Resultats de la cerca

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al poble de Soses La primera menció documental que es té del castell de Soses és d’època andalusina Concretament fou un dels castells que el 1120 l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III Sembla que, amb la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV atorgà el castell de Soses a la canònica de Lleida, que el tingué en feu fins a la desamortització L’any 1233, Jaume I concedí a la seva germanastra i vídua de Guillem Ramon de Montcada, Constança, el domini eminent dels llocs de Seròs, Soses i Aitona, d’acord amb l’…

L’any 1763 es transformà en Arxiu Central i General, destinat a conser-var la documentació dels gremis desapareguts i la documentació corrent de tipus normatiu Amb l’abolició del Regne de Sardenya el 1847, també s’hi afegí la documentació dels nous cossos uniformats de l’Estat Actualment s’hi conserven els fons següents 1 Arxiu Reial Antic, format per pragmàtiques, instruccions i cartes reials 1323-1773, edictes i ordres 1346-1710, parlaments i actes parlamentàries 1421-1710, seca i monedes 1329-1717, sanitat pública 1625-1722, diplomes 1435-1827, lloctinència general 1362-1805, capbreus s…

Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja, hi ha les ruïnes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla En aquest mateix indret hi hagué, a l’edat mitjana, una antiga església del mateix nom, documentada des del segle XI consta que l’any 1051 el bisbe urgellenc Arnau Salla féu una deixa testamentària d’una unça d’or per a l’obra de “ Sancta Maria de ipso Plano de Sanauga ” De l’any 1083 és la venda d’una peça de terra que feren els esposos Arnau Mir i Eicolina a l’església de Santa Maria “ qui est in ipso Plano de Sanauga ”, a favor de Reinald, capellà, i Ramon Guitard,…

La notícia més antiga que es coneix de la vila d’Arfa és de l’any 910, que els homes de la vila d’Asua , en un judici celebrat davant el comte Sunifred, restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres situades a Aravell que havien retingut indegudament durant cinc anys En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell el lloc d’Arfa és esmentat amb la grafia Assoa En la documentació dels segles X i XI es troba aquesta vila amb les variants d’Asua, Asoua, Assua i Asfa Posteriorment aquest topònim pren les formes d’Affa o Arpha , fins a l’actual d’Arfa Són nombrosos els esments…

Autor d’un dietari que cobreix el període 1365-1428 S’ha conservat en la còpia que en feu, cap al 1520, Antoni Vicenç, escrivà de l’Arxiu de Girona, en els folis 303-305 del lligall que conté tots els seus escrits Es tracta d’un curiós noticiari de les calamitats i malastrugances esdevingudes a Catalunya durant la segona meitat del s XIV i el primer quart del XV Malgrat que molts dels fets descrits ja eren prou coneguts, Torralles els ressenya amb una precisió i uns detalls inèdits, propis d’un testimoni directe, cosa que els confereix un interès especial El protagonisme de l’obra correspon a…

En el període que va de l’any 1010 al 1035, s’experimentà un increment del patrimoni de l’Església d’Urgell, a causa de les nombroses donacions de fidels a Santa Maria de la Seu i a les compres realitzades pel bisbe sant Ermengol, nebot i successor del bisbe Salla, ambdós pertanyents a la família vescomtal de Conflent Les adquisicions tingueren lloc predominantment als comtats d’Urgell, Cerdanya i Berguedà, i tant les donacions com els tractes de compra i venda abastaren alous, esglésies i castells amb llurs termes i pertinences Entre les adquisicions hi ha la del castell de Fontanet El 17 de…

Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid 1859 amb una tesi sobre el matrimoni Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació 1892 del govern de Cánovas del Castillo Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat 1895 És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica i documentada amb materials d’arxiu, encara que no sempre és…

Situació L’església de Sant Celoni, de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs, ha donat nom a la important vila homònima que es va formar a partir dels segles XI-XII entorn seu Aquella capella, de la qual ens queden pocs vestigis, forma part de la casa núm 12 de la travessia de la plaça del Bestiar, entre els actuals carrers Major i dels Valls Mapa L38-14365 Situació 31TDG579156 És de propietat particular i per visitar-la cal sollicitar el permís del propietari Història Un dels primers esments documentals de l’església de Sant Celoni data de l’any 1088, quan el noble Guillem Umbert de…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Al límit de ponent del terme municipal d’Odèn, prop de la comarca de l’Alt Urgell, hi ha el despoblat de la Móra Comdal, situat en una de les valls tributàries del Segre, vora el congost d’Oliana, a migjorn del barranc de la Móra Comdal i al nord-oest del tossal de la Creu Mapa 291M781 Situació 31TCG632638 S’hi arriba per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell Passat el punt quilomètric 88, hi ha, a l’indret de cal Giralt, un trencall, a mà dreta Recorreguts uns 500 m, el camí es trifurca cal seguir el de mà…

Desenvolupament enciclopèdic El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja La Junta deComerçdeBarcelona, representant a Catalunya de la Junta General deComerç i Moneda, tenia dos precedents directes la Junta Particular deComerçdeBarcelona, creada el 1692, i la Junta deComerç Terrestre i Marítim, del 1735 La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot…