Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
Historiografia catalana
Revista del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.
Consta de tres etapes de creació i publicació la primera cobreix el període 1948-56, durant el qual es publicaren vuit Quaderns , entre els quals destaca Miscellània d’homenatge a Mn Lluís Constans 1956 Posteriorment, el 1979, es reinicià la publicació de treballs sobre la comarca, però les dificultats econòmiques impediren una veritable continuïtat periòdica de la revista fins el 1985 En aquest any s’inicià la tercera etapa –amb un número monogràfic vol 1 Homenatge al Dr Josep M Corominas –, gràcies a la collaboració del Patronat Francesc Eiximenis i la Generalitat de Catalunya…
Les auriscalpiàcies
Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre pinyes de pi, amb…
La serra de Corbera i la vall de la Murta
Brolles que cobreixen el vessant obac de la serra de Corbera Rafael Paulo La serra de Corbera i la vall de la Murta 21, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Corbera està formada per tres alineacions, les anomenades serres del Cavall Bernat, la Murta i les Agulles, que convergeixen cap al sud-est en l’Alt de la Creu En l’extrem oposat, les tres serres delimiten dues valls la Murta i la Casella Per tot el seu perímetre, els horts de tarongers, sovint transformacions recents, ascendeixen pels vessants fins a posar-se en contacte amb les pinedes, moltes de les quals…
Les encaliptals
Molses de l’ordre de les encaliptals 1 Encalypta vulgaris a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 10 b detall d’una caliptra x 10 2 E streptocarpa a detall d’uns propàguls x 40 Miquel Alcaraz És aquest un ordre de molses acrocàrpiques, de fillidis ligulats o espatulats, fortament papillosos i peristoma mal desenvolupat El caràcter més típic és la presència d’una caliptra tubular, llarga, com una funda que cobreix tota la càpsula Encalypta streptocarpa forma masses de color groc verdós, sobre roques calcàries, en escletxes, replans, rabasses d’arbres, des de la terra…
Vicent Gascón i Pelegrí
Historiografia catalana
Erudit i cronista oficial del seu poble natal.
Membre de la Real Academia de la Historia i president de l’Asociación Provincial de Amigos de los Castillos, la seva obra cobreix bàsicament dos àmbits d’interès la història militar –és coronel d’enginyers– i la història local Del primer destaquen títols com La Región Valenciana en la Guerra de Sucesión 1956, La Región Valenciana durante la guerra de la Independencia 1967 i Valencia durante la guerra de las barricadas 1971 Amb tot, les seves contribucions més importants són les que fan referència a la història de la comarca, materialitzada en els llibres Historia de Tabernes de Valldigna 1955…
Juan José Porter Casanate
Historiografia catalana
Cronista aragonès.
Fill de Juan Porter, fiscal de l’Audiència de Saragossa, i germà de Pedro Porter, almirall explorador de la costa de Califòrnia, cursà jurisprudència a Salamanca i continuà els estudis a Saragossa, on tardanament obtingué la llicenciatura el 1657 i el doctorat l’any següent Fou juez de encuestas i mestre racional de Saragossa Posseïdor de l’hàbit de l’orde d’Alcántara, romangué vinculat al cercle d’erudits aragonesos reunits a Osca al voltant de l’humanista i mecenes Lastanosa El 1669, en jubilar-se el cronista del regne Francisco Diego de Sayas, Porter sollicità el càrrec a la Diputació Fou…
Les araliàcies
Formen aquesta família unes 700 espècies d’arbres, arbusts i herbes, principalment d’Indomalàisia i de l’Amèrica tropical Algunes, però, viuen en diverses regions subtropicals i temperades, com és el cas de l’heura Hedera helix , estesa per gairebé tot el continent europeu i única araliàcia de la flora corresponent Les araliàcies fan les fulles esparses i estipulades, generalment grans i compostes Les flors, més aviat petites, s’agrupen en umbelles simples o dobles són pentàmeres, alguns cops de pètals i sèpals soldats, i d’androceu format per cinc estams que alternen amb els pètals L’ovari…
Els fil·locàrides
Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…
L’illa d’En Colom
L’illa d’En Colom és el més extens dels illots i petites illes litorals de Menorca Es troba a la costa de tramuntana, just enfront del tram on se situa S’Albufera des Grau A l’indret s’estableix una interessant màquia, ben desenvolupada al vessant de migjorn Yves Hennechart L’illa d’En Colom 22, entre els principals espais naturals de Menorca Al nord-oest de la ciutat de Maó, davant de la costa d’Es Grau, es troba l’illa d’En Colom, la més gran del litoral menorquí La forma de l’illa és lleugerament quadrangular, i té un relleu modest, però accidentat i irregular La costa és rocosa, amb…
Les esparganiàcies
Esparganiàcies 1 Espargani Sparganium erectum a aspecte general amb les flors unisexuals reunides en inflorescències glomerulars compactes, les masculines a la part superior i les femenines, més grosses, a la inferior x 0,5 b inflorescència masculina Ix 3,3, b’ flor masculina amb quatre estams envoltats per unes esquames petites x6,6 c infrutescència x 1,1, c’ flor femenina envoltada per sis bràctees i amb la presència d’un estil simple i persistent que forma un bec prominent x4,4, c " el fruit és una drupa amb l’exocarp sec i esponjós x 4,4 Eugeni Sierra Els esparganis són plantes d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina