Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Pere Morey i Servera
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en ciències econòmiques 1966, la seva professió com a exportador de productes illencs el portà a viatjar per tot el món, cosa que es reflecteix en la seva obra Des de la dècada de 1970, collaborà en diversos mitjans de comunicació, com IB3, Onda Cero i TVE, i treballà també com a professor universitari La seva obra narrativa comprèn una quarantena de títols i és destinada sobretot al públic juvenil S’inicià inspirant-se en les rondalles tradicionals, a les quals posteriorment afegí elements de la ciència-ficció, de la literatura fantàstica i mitològica i de la novella històrica Hom…
,
Àgata
Literatura catalana
Protagonista de La filla del mar, d’Àngel Guimerà.
El nom, coincident amb el de la pedra preciosa, en remarca ja el valor, tot i el menyspreu de què és objecte Els orígens incerts i el fet d’haver nascut «entre moros» fan que sigui menyspreada i fins titllada d’heretge Entre les comptades excepcions a aquest rebuig, destaca Baltasanet, que proclama «Tant se me’n dóna que vinguis de llevant com de ponent, perquè ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros» És perfectament conscient del fet que és tinguda per «ningú» i fa «nosa» «Quin mal he fet jo perquè tothom m’avorreixi», es pregunta La discriminació afavoreix la…
Purgatori
Literatura catalana
Novel·la de Joan Francesc Mira, publicada l’any 2003.
Narra la història de Salvador Donat, metge de poble, que viu una maduresa tranquilla i contemplativa als afores de València fins el dia en què el seu germà Josep, empresari poderós i sense gaires escrúpols, el crida al seu costat perquè, afectat per un càncer terminal, vol que l’acompanyi en les últimes setmanes de la seva vida El retrobament dels dos germans comporta el xoc entre dues maneres diametralment oposades d’entendre l’existència Salvador és un foraster a la seva pròpia ciutat, i si no fos que es declara ateu, seria, sens dubte, un cartoixà típic com els que atén a la cartoixa de…
Reproduir-se sota zero
L’ovella negra de la família viu a les Galápagos Confortablement installat en aigües tropicals que mai no baixen dels 15°C i que sovint superen els 25, Spheniscus mendiculus és un pingüí equatorial amant dels climes càlids Però és l’excepció, perquè als pingüins, en general, els agrada el fred Contràriament a la majoria dels altres animals, en efecte, llur nombre augmenta en direcció al pol Als antípodes climàtics del pingüí de les Galápagos, una altra espècie notable, l’enorme pingüí emperador Aptenodytes forsteri , fins i tot tria les latituds més australs, en ple continent antàrtic —el…
De mica en mica s’omple la pica
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Fuster, publicada l’any 1972.
Desenvolupament enciclopèdic Narra les aventures d’Enric Vidal, un home jove sense ofici ni benefici però molt afeccionat a viure amb l’esquena dreta, que rep un encàrrec que en aparença és molt senzill passejar-se per mitja Europa amb un cotxe i repartir documents a uns determinats contactes Els problemes, però, li arribaran quan torni a Barcelona i intenti cobrar els seus serveis La vida és dura per a Enric Vidal no li agrada treballar, però res l’angoixa tant com tenir la butxaca buida Per això, quan la seva germana Júlia li diu que Andreu Rodergues, el seu amant, li pot oferir una feina…
Becs i plomes singulars
A les acaballes del segle XIX, la moda femenina occidental tenia una flaca pels barrets de plomes En especial per les plomes dels ocells del paradís, que arribaven a Europa per milers, procedents de Nova Guinea Fins a 50 000 ocells per any eren caçats amb aquesta finalitat, fins que, davant del desastre, en fou de primer regulada i després prohibida la captura durant el primer quart del segle XX Les dames mundanes impressionaven els senyors elegants amb llurs cascades de plomalls, fins al punt que ploma i feminitat esdevingueren conceptes correlatius Ben a tort, per cert l’esplendorosa…
Ciclons, tifons i huracans
L’any 1900, el meteoròleg australià Clement Wragge decidí de batejar cada gran pertorbació tropical amb un nom de persona Wragge donà a les de tipus anticiclònic, portadores de bonança, noms de persones que apreciava, i reservà per a les depressions, causants de temperis, noms de polítics detestats Es veu que la idea agradà als meteoròlegs nord-americans, però només per a les grans depressions devastadores, les quals començaren de rebre noms femenins “Carol”, “Tracy”, “Edna”, etc És obvi que les fòbies i les fílies delaten els subconscients, i també ho és que aquest escarni…
L’espai geogràfic dels sistemes litorals
La canviant línia de costa Si els oceans han canviat i canvien constantment, encara que amb molta lentitud en comparació amb l’edat de la nostra civilització, també les costes han canviat i canvien A més a més, el ritme de canvi de les costes és més ràpid que el de la forma general dels oceans, encara que els canvis més importants també puguin considerar-se lents des del punt de vista humà Raons de canvis importants de la forma i l’extensió de la costa es poden trobar en els canvis del nivell de la mar i en els processos orogènics i tectònics És fàcil, per exemple, agafar un mapa topogràfic…
Pluja abundant, temperatura variable
Un bioma sense excessos El bioma de les boscanes decídues s’instaura sota condicions de clima temperat i d’estacionalitat marcada Comporta uns sistemes naturals caracteritzats pel domini d’un estrat arbori d’arbres decidus, és a dir, d’arbres que perden la fulla a l’estació desfavorable, que en aquest cas és la freda, durant la qual es dóna una aturada de l’activitat vegetativa El terme temperat significa moderat o suau, i aquests qualificatius són adequats tant a la geografia del bioma, com a les formacions forestals que el caracteritzen, boscanes d’arbres espaiats, ombrívoles i frescals a l…
La fauna i el poblament animal de les estepes i les praderies
El domini dels herbívors La singularitat de la fauna de qualsevol bioma depèn en bona mesura dels seus endemismes A les estepes i les praderies, les espècies d’animals endèmics són molt menys freqüents que a les zones veïnes de bosc i desert Els mamífers endèmics amb prou feines representen un 30%, mentre que a les zones de boscos boreals i de deserts superen el 70% Moltes espècies de les estepes i les praderies apareixen també en altres biomes, en efecte És el cas de l’ase salvatge asiàtic Equus hemionus , del cavall de Przewalski E przewalskii i fins i tot de la saiga Saiga tatarica ,…