Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
Francesc Madrid i Alier
Literatura catalana
Dramaturg, narrador i periodista.
Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic “Los Miserables” i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com “El Radical”, “Revolución” o “La Raza”, on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a “LaPublicidad”, “La Lucha”, “El Día Gráfico”, “La Noche” i L’Esquella de la Torratxa , i com a corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid Fou secretari de Lluís Companys i de Carles Esplà Visqué a fons la bohèmia del teatre i dels barris baixos Les seves obres són reportatges o testimonis novellats, escrits en…
Manuel Vidal Salvador
Literatura catalana
Autor dramàtic i poeta.
Vida i obra Estudià filosofia, grec i dret a la Universitat de València, de la qual també fou professor, però marxà a Madrid per intentar triomfar com a autor dramàtic a la cort de Carles II Escrigué una vintena llarga d’obres de teatre de gran diversitat temàtica, entre les quals hi ha La Alameda de Valencia i La colonia de Diana Madrid 1697 Publicà també dues obres històriques i reculls de poesia com Pirámides de la virtud Madrid 1698 Bibliografia Betoret, M 1975 Mas i Usó, P 1991 Vegeu bibliografia
Fèlix Torres i Amat de Palou
Literatura catalana
Erudit i bibliògraf.
Vida i obra Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona, i es doctorà en teologia 1794 i fou ordenat a Cervera 1796 A Tarragona ensenyà matemàtiques, teologia i Sagrada Escriptura Per influència del seu oncle, Fèlix Amat de Palou, arquebisbe i confessor de Carles III, fou nomenat canonge de San Ildefonso Segòvia i professor dels Reales Estudios de San Isidro de Madrid Carles IV i Ferran VII li encomanaren oficialment la versió de la Bíblia en llengua castellana, tasca que li absorbí…
Miquel Ventura i Balanyà
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de “Lo Sometent”, “Foment”, “La Nova Catalunya”, “Lo Ventall”—esdevinguda més tard “Lo Lliri”— i “La Palma” Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Publicà tres llibres de poemes Cent cançons 1898, de temàtica amorosa i signat amb el pseudònim Perarnayl de Rocafort , Toia marcida 1928, un recull…
Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Segon marquès de Castellnou i de Ponts, i senyor de les baronies de Paranxet i Prades Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II, per a qui escriví algunes obres teatrals cortesanes, com Dido y Eneas Membre del Consell d’Aragó, participà en les corts de Saragossa del 1677 Després de la mort de la seva dona s’ordenà de sacerdot i es dedicà a la dramatúrgia És autor de diverses comèdies, cinc de les quals restaren inèdites, mentre que algunes foren editades, com ara El más heroico silencio Madrid 1663 i Del mal lo menos Madrid 1672…
Llucià Francesc Comella i Vilamitjana
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames histò-rics de caràcter més aviat prosaic i sentimental, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve, melodrames, oratoris i òperes Los esclavos felices , 1793, musicada el 1820 per Arriaga Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o…
Francesc Permanyer i Tuyet
Literatura catalana
Poeta.
Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona en fou alcalde el 1856 i a Madrid, on tingué acta de diputat a corts i fou ministre d’Ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa conservadora d’opinió, sobretot al Diario de Barcelonal , que contribuí a consolidar com a tal, en la línia marcada per Joan ↑ Mañé i Flaquer Publicà algun poema català de circumstàncies a La Verdad 1844 i el 1857 llegí a l’ABLB, de la qual fou membre, el…
Antoni Ribot i Fontserè
Literatura catalana
Autor teatral, poeta, preceptista, publicista i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona Influït per Lamennais i pel saint-simonisme divulgat per Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , difongué un ideari humanitari i cosmopolita en poemes i en articles com “Palabras de fraternidad”, publicats a “El Vapor” i “El Propagador de la Libertad” Publicà el poema en prosa Los descendientes de Laomedonte y la ruina de Tarquino 1834 i diversos reculls de poemes, influïts alguna vegada per Cabanyes, Arolas a qui dedicà un estudi, el 1842 i el neotrobadorisme, i sovint destinats als interessos immediats de la política progressista…
Àngela Grassi de Cuenca
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i dramaturga en llengua castellana.
Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un…
Artur Cuyàs i Armengol
Literatura catalana
Publicista, promotor cultural, traductor, poeta, dramaturg i compositor.
S’establí a Nova York per atendre els negocis familiars, on des del 1864 fou redactor de diverses publicacions i corresponsal de diaris de Madrid, Barcelona i Cuba Fundà i dirigí la revista mensual “La Llumenera de Nova York” Publicà un Diccionario español-inglés e inglés-español 1976, que obtingué una gran difusió, i, interessat en assumptes econòmics i socials, tractà la qüestió de la immigració als Estats Units, defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que el condecorà, es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i hagué de refugiar-se a Espanya, on introduí i promogué l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina