Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Joan Planas i Feliu
Literatura catalana
Música
Cristianisme
Eclesiàstic, poeta i compositor.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada 1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives 1910 i a la…
,
Palmira Jaquetti i Isant

Palmira Jaquetti i Isant
Literatura
Música
Poetessa, compositora i etnomusicòloga.
El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…
, ,
Pere Capellà i Roca

Pere Capellà i Roca
Literatura catalana
Teatre
Política
Entitats culturals i cíviques
Autor teatral, poeta i activista polític, cívic i cultural.
Vida i obra Cursà magisteri, i exercí un temps a Barcelona Durant la Segona República fou cap d’Esquerra Republicana d’Algaida i hi feu una important tasca de renovació cultural En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou perseguit pels falangistes, però aconseguí fugir a Menorca Passà a Barcelona, on després de treballar breument de mestre a Sant Andreu, ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, d’on sortí amb el grau de tinent Destinat a Guadalajara i a Madrid, ascendí a comandant Després de la guerra fou empresonat al penal d’Alcalá de Henares 1939-43 Posteriorment, rebutjat a…
,
Narcís Camós
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor religiós.
Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Prengué l’hàbit dominicà al convent de Girona, però residí especialment al de Santa Caterina de Barcelona Entre el 1651 i el 1653 emprengué un viatge per tot el Principat i els comtats de Rosselló i Cerdanya, on aplegà materials per al Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña , acabat abans del 1655, i publicat per primera vegada el 1657 a Barcelona En una de les moltes edicions posteriors, la del 1949, hi ha una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou…
, ,
Lluís del Milà i Eixarc
Literatura
Música
Compositor, músic i escriptor.
Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop…
, ,
La música al llarg dels segles
Els orígens de la música Com i on s’origina la música és una qüestió evidentment irresoluble atesa la manca de testimoniatges històrics directes D’altra banda, la música no s’ha entès sempre com una manifestació artística autònoma, sinó que tot sovint ha estat, i continua essent, un complement subsidiari d’altres activitats En determinades civilitzacions tribals, per exemple, no existeix cap paraula que, com el terme “música”, es refereixi tant al cant com a l’expressió instrumental A l’origen no es concep com una realitat autònoma, i encara menys com una activitat amb fins estètics, i sembla…
El llenguatge de la música
Els elements del llenguatge musical Tocar un instrument i cantar són, com parlar, escriure o dibuixar, maneres d’expressar-se i de comunicar-se i, com tots els sistemes de comunicació, tenen les seves regles i característiques pròpies referides al seu tipus de llenguatge específic El llenguatge de la música es basa en sons que poden distingir-se entre ells gràcies a quatre característiques fonamentals to altura del so com a conseqüència del major —agut— o menor —greu— nombre de vibracions per segon, intensitat força dinàmica amb què és emès el so, durada espai de temps que dura l’emissió i…
Breu història dels costums alimentaris
Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…
L'esport
El fenomen esportiu Més de 100000 espectadors es concentren en un estadi, i milions de persones a tot el món segueixen l’esdeveniment davant el televisor es tracta, naturalment, d’un fet esportiu Estiu del 1992, Barcelona estiu del 1996, Atlanta durant quinze dies, gent de totes les ideologies, de totes les religions i de procedència ben diversa es reuneix sota la bandera de l’esport i oblida les divisions i els contrastos per enfrontar-se en competicions molt disputades però viscudes, gairebé sense excepció, amb correcció i lleialtat L’esport és un fenomen que ha adquirit una gran…
La civilització de la imatge
Anàlisi d’una frase feta Vivim en la civilització de la imatge Vet aquí una frase que sovint sentim pronunciar o llegim en els diaris Una expressió que, de vegades, estem temptats de repetir a l’hora de comentar alguns fets diversos o d’intentar explicar determinats fenòmens i modes propis del nostre temps Amb tot, i com passa sovint, aquesta frase tan usual és més aviat vaga Si ens preguntem què significa exactament, haurem de reconèixer que probablement té diversos significats i que cap d’ells no és prou precís ni ben definit Qui parla de “civilització de la imatge” ho fa, en alguns casos,…