Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Sant Iscle de Vilanova (Alàs i Cerc)
Art romànic
La referència més antiga d’aquesta església, de la qual no es coneix l’emplaçament, és de l’any 1030, en la donació d’un alou situat al terme de les esglésies de Sant Romà de Banat i Sant Iscle de Vilanova, encara que el terme de Sant Iscle de Vilanova és mencionat abans, l’any 1020 i es retroba en instruments dels anys 1044, 1064, 1077 o 1092 L’any 1064, hi ha documentada una deixa testamentària a l’església de Sant Iscle de Vilanova de dues unces d’or El lloc de Vilanova, que figura en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, pertanyia al terme del…
Castell de Riudecols
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, sorgí dins el terme del castell d’Alforja, del qual Riudecols formava part El terme d’Alforja fou concedit l’any 1158 a Ramon de Ganegod per part del comte Ramon Berenguer IV El topònim Riudecols és conegut des del 1170, que apareix entre les afrontacions del terme del castell d’Escornalbou El senyor del castell d’Alforja, Ramon de Ganegod, subinfeudà el lloc de Riudecols a Pere de Puig l’any 1182 Aquest degué alçar un castell tot seguit i començà la repoblació del terme El seu fill I hereu Guillem de Puig, degué adoptar el cognom Riudecols,…
Poesies fantàstiques en mallorquí
Literatura catalana
Recull poètic de Tomàs Aguiló i Forteza, aparegut a Palma el 1852, que incloïa dotze composicions, la majoria redactades entorn del 1847.
Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent…
Sant Fruitós (Brunyola)
Art romànic
Situació Aquesta església parroquial és situada al costat del castell de Brunyola, dintre el que fou el clos fortificat, de tal manera que una de les antigues torres d’angle del castell es va adaptar com a campanar APF L’església de Sant Fruitós de Monte-rotundo o Mont-rodon és esmentada per l’antiga documentació, amb aquell nom, els anys 1098 i 1116 Durant el segle XII va adoptar ja el nom de Brunyola, que tenia el castell veí Del 1232 en endavant consta com a parròquia rural del deganat de la Selva Va sofrir una forta destrucció, a l’igual que el castell, durant els terratrèmols dels volts…
Gil Foix
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Lafebre d’or (1890-92), de Narcís Oller.
Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…
Pa negre

Fotograma de la pel·lícula Pa negre
© Festival Internacional de Cine de Donostia
Cinematografia
Novel·la d’Emili Teixidor, publicada l’any 2003.
Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una contemplació dual —viva i propera, però alhora…
,
Santa Cecília de Grevalosa (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, molt modificat a causa d’un seguit de reformes ocorregudes al llarg dels anys A Mazcuñan-F Junyent L’església és situada dalt un carener que s’enlaira a la banda nord-occidental del terme, prop del termenal d’Aguilar de Segarra Long 1°39’14” — Lat 41°41’35” Hom hi va pel camí que porta al mas Palomes, però abans d’arribar-hi cal desviar-se, a mà esquerra, per tai de seguir un altre camí que, passant per Sant Miquel, deixa a la capella, coneguda impròpiament amb el nom de Sant Marc, denominació que hom troba al…
Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…
Jesús Ernest Martínez i Ferrando

Jesús Ernest Martínez i Ferrando
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Història
Historiador i literat.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…
, ,
Sant Sarnin de Palairac
Situació Façana nord de l’església, amb la porta d’arc de mig punt aixoplugada per un petit porxo tardà ECSA - A Roura L’església de Sant Sarnin és situada al S del poble, a la riba esquerra del torrent de la Pèira, i és flanquejada a l’E pel cementiri parroquial, que ocupa un terreny molt inclinat a la confluència d’un altre rierol Palairac és a l’extrem nord del Perapertusès Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 57′ 25″ N - Long 2° 39′ 45″ E Hom arriba a Palairac des de Tuissan per la carretera D-39, que ressegueix el curs de la riera del Mas de Segura DB Història El primer esment de Palairac és…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina