Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Josep Juncosa i Mestre
Literatura catalana
Poeta.
De família pagesa, deixà liofici per dedicar-se al comerç de vins amb Ultramar Per via autodidàctica, començà a versificar en llengua castellana i progressivament en llengua catalana, dins la tradició de temes i d’estil d’una poesia de circumstàncies que, sovint com a joc d’habilitat o d’humorisme, havia persistit des del s XVII en autors cultes o semicultes El 1814 feu llegir en públic un Sermó de Carnestoltes i unes Poesías dedicadas al Señor Rey Fernando VII Deixà compilats un volum de poesies castellanes, avui no localitzable, i un de catalanes, conservat a la Biblioteca Víctor Balaguer…
Eliana Thibaut i Comelade
Gastronomia
Literatura catalana
Assagista, dietista i gastrònoma.
Professora d’ensenyament tècnic teòric, s’especialitzà en higiene de l’alimentació i en cuina casolana, disciplines en què assolí notorietat internacional, i contribuí a la divulgació de la cuina catalana a Europa Organitzà tallers de cuina de la Catalunya del Nord des del 1985 Collaborà en Der Feinsmäcker , revista especialitzada en gastronomia, Sant Joan i Barres , Truc i Sud , entre d’altres Publicà amb èxit notable Technologie et hygiène alimentaire 1964, Alimentació racional del cos humà 1973, Sachez vous nourrir 1977, La ration de la femme enceinte 1979, 365 menus équilibrés 1979, Com…
,
Llorenç Planes
Literatura catalana
Escriptor, activista cultural i polític.
Enginyer agrònom, exercí de professor al Liceu agrícola de Tesà Rosselló Responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu 1973, contribuí a l’acostament difícil entre agricultors de banda i banda de la frontera d’estat i a la confrontació dels seus problemes El 1992 fou guardonat amb la Medalla de l’Agricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya Pròxim a les posicions del Grup Cultural de Joventut Catalana i, posteriorment, de les del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació CREA, publicà El petit llibre de Catalunya Nord Lluita per un “Rosselló” català 1974,…
,
Vicenç Albertí i Vidal
Literatura catalana
Dramaturg, traductor i erudit.
Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva vasta obra, una part important de la qual s’ha perdut o…
Joan Oliver i Sallarès
Literatura catalana
Escriptor.
D’una família de tradició dins de la burgesia industrial sabadellenca, els seus avantpassats tingueren un paper determinant en el món de les finances el seu besavi patern fou Pere Oliver, fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla Estudià a Barcelona la carrera de dret 1916-20, però des de jove es decantà per les lletres i escriví poemes, teatre i prosa literària Formà part, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, del Grup de Sabadell, de caràcter avantguardista Collaborà en el Diari de Sabadell 1930-34, La Veu de Catalunya , La Publicitat , la Revista…
,
Punts de llibre
Els punts de llibre en la història de l’art Els punts de llibre o punts per a la lectura constitueixen un dels aspectes més negligits de totes les arts del llibre en general Sorprenentment, en el moment en què els ex-libris s’han beneficiat d’estudis i catàlegs seriosos arreu del món, tant sobre les qüestions tècniques com de decoració, o de la mateixa història, el punt de llibre, material gràfic de concepció similar, bé que obert a moltes més utilitzacions, com a suport publicitari per exemple, no ha tingut el ressò mínim prop dels historiadors de les arts gràfiques, de les arts decoratives…
El treball
L’art popular és, tal com ja s’ha repetit, una activitat creativa present en totes i cadascuna de les activitats humanes, i el treball és tota activitat productiva que transforma unes matèries primeres en productes de consum quotidià que faciliten la vida primària dels humans Hi ha dues característiques en l’ésser humà que ens interessa retenir en aquest capítol l’una és la capacitat per a la transmissió cultural i l’altra, que serveix de suport a aquesta, és la capacitat d’usar energia i de crear artefactes D’aquests artefactes, n’hi ha que serveixen als humans per protegir-se del medi,…
L’escultura de la Il·lustració
La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la Junta de Comerç, va posar l’accent en uns estudis en…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit residencial
El món de la casa, l’àmbit residencial i domèstic, constitueix el principal punt de referència de tota història de les arts decoratives En ell es projecten les actituds i les formes de vida de les persones concretes que l’habiten Però, al mateix temps, la casa té un forta component social i cultural La decoració de la casa abasta preferentment el revestiment mural exterior i interior, el mobiliari dels espais privats i dels espais de representació, com també el parament de la llar la vaixella i els atuells de taula, els vidres, els llums, etc En un altre pla se situarien l’aixovar personal,…
Arquitectura i urbanisme d’època preromànica i romànica
La ciutat En parlar de la ciutat del període romànic, cal tenir ben present el pes que hi va tenir l’organització romana constituïda a Catalunya sobretot durant l’Antiguitat tardana La continuïtat entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, tant pel que fa a l’estructura urbana com a l’arquitectura, és un fet irrefutable que es constata a mesura que es va avançant en l’estudi dels nuclis urbans altmedievals Més important que el castell, la ciutat continuava sent durant l’Edat Mitjana romànica l’element principal del paisatge monumental, perquè era el nucli on es concentraven les activitats…