Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Romà Perpiñà i Grau
Historiografia catalana
Historiador, economista i demògraf.
Realitzà estudis comercials a la Universitat de Deusto, i amplià coneixements a les universitats de Berlín i Frankfurt, i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel Director del Servei d’Estudis Econòmics de la Companyia Hispano-Americana d’Electricitat CHADE entre el 1927 i el 1929, fou el primer director del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929 i membre del consell de redacció d’ Economia i Finances Com a historiador, elaborà una aplicació del model de JH von Thünen a la història economicodemogràfica de la Península Ibèrica La base d’aquesta aplicació fou el seu coneixement…
Joan Lluís de Montcada
Historiografia catalana
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d…
Les formes de la justícia
Aquest mapa mostra com es distribueixen els diversos sistemes legals que hi ha al món, i també les institucions jurídiques més importants Per sistema legal cal considerar l’organització de les fonts del dret, enteses com a normes jurídiques que regeixen la conducta dels ciutadans en les seves relacions socials, l’acompliment de les quals és garantit per l’Estat Allò que s’anomena fonts del dret, bàsicament, es pot definir com la norma escrita, el costum, els principis generals del dret i la jurisprudència Així, en funció de la font del dret que es consideri prevalent es poden…
Crònica del Regnat de Ferran I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Joan I, és copiada en dos manuscrits de la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó; i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Ferran I fou redactada en català poc després del 1418 L’obra narra breument els fets més importants del regnat de Ferran d’Antequera, des de la mort de Martí I 1410 fins a la de Ferran I a Igualada 1416 el compromís de Casp la legitimitat…
Gaspar Sala i Berart
Historiografia catalana
Literatura
Cristianisme
Escriptor, polític i predicador.
Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…
, ,
Els drets humans
Aquests mapes mostren una distribució per estats dels anys en què s’han anat acceptant sis dels dotze Instruments Internacionals dels Drets Humans, amb data 10 de gener de 2003 Tot i que l’anàlisi pot ser més complexa, es pot veure el procés pel qual estats amb diverses cultures i creences han acceptat els diferents instruments d’aplicació dels drets humans D’ençà de la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada a l’ONU el 1948, existeix el problema de com comptabilitzar-ne el reconeixement i l’aplicació universals, tenint en compte les diferents maneres d’…
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del segle XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…
Arxius Notarials Andorrans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que durant força temps foren privats i depenien dels dos notaris d’Andorra.
El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…
La força del treball
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades publicades en l’Informe sobre el Desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament de l’any 2002 i de l’Organització Internacional del Treball OIT, mostra la taxa d’activitat laboral i indica, en els gràfics que l’acompanyen, el percentatge de l’ocupació en els diferents sectors econòmics de la majoria dels estats A més, també hi figuren els estats que no han ratificat cap de les convencions internacionals dels drets fonamentals dels treballadors sobre la llibertat d’associació i de negociació collectiva En el món del…
Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial
Historiografia catalana
Associació fundada a la ciutat de València el 1988 amb la finalitat de vetllar pel patrimoni industrial i impulsar els estudis sobre arqueologia industrial al País Valencià.
Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien caracteritzat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina