Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Joan Melcion i Tenas
Literatura catalana
Assagista.
Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Sant Miquel d’Aidí (Llavorsí)
Art romànic
Recentment s’han identificat els seus vestigis, corresponents a un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, construït amb un aparell polit que sembla indicar una datació dins el segle XII L’escassetat de les seves restes no permet fer-ne més precisions Tanmateix, no hi ha referències documentals d’aquesta capella fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 es fa constar que a la capella de Sant Miquel, de la parròquia d’Aidí, dins l’oficialat de Cardós, s’hi diu missa un cop l’any, i està “ indecente ”, per la qual cosa el visitador prohibeix que s’hi digui missa…
Isidor Marí i Mayans
Lingüística i sociolingüística
Música
Sociolingüista i cantautor.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…
,
Pont de Capella
Art romànic
Situació Pont de sis arcades, proper al poble de Capella, que permet travessar el riu Isàvena ECSA - J Bolòs El pont de Capella es dreça damunt l’Isàvena, al peu de la vila de Capella Actualment, encara serveix per a comunicar els marges del riu, i tradicionalment era al camí del barranc de l’Heretat que menava a Casterlenes i la Pobla del Mont Mapa 31-11 250 Situació 31TBG853749 En arribar a Capella des de Graus, hom veu el pont a mà dreta, al costat del poble JBP-JBM Pont Pont de sis arcades que permet de travessar l’Isàvena, en aquest indret amb un llit molt ample El pont té una longitud…
Les comunicacions d’Osona
Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…
Poble de Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes En primer terme un habitatge al fons, restes de la torre portal de migjorn J Bolòs En un replà no gaire extens, situat a ponent i a tramuntana de l’església de Santa Helena, hi ha vestigis de murs de diverses cases agrupades i les restes de les fortificacions que defensaven aquest vilatge Totes aquestes construccions eren els contraforts de la serra de Verdera, a la mateixa altura, amb relació al mar, que el cenobi de Sant Pere de Rodes Mapa 259M781 Situació 31TEG133863 Les ruïnes del poble són situades al costat de l’església per tant damunt la carretera,…
Castell de Burriac o de Sant Vicenç (Cabrera de Mar)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de les ruïnes ECSA - J Todó Les ruïnes del castell de Burriac o de Sant Vicenç es troben a 401 m d’altitud sobre el nivell del mar, assentades en un massís de roca que corona el cim d’una muntanya o cimal dels contraforts costaners de la Serralada Litoral Mapa L37-15393 Situació 31TDF490988 És visible des de bona part del Maresme, i s’hi pot accedir per diferents camins El més usual surt de Cabrera de Mar i passa pel manantial Modolell, des d’on surt un camí costerut que després d’alguns revolts deixa al peu de la roca on es troba el castell Aquest és sempre…
Sant Salvador d’Arraona, ara Sant Feliu d’Arraona (Sabadell)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada al centre històric de la vila de Sabadell, a la plaça de Sant Roc, on hi ha també l’ajuntament de la ciutat Mapa 36-15392 Situació 31TDG257000 MLlR Història L’església era situada dins el terme del castell d’Arraona, al pla on se celebrava el mercat, conegut des del 1111 com el “ forum Sabatelli ” i més endavant com el mercadal de Sabadell Ocupava el mateix solar de l’església actual de Sant Feliu de Sabadell, l’església mare de la ciutat, i part dels seus fonaments foren trobats, al principi del segle actual, quan es va refer l’església…
Santa Maria del Camí (la Garriga)
Art romànic
Situació Capella romànica d’un antic hospital de camí ral, vista des de l’angle sud-est M Anglada L’ermita és a l’extrem sud-est del mas Terrers, que es troba a l’extrem de migjorn de la Garriga, al costat de la riera de Samalús, poc abans que desguassi al riu Congost Mapa L37-14364 Situació 31TDG406137 S’hi entra per un trencall a mà dreta vers ponent que es troba a uns 200 m de la sortida de la Garriga vers migjorn o cap a Granollers MAB Història Les notícies sobre la història de Santa Maria del Camí comencen al segle X Segons alguns indicis el 921 es fundà en aquest lloc un nucli monàstic…
Ramon Llull
Literatura catalana
Escriptor, filòsof, místic, missioner.
Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…