Resultats de la cerca

Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres…

L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció Provincialis…

Situació Vista aèria del serrat on s’alça el castell amb l’església de Sant Eudald, a primer terme ECSA - M Catalán Castell situat a la part alta del serrat a l’extrem del qual hi ha el poble de Rubió de Sòls, actualment abandonat La fortificació controlava el curs del Segre, que passa per sota, al nord del castell, i els engorjats que hi ha abans d’arribar a Alòs de Balaguer En el mateix serrat hi ha l’església de Sant Eudald Mapa 33-13328 Situació 31TCG338416 Des d’Artesa hem d’agafar la carretera que va a l’ermita de Salgar i a Rubió de Sòls Passat un indret d’acampada, hem de deixar el…

Situació Basament d’una torre del sector nord, de base rectangular i grans carreus, gairebé l’únic testimoni vistent d’aquesta fortalesa d’origen andalusí F Baltà El castell, també conegut com “castell del Cinto”, és situat en el tossal que domina la vila d’Albesa El vestigi més vistent, una torre, s’anomena la “Penya dels Moros” Mapa 32-14359 Situació 31TCG055254 Albesa és a ponent de Balaguer, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana Hom hi pot arribar des de Balaguer per la carretera local que va a Lleida passant per Menàrguens En arribar a aquest poble cal prendre un trencall a mà…

La primitiva parròquia de Falset fou bastida al costat del castell És possible que en un segon moment, en ampliar-se en recinte militar, restés englobada al seu interior En l’actualitat en resten sols minsos vestigis, que corresponen essencialment a l’edifici gòtic que substituí el temple romànic Aquesta església va ser construïda entre el 1168, moment en què el lloc de Falset encara consta desert, i el 1194, en què ja figura com una de les parròquies de l’arquebisbat de Tarragona citades en la butlla del papa Celestí III Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1278-80, el rector de…

Situació Peculiar aspecte d’aquest edifici des del costat sud-oest, amb la porta d’entrada i el teulat d’un sol vessant que recolza sobre el campanar ECSA - F Parra El santuari de la Feixa es troba damunt la Vileta de Serradui, a 1 025 m d’altitud, aprofitant un contrafort i al peu del penya-segat ponentí de la serra del Cis Mapa 32-11 251 Situació 31TCG021892 L’accés a l’antiga església de la Feixa es fa des de la Vileta, per la pista que surt al cap de la caseria en direcció nord-est i s’enfila cap a la serra JBP Història L’arxiu de l’antiga catedral de Roda conservava l’acta de consagració…

Aquest castell era situat al cim del turó de Montcada, lloc avui dia ocupat per les installacions de la fàbrica Asland Les primeres referències del topònim Montcada són dels anys 989 i 990, mentre que el llinatge dels Montcada no s’esmenta fins el 1017 El primer membre d’aquest llinatge fou Guillem Ramon de Montcada, descendent d’una família de vicaris i vescomtes del segle X, el darrer dels quals s’anomenà Seniofred La primera menció del castell és de l’any 1023 L’11 d’octubre d’aquell any la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, tot un seguit de castells, entre els…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la torre F Tur Unes restes d’una torre i d’altres construccions s’alcen al turó de la Torre Moratxa, espadat veí del turó anomenat la Roca Maura Mapa 297M781 Situació 31TEG153362 Per anar-hi cal pujar al turó i veure si hi ha cap camí fressat La millor manera d’apropar-s’hi és arribar-se a la rodalia de Torre Ponça pel camí asfaltat que hi porta des de l’Estartit i pujar-hi des d’allí pel costat nord-est, ja des de la muntanya JBH Història En el testament del comte Ponç I d’Empúries, de l’any 1078, és esmentat el castell de Roca Maura castrum de…

Vida i obra Ha treballat en diversos períodes cronològics, del Paleolític Abric Romaní, Capellades a l’època històrica Empúries, amb especial incidència en l’art prehistòric Es llicencià, el 1953, en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inclinà vers la Prehistòria, i, més precisament, el Paleolític, per influència del professor Lluís Pericot, que l’orientà en la disciplina Amplià estudis a París, on establí contacte amb els estudiosos més reconeguts del Paleolític, particularment l’abat Henri Breuil Defensà la tesi doctoral, el 1956, sobre l’art paleolític espanyol, un camp en…

Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…