Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Tomàs Bou
Literatura catalana
Escriptor.
Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Les converses foren reeditades, amb l’afegitó…
Josep Llord
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere, rector de Fondarella Segrià, fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona Publicà Foment de la pietat i devoció cristiana Barcelona 1693, en la tradició de la literatura espiritual jesuítica, amb la qual pretenia divulgar en català la meditació mitjançant la composició de lloc L’obra obtingué una gran difusió Palau i Dulcet aplega notícia de dinou edicions
Pasqual Farràs i Moreno
Literatura catalana
Escriptor.
En poesia ha publicat Assaig de poema 1980, i, en novella, La mort del fabulador 1999, una representació simbòlica i una complexa paràbola moral
Fidel Riu i Dalmau
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat Dirigí les revistes “Cenacle” 1915-17, plenament noucentista, i “Ciutat” 1926-28, continuadora de l’anterior A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari “El Pla de Bages”, vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa També collaborà a les revistes manresanes “Joventut” 1918-19 i “Om” 1921 Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert prestigi quan el…
El llop
El llop Canis lupus torna a ser present a Catalunya, on va arribar progressivament des dels Apenins Darrerament, hi ha evidències de l’arribada d’algun exemplar des de la població ibèrica Jordi Ruiz-Olmo El llop Canis lupus , que es va arribar a extingir al començament del segle XX, torna a ser present als Països Catalans, amb seguretat, des de l’any 2000, data en què es va recollir el primer excrement que, després de la seva anàlisi genètica, es va confirmar que pertanyia al llop Tot i això, cal dir que els pastors de la zona del Cadí denunciaven atacs als seus ramats des del 1997 i que…
Les serres de Busa i dels Bastets
La serra dels Bastets colpeix per la rotunditat dels morrals rocosos que presenta en tota la seva longitud Ernest Costa Les serres de Busa i dels Bastets 212, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Al sud de la serra del Verd, entre els rius Cardener i de l’aigua d’Ora, hi ha el petit però abrupte sistema muntanyós integrat per les serres de Busa i dels Bastets Aquestes formen part de l’alineació orogràfica que inclou també la Mola de Lord i les serres dels Tossals i de Picancel L’alineació s’estén en direcció E-W per les comarques del Solsonès i el…
Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera
Bosc esclarissat de pi negre i pastures subalpines, a les rodalies del coll de Tagast Ernest Costa Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera 211, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest espai és constituït per una sèrie de serres prepirinenques que es localitzen a la confluència de les comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà A la part més occidental es troba la serra del Verd 2288 m, que s’uneix pel coll de Mola a Clotarons 2178 m, ja dins del Parc Natural de Cadí-Moixeró, mentre que a l’oest enllaça amb el Port del Comte La…
Gralla de bec groc
Àrea de nidificació de la gralla de bec groc Pyrrhocorax graculus als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta bàsicament d’una espècie sedentària als Pirineus i en algunes serralades pirinenques de l’interior, encara que en el decurs d’hiverns molt freds pot traslladar-se cap als Prepirineus, on sovint conflueix amb la gralla de bec vermell P pyrrhocorax Els nuclis de cria més meridionals es troben als límits del Pallars Jussà amb la Noguera i també al Solsonès i al Berguedà Excepcionalment, se n’ha vist més cap al S i l’E del Principat, abastant comarques…
Trenca
Àrea de nidificació de la trenca Lanius minor als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta d’un ocell estival bastant rar i localitzat, que solament nidifica regularment en un nucli al Segrià-Baix Cinca i en un altre a l’Empordà, que juntament amb una localitat propera a Osca són les úniques zones de cria de la península Ibèrica També ha nidificat d’una forma molt rara i localitzada al Rosselló dues parelles el 1983 prop de l’estany de Canet Durant l’època de cria s’ha observat sense indicacions de reproducció a d’altres comarques als límits entre el Solsonès i el…
Aufrany
L’aufrany Neophron percnopterus no és gaire freqüent a les muntanyes del nostre país, d’on procedeixen aquestes fotografies, concretament dels Pirineus Els adults es reconeixen fàcilment en vol pel clar dibuix blanc i negre de sota les ales a dalt El seu aspecte geperut a baix i escabellat, i el bec fi i groc el fan inconfusible Oriol Alamany Aquest petit voltor nia en algunes zones dels Països Catalans A Catalunya ho fa des dels Prepirineus interiors Pallars Jussà i Sobirà, Alt Urgell, Solsonès i Noguera fins a les terres baixes de la Depressió Central catalana Fins a la…