Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Felip Mateu i Llopis
Historiografia catalana
Numismàtic, historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Estudià història a la Universitat de València i es doctorà 1924 a Madrid amb un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment amb el grup universitari Acció Cultural…
Manuel Betí i Bonfill
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador i erudit.
Format al Seminari de Tortosa, s’inicià en la metodologia històrica sota la influència de R O’Callaghan El seu coneixement de la història acadèmica i l’accés a la rica documentació local li permeté elaborar estudis rigorosos de caràcter positivista En aquest sentit, la seva destinació com a rector a Cinctorres, Morella i Sant Mateu li facilità el contacte amb arxius pràcticament desconeguts i amb abundants materials de l’època medieval La seva obra investigadora, centrada en l’art i les institucions medievals –amb especial dedicació a les cartes de poblament– del nord del País…
Les noves migracions
El mapa representa una aproximació al volum dels moviments migratoris internacionals de la segona meitat del segle XX mitjançant una mesura indirecta, que consisteix en la variació del nombre d’estrangers per estats entre el 1950 i el 2000, i les direccions dels fluxos migratoris més destacats Durant la segona meitat del segle XX es constitueixen uns grans focus d’immigració El primer, format pels Estats Units i el Canadà, rebé durant la dècada dels anys cinquanta un volum important de refugiats procedents dels països de l’est d’Europa, sense descomptar un nombre significatiu de jueus…
Francesc Riuró i Llapart
Historiografia catalana
Delineant i arqueòleg.
Vida i obra Estudià dibuix lineal, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de Girona, on tingué de professor Josep Aguilera Des del 1928 treballà de delineant en el despatx de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, on continuà formant-se professionalment i intellectualment Una part de l’experiència d’aquests anys se centrà en les tasques d’excavació, documentació i restauració dels Banys Àrabs dirigides per Masó Fou aquest qui li presentà el 1930 Josep de C Serra-Ràfols, arqueòleg de l’equip de Pere Bosch i Gimpera, quan explorava i documentava les muralles antigues gironines, tasca en la…
El plurilingüisme
Aquest mapa mostra que la diversitat lingüística no es troba distribuïda de manera uniforme per tot el planeta Dos estats en concret, Papua Nova Guinea i Indonèsia, acumulen un total d’unes 1500 llengües o, el que és el mateix, una quarta part de la riquesa lingüística del món Si a aquests dos països s’afegeixen Nigèria, l’Índia i Mèxic, s’arriba al nombre d’unes 2600 llengües, i si es té en compte la llista dels deu primers estats pel que fa al nombre de llengües els esmentats anteriorment més el Camerun, Austràlia, la República Democràtica del Congo, la Xina i el Brasil, el total és d’unes…
El turisme cultural
La presència de cultura en les seves manifestacions més diverses és una constant al llarg de gairebé tot el territori de tota manera, per a poder parlar de destinació de turisme cultural cal que, a més dels recursos d’aquesta mena, hi conflueixin una sèrie de circumstàncies i condicions, com ara infraestructures d’accés i d’acollida en general És per aquest motiu que no sempre indrets amb una destacada riquesa esdevenen destinacions turístiques en l’àmbit internacional El mapa mostra les principals destinacions de turisme cultural arreu del món S’ha establert una divisió temàtica…
El turisme
El turisme és avui un fenomen d’abast internacional i d’una gran importància en gairebé tots els àmbits social –pels milions de persones que es desplacen anualment–, econòmic –perquè és el primer sector exportador mundial i un sector intensiu en capital humà i, per tant, creador de llocs de treball–, i cultural –perquè permet conèixer llocs, societats i costums diferents– A més, l’evolució del sector durant les darreres quatre dècades del segle XX, i també les previsions per als propers anys, mostren com, lluny d’haver arribat a una fase d’estancament, el turisme és encara un sector en…
Les arts populars
Aquest mapa exemplifica de manera sumària l’univers complex de les arts populars Aquests objectes han estat i són elaborats per un artesanat especialitzat que amb el seu enginy ha conferit valor artístic a uns artefactes primordialment utilitaris, tant des d’un punt de vista pràctic com simbòlic Són obres generalment anònimes, però vinculades a tradicions locals o nacionals A banda del seu àmbit geogràfic, les arts populars es poden classificar en relació a la seva configuració, ornamentació i destinació Quant a la configuració, la gamma de materials i tècniques és amplíssima i comprèn un…
Les migracions tradicionals
El baix creixement natural de les societats preindustrials subministrava uns excedents reduïts per a l’emigració Dels segles XV al XVIII, el contingent d’europeus que va participar en la colonització americana va ser molt exigu Aquest precari equilibri es va transformar al llarg del segle XIX arran del procés de modernització que experimentà la societat europea transició demogràfica, revolució industrial i agrícola i desenvolupament dels transports són processos parallels en un marc de transformacions polítiques que trenquen l’equilibri demogràfic anterior En aquest mapa s’han representat els…
Les belles arts
En el mapa que es presenta s’han cartografiat dues variables d’una banda, el nombre de museus existent a cada país, i, de l’altra, aquells museus que han excellit en l’àmbit de les belles arts Moltes persones solen creure que els museus són com uns grans entreteniments dedicats al turista –si més no al turista culte En l’àmbit polític, sovint els museus s’utilitzen com a mitjans –val a dir que modestos– per a generar vots, i per això es té en compte sobretot el nombre de visitants que tenen Però els museus no són ni una cosa ni l’altra, sinó que es podrien definir com les “…