Resultats de la cerca

Fou deixeble de Salvador Bové i s’especialitzà en l’estudi de Ramon Llull amb llibres com Història del lullisme 1925 i Les obres autèntiques del beat Ramon Llull 1935 També escriví algunes monografies d’història local de poblacions del Garraf i del Penedès on exercí el ministeri sacerdotal Monografia històrica del castell de Cabrera i de Vallbona del Penedès 1909 i Història de Cubelles 1973, editada pòstumament

El 17 de setembre de 1440 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni d’Avinyó Girona – 1450, abat de Montserrat diputat militar Andreu de Biure, cavaller diputat reial Bernat Sapila i Dessoler, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de Barcelona oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell oïdor reial Joan Cavalleria, ciutadà de Girona Abat benedictí, retaule de la capella de Santa Àgata, Jaume Huguet, segle XV ECSA Antoni d’Avinyó i de Moles era fill de Simó d’Avinyó —donzell de Girona,…

S’ordenà a Barcelona i estudià teologia a Salamanca, Roma i Múnic Ha estat professor de teologia als seminaris de Sogorb i Castelló, i ho és a la Facultat de Teologia de Catalunya És doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou professor des del 1968 Essent consultor del bisbe Pont i Gol, llavors a Sogorb-Castelló, assistí al concili II del Vaticà 1962-65 i inicià una edició crítica en català dels documents conciliars, d’una gran riquesa documental Fou fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans És director 1974 de la collecció Studia, Textus Subsidia , de la…

Vida i obra Ingressà al convent de dominicans de Girona 1334, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia publicada el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356 s’oposà enèrgicament al lullisme Fou deposat pel capítol general de Perpinyà 1360 per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362, fou elegit provincial, però aquesta elecció fou anullada per Urbà V per irregularitats…

Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i…

Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies  són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans  el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima,…

Vida i obra Canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell 1909, desplegà una gran activitat en la difusió de les idees lullianes, les quals interpretà com a “pensament nacional” català Fou el fundador de la Revista Lulliana 1901-05, i autor d’obres com La filosofia nacional de Catalunya 1902, Les doctrines lullianes 1904 i El sistema científico luliano 1908 A la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona es guarden nombrosos manuscrits seus ms 1-51 Els treballs filosòfics lullians de Bové foren continuats pel seu deixeble Joan Avinyó És autor d’alguns treballs històrics…

Vida i obra Cavaller, adquirí la vila de Manises Fou patró del convent de Sant Domènec de València Es casà amb una noble de Verona Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília 1286-91, i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer 1302-06 i després com a mestre racional 1306-20 En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les parts d’Itàlia, i…

Vida i obra Lliurat pels seus pares, encara infant, a la canònica de la seu de Barcelona 1070, fou canonge i prior a Sant Adrià de Besòs 1093, d’on passà al monestir de Sant Ruf d’Avinyó, del qual esdevingué abat el 1110 Fou nomenat bisbe de Barcelona, dignitat que inicialment refusà, però que, a petició de Ramon Berenguer III, el papa Pasqual II l’obligà a acceptar Dugué a terme la restauració de facto de la seu metropolitana de Tarragona l’artífex de la restauració jurídica havia estat el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, l’any 1091, amb la qual els bisbats catalans…

Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada…