Resultats de la cerca

Vida De formació autodidacta en el món amateur , es titulà com a enginyer tècnic de so i adquirí les seves primeres experiències professionals com a ajudant i tècnic de so als Rosenborg Studios de Ruttenen 1968 Posteriorment feu alguns cursets d’audiovisuals a París El 1969 obrí un estudi propi a Barcelona dedicat a l’audiovisual industrial, a la gravació per a programes de ràdio i a la sonorització d’espectacles En la seva tasca com a realitzador de films industrials obtingué un premi a Canes per Copresa Miniwat 1970, que li serví per a projectar la seva carrera Entre el 1973 i…

Desenvolupament enciclopèdic Als Països Catalans, els estudis musicals s’iniciaren al principi del vuit-cents, quan el lleidatà Josep Teixidor 1750 – 1811 publicà el Discurso sobre la historia universal de la música 1804, i s’arrodoniren al llarg dels s XIX i XX amb l’aportació de biografies dels compositors més destacats, la qual cosa despertà un creixent interès, que ha donat com a resultat la inclusió d’aquesta disciplina en el sistema ordinari de l’ensenyament Es tendeix a dividir en tres etapes l’estudi de la història musical als Països Catalans L’etapa inicial Té els seus…

Actiu militant antifranquista a l’Assemblea de Catalunya, centrà bona part de la seva obra històrica en l’estudi de l’oposició contra la dictadura i en els principals episodis d’aquella lluita Publicà Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol 1982, La Caputxinada 1986 i La “manifestació” de capellans de 1966 1992 i recollí, en el volum La fi del cagaelàstics 1980, la poesia política anònima del període 1939-79, que posteriorment amplià en el llibre Si és boig, que el tanquin 1983, referit a l’etapa 1977-82 Sabé, però, estendre el seu camp d’estudi a…

Es llicencià en medicina el 1945 a la Universitat San Carlos de Madrid, on també es doctorà l’any 1962 Fou cap dels Serveis de Cirurgia de la Clínica Naval de les Balears 1958, a Palma, professor associat de la Universitat de Barcelona 1974-86, i president de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma 1978-91 La seva tasca científica ha rebut diversos premis Ha collaborat en algunes revistes científiques i, des del 1975, és magister de la Maioricensis Schola Lullistica S’ha centrat en l’estudi de la història de la medicina a Mallorca i en l’estudi biogràfic de…

Estigué vinculat al catalanisme republicà Les seves Memòries polítiques 1948, 1977 i 1983, 3 vol, que abracen el període entre el 1890 i el 1940, són una font ineludible per a l’estudi de l’època, tot i les seves controvertides opinions, especialment les referides als anys trenta, quan fou governador civil de Girona 1931 i de Barcelona 1933, i diputat del Front Popular a Madrid 1936

Format al Seminari de Barcelona i a la Universidad Pontificia de Comillas, ha estat bibliotecari de la Biblioteca Balmes i s’ha especialitzat en l’estudi dels prelats catalans de la Illustració De la seva obra destaquen Biografia histórica de Francisco Armanyà i Font, obispo de Lugo y arzobispo de Tarragona 1967 i El obispo de Barcelona Josep Climent i Avinent 1706-1781 1978

Tanmateix, no conserva documentació medieval a causa de la cremadissa d’arxius arran de l’assalt turc de Ciutadella el 1558 Fou creat el 1795 en restaurar-se la diòcesi de Menorca, segregada de la de Mallorca, a la qual pertanyia des del 1290 Des d’aquesta data s’incorporà la documentació generada per la diòcesi de Menorca Durant la Guerra Civil Espanyola una part de la documentació fou destruïda, però el gruix de l’arxiu es pogué salvar gràcies a la intervenció del secretari del Jutjat de Ciutadella, Josep Bordas i Barrot El seu valor historiogràfic és essencial per a l’estudi de la història…

Fou jutge municipal a Girona, diputat provincial pel districte de la Bisbal d’Empordà 1874-75 i un dels fundadors de l’Associació Literària i de la Revista de Gerona Després exercí la carrera d’advocat a Madrid El 1886 ingressà com a membre numerari en la Real Academia de la Historia També fou membre de la societat francesa de numismàtica i arqueologia, secretari particular del ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer, i secretari del consell general d’Instrucció Pública Les seves aportacions en el camp historiogràfic se centraren en la numismàtica i en l’estudi de la revolució del…

Estudià a Barcelona El 1967 guanyà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostella i el 1971 passà a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic fins a la jubilació 2002, primer de teoria de l’estat a la Facultat d’Econòmiques, i posteriorment de dret constitucional a la Facultat de Dret Els anys 2003-06 fou síndic de greuges d’aquesta universitat Militant destacat de l’esquerra catalana, fou cofundador del Front Obrer de Catalunya 1962 i, en dissoldre’s aquest 1970 passà al PSC-Congrés , i al Partit dels Socialistes de Catalunya després En l’etapa legislativa de 1977-79 fou un dels…

Desenvolupament enciclopèdic També es coneix com a història ambiental o història del medi ambient Els seus pressupòsits bàsics són l’anàlisi del pensament sobre la natura, l’anàlisi de l’acció humana sobre aquesta i l’estudi de les respostes de la natura davant d’aquesta acció Des d’aquesta perspectiva, la natura i el medi ambient s’estudien en el seu procés de coevolució, en el sentit d’evolució integrada entre cultura i entorn físic una idea fonamental en el caràcter inseparable dels sistemes socials, institucionals i ecològics, formulada per RB Norgaard el 1981 Entre la bibliografia hi ha…