Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pau Milà i Fontanals
Historiografia catalana
Pintor i teòric de l’art.
Germà de l’historiador i literat Manuel Milà i Fontanals, fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Durant cinc anys 1820-25 assistí a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica El seu estudi romà esdevingué un influent centre de discussió sobre la història i l’estètica de l’art Admirador de l’art italià i de la cultura medieval, quan el 1841 s’installà a Barcelona es dedicà a l’ensenyament…
Joan Baptista Granell i Lledó
Historiografia catalana
Mestre, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i a l’Ajuntament suecà ocupà una plaça d’oficial de secretaria Fou soci de Lo Rat-Penat i afirmen que a casa seva tenia una extraordinària biblioteca En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca per a reconèixer-li el treball fet en el seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos…
Josep Sureda i Blanes
Historiografia catalana
Historiador de la ciència i humanista, apotecari i químic.
Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química i per això es traslladà a Munic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zuric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer Joan March Ordines Després treballà a la…
Manuel Martí i Saragossà
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València on estudià filosofia i teologia, i participà en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688, i aviat entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i del grec, i fou ben acollit a les acadèmies literàries, com…
Josep Sanabre i Sanromà
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Formà part de la generació de clergues erudits que ompliren bona part de la primera meitat del s XX i que actuaren encara sota els valors de la Renaixença, apresos de la lectura de La Tradició Catalana del bisbe Torras i Bages, com foren també els casos de Manuel Trens, Higini Anglès o el P Miquel d’Esplugues Sanabre seguí estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat a l’octubre del 1915 Acabada la carrera eclesiàstica, collaborà en les recerques documentals del jurista F Maspons i Anglasell i, en 1917-27, fou subdirector, a petició de Ventura Gassol, del Grupo…
La serra del Montsant
El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament sobre el Priorat…
Joan Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador, dramaturg, poeta i advocat.
Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere 1748 – 1816, advocat, assessor del tribunal del crim i del vicealmirallat, poliglot, traductor de Molière i membre de la Societat Maonesa de Cultura, institució a la qual pertanyé també Bartomeu 1751 – 1837, metge i autor del Breu discurs sobre el perniciós e indecent costum d’enterrar dins les iglésies 1818 Josep 1766 – 1821, clergue i autor d’un tractat d’…
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, advocat i periodista.
Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía…
Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i activista polític i cultural.
Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…
, ,
Els estudis zoològics
L’àmbit d’estudi de la zoologia és tan ampli que no hi ha gens d’unitat en el desenvolupament dels diferents camps d’investigació D’una banda, hi ha una primera gran divisió entre els estudis dels grups zoològics de l’hàbitat marí, els de les aigües continentals, els terrestres i, encara, els de vida paràsita Al nostre país, els estudis zoològics en cadascun d’aquests camps han estat duts a terme per equips diferents i sovint també en centres diferents A continuació presentem una síntesi general de l’evolució històrica d’aquests estudis al nostre país, i després, concretament, la manera com…