de les Joventuts Centristes de la UCD El nou partit pretengué articular una nova opció centrista davant del deteriorament de la…

Des de 1992 s’anomenà Frente Marxista-Leninista de los Pueblos de España Frente M-L PE El líder era Lorenzo Ruiz Edita Nuestra Lucha Al novembre de 1995 fou inscrit aquest darrer partit amb seu a la Roca del Vallès, promogut per Gregorio Fernández, Jesús Prades, Antonio de Miguel Quiles, Francisco Expósito Prieto y Evangelino Fernández El 1993 s’hi integrà l’ Organización Leninista

Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí

Els seus integrants es reclamaren “joseantonianos evolucionats” Promotor Ignacio Rubio Fernández Es dissolgué en no ser legalitzada

Es proposa de defensar els interessos de les comunitats autònomes i el cristianisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 594 vots Promotors Ángel Ruiz i Antonio i Luis Fernández Guerrero

En les eleccions municipals de 1995 obtingué 412 vots 7,4% i 1 regidor

Manuel Fernández García n’és el primer secretari No obstant això, Castellterçol i Alternativa Local havia concorregut ja a les eleccions municipals de 1987 584 vots 37,9% i 4 regidors i a les de 1995 528 vots 39,3% i 4 regidors A les de 1991 s’hi presentà Alternativa Local 599 vots 45,8% i 4 regidors Participa en la federació Progrés Municipal de Catalunya