Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
El País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Felip Mateu i Llopis publicada a València l’any 1933 i convertida en un manual d’ús per als qui s’iniciaven en el valencianisme polític.
Els grups nacionalistes valencians de la Segona República eren molt entusiastes, però no tenien els coneixements elementals de la història i la geografia del seu territori Mateu i Llopis, aleshores un jove doctor en història de trenta-dos anys, confegí una petita obra destinada a examinar «allò que fon, i allò que és el País Valencià», i posà les bases preliminars per a un posterior estudi en profunditat de la història valenciana, estroncat, com tantes altres iniciatives, per la dictadura de Franco L’obra consta d’una breu introducció, deu capítols i un curt epíleg El pes de la…
L'elaboració dels metalls
Metalls i metallúrgia Des de fa milers d’anys, l’extracció i l’elaboració dels metalls han estat activitats de gran rellevància per al desenvolupament de les civilitzacions i per a la vida quotidiana de les diferents comunitats Ja ha passat molt de temps des que els éssers humans començaren a recollir certes “pedres lluents” i a escalfar-les al foc per obtenir-ne els metalls que contenien Tot i això, de fet, es pot afirmar que el procediment d’extracció s’ha modificat relativament poc El sector tecnològic que s’encarrega de separar els metalls de les seves menes, com també de les successives…
Els elements del paisatge terrestre
Una mirada de conjunt Els elements que donen forma a la superfície terrestre —les muntanyes i els turons, les valls i les planes, els rius, els llacs i les costes marines— són el resultat de l’acció combinada de processos geodinàmics interns o endògens i externs o exògens Els primers són causats per la mateixa Terra i originats al seu interior, i els segons tenen lloc gràcies a la presència de l’atmosfera, la hidrosfera és a dir el conjunt de totes les aigües —mars, llacs, rius, pluges— presents a la Terra i la biosfera el conjunt de totes les formes de vida animal i vegetal La mateixa acció…
La ciència-ficció
Els viatges a l’espai Les imatges que se’ns apareixen immediatament quan parlem de ciència-ficció són les de la nau espacial, del viatge interestellar i del contacte amb altres formes de vida I, com que la ciència-ficció parteix de la recerca científica, es comprèn fàcilment que els temes de la conquesta de l’espai, dels mitjans de transport i de les telecomunicacions hagin dominat l’imaginari científic del segle XX El mateix inventor del terme anglès science fiction del qual deriva el català ciència-ficció, Hugo Gernsback, nascut a Luxemburg i emigrat a Amèrica, era un apassionat de les…
El territori de la vida
Els biomes La part del globus terrestre poblada per organismes vius inclosa la part més baixa de l’atmosfera constitueix la biosfera, ecosistema global que es pot subdividir en un gran nombre d’ecosistemes específics En el medi terrestre, aquests ecosistemes reben el nom de biomes Cada bioma es caracteritza per la presència i les interaccions de comunitats vegetals i animals determinades, que estableixen una relació constant i estreta d’interdependència amb el medi físic que les envolta Per diferenciar els diversos biomes es fa referència sobretot a la vegetació, perquè les plantes viuen de…
Els recursos minerals
Les riqueses del regne mineral La nostra civilització depèn de manera substancial dels recursos minerals continguts al subsòl de la Terra Des dels temps més remots els homes han après a utilitzar els productes trets del regne mineral Alguns d’aquests productes van ser tan importants ja a la prehistòria que han donat el seu nom a èpoques senceres edat de coure, de bronze, de ferro Amb tot, l’explotació completa i racional dels recursos minerals no ha començat fins que no s’ha esdevingut la consolidació de la cultura industrial contemporània A “Com és feta la Terra” , ja s’ha parlat dels…
L'art barroc i neoclàssic
El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…
Les lleis de la genètica
Parentiu i diversitat Mireu d’observar les vostres mans i comparar-les amb les d’altres persones Són extraordinàriament semblants l’estructura òssia, la pell i les ungles segueixen en totes les mans el mateix model I és així per a totes les parts del nostre cos qualsevol ésser humà tindrà les mans com les nostres i, en general, estarà "fet" com nosaltres Els altres organismes vius també són constituïts segons el model determinat de la seva espècie Talment com si cada organisme hagués estat format seguint un "manual d’instruccions" ben precís Amb tot, també és cert que la nostra mà té moltes…
L'art al segle de la burgesia
La reacció al neoclassicisme i el romanticisme Pot semblar difícil arribar a una definició unitària del terme romanticisme observant les manifestacions artístiques que s’esdevingueren a Europa entre la segona meitat del segle XVIII i la primera meitat del segle següent, perquè aparentment els diversos resultats van en direccions diferents En realitat, el fil conductor comú es pot trobar si es parteix dels orígens del fenomen i se’n descobreix la llavor en el pensament illustrat Aquest era amarat de sensibilitat envers la història, i inclinat a reconèixer els vincles que menen a una visió…
El mitjà de comunicació més antic: el teatre
Com es pot traçar la història del teatre Quan passem un vespre a casa, amb els amics, és fàcil que a algú se li acudeixi de proposar el joc d’“endevinar pellícules” Aleshores s’aparten cadires i s’enretira la taula per crear un espai per a la representació, mentre dues persones se separen del grup per triar el títol famós que caldrà representar i per decidir com serà la posada en escena Mentrestant, els presents s’han agrupat en actitud expectant, i esperen l’aparició dels dos mims Tothom està preparat per a endevinar, en els gestos dels actors, el títol secret I el qui l’encerta primer, tria…