Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Sant Miquel de Bresca (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’església de Sant Miquel de Bresca, al contrari de la vila, que es documenta ja l’any 940 en el fals VII de Gerri , no apareix citada fins l’any 1116, en què fou concedida per l’abat de Gerri a la sagristia del monestir possessió que fou confirmada pel papa Alexandre III, l’any 1164
Sant Martí de Lladorre
Art romànic
El primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, en la qual els habitants d’aquesta vila es comprometien a pagar anualment a la nova església, per al seu manteniment, un modi de blat L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades per delegats de l’arquebisbe de Tarragona consta l’església de Sancti Martini de Ribera Ayque , que, per l’ordre o itinerari de les esglésies visitades, ha de correspondre a Sant Martí de Lladorre, encara que podria tractar-se de…
Jeroni Amiguet i Breçó
Literatura llatina
Lingüística i sociolingüística
Medicina
Metge i llatinista.
Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…
,
Sant Climent de la Riba (Lluçà)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins que a mitjan segle XII l’…
Castell de la Rabassa (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El petit nucli de la Rabassa, assentat dalt d’un turó i situat al capdamunt del torrent de Briançó a la vall del riu d’Ondara, s’originà al segle XI a partir d’un castell Ben al contrari de moltes fortaleses veïnes, documentades des del segle XI i integrades dins el comtat de Manresa, el castell de la Rabassa no és esmentat fins el 1162, any en què Bertran de Garrigosa féu donació d’un alou situat al terme del castell de Ravaça a favor del monestir de Santa Maria de l’Estany En un primer moment, però, fou del domini dels Queralt Probablement durant la segona meitat del segle XIII…
Horacianes
Literatura catalana
Poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d’una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l’autor, Pedres de l’àmfora (1974).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular,…
Joan Montseny i Carret
Literatura catalana
Assagista, publicista, novel·lista i autor teatral en llengua castellana.
Vida i obra Fill d’un terrisser, treballà de boter, feu per lliure els estudis de magisteri que acabà el 1891 i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors Casat el mateix 1891 amb Teresa Mañé, regentà una nova escola laica mixta Afiliat de primer al PSOE 1885, molt aviat s’adherí a l’anarquisme, intervingué en la gestió de la Federació Local i de la Regional i dugué a terme activitats d’agitació que li reportaren diverses detencions i, arran del procés de Montjuïc 1906, l’exili a Londres, d’on retornà clandestinament l’any següent A Madrid, collaborà en diverses publicacions i fundà…
Aloma
Literatura catalana
Protagonista d’Aloma (1938) de Mercè Rodoreda.
Figura adolescent que té una important dimensió psicològica i simbòlica arran de la focalització narrativa centrada que proporciona una visió de la realitat que l’envolta filtrada per la seva psicologia i les seves emocions El nom d’Aloma remet a l’obra Blanquerna de Ramon Llull, en què el personatge d’Aloma era la mare de Blanquerna i l’esposa d’Evast, una dona que aconsegueix de realitzar-se mitjançant el matrimoni i la maternitat A l’Aloma rodorediana, en canvi, li passa el contrari És una noia jove que viu unes relacions amoroses desgraciades i el fill que naixerà, fruit de…
Lluquet
Literatura catalana
Personatge central d’Els pastorets, o l’adveniment de l’infant Jesús (1916), de Josep Maria Folch i Torres.
És un jove rabadà que viu en una masia amb els seus amos La seva feina d’ajudant de pastor la comparteix amb en Rovelló, el seu company inseparable, amb qui viurà un cúmul de peripècies fantàstiques que els conduiran fins a l’adoració del nen Jesús a Betlem, a través d’un somni tingut a la vora de la llar de foc durant la nit de Nadal En Lluquet vesteix amb la roba genuïna dels pastors catalans del s XIX camisa blanca, samarra, pantalons vellutats negres per sota del genoll, faixa, espardenyes envetades, sarró, bastó i barretina El seu tarannà és alegre i vital, fruit de la seva joventut…
Illa Flaubert
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Àngel Riera, publicada l’any 1990.
Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la novella «més m’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina