Resultats de la cerca

Publicada amb periodicitat anual, només se n’editaren tres números entre el 1989 i el 1991 El tiratge fou de 1000 exemplars La revista, escrita fonamentalment en castellà, fou dirigida per l’arqueòleg municipal José S Martínez Sanso Formaven part de l’equip de redacció el cronista de la ciutat Francesc Giner Perepérez i Salvador Borràs Renart, cronista d’Otos Vall d’Albaida, tots dos erudits locals Dels 19 articles que constitueixen la producció científica global de la revista, a més d’una memòria d’activitats del museu municipal durant el 1990 i de notícies i opinions al voltant del…

Membre d’una humil família de jornalers, obtingué de manera brillant la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1889, gràcies a l’esforç intellectual i a les beques i els premis econòmics rebuts durant els anys d’estudiant Ja amb el grau de doctor, guanyà per oposició la càtedra de llengua grega de la Universitat de Granada el 1891 i, vuit anys després, una plaça homònima a la Universidad Central de Madrid Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta darrera universitat i no se’n mogué fins que se li manifestà una arterioesclerosi, malaltia que el…

Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872 i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, cursà els estudis de magisteri i obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 Exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 i Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El Magisterio Segoviano La seva obra historiogràfica és molt breu…

Aquesta espècie nia a zones temperades de l’Amèrica del Sud Les dues úniques citacions conegudes a Europa han estat fetes als Països Catalans un exemplar fou caçat al delta del Llobregat el 150208 i un altre ho va ser, probablement a la primera dècada d’aquest segle, a Cullera Ribera Baixa Segons sembla, aquesta no és una espècie que realitzi moviments migratoris, per la qual cosa se suposa que eren individus importats del continent americà A més, la coincidència de les dates i la proximitat geogràfica de les dues citacions fetes, són indicis d’aquesta suposada importació

La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics, amb petits…

La llunyania dels quarters d’hivernada usuals del cigne cantaire explica la raresa d’aquesta espècie a casa nostra i a la resta de la península Ibèrica En efecte, només es coneixen 11 citacions, corresponents a 9 hiverns, durant el novembre, el desembre, el gener i el febrer Llevat d’un estol de 10-12 exemplars vist la temporada 1962-63 a Serra de Daró Baix Empordà, la resta de grups tenien 5 components o menys Les altres localitats conegudes són Castelló d’Empúries novembre del 1968, el delta de l’Ebre febrer del 1964, Ivars d’Urgell gener del 1891, l’estany de Cullera desembre del 1954, l’…

Vida i obra Sotsdirector 1950-82 i director 1982-87 del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València, dugué a terme un treball investigador que abraça des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, i fou especialista fonamentalment en la cultura ibèrica Estudià dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1948 Des de la seva joventut participà en els treballs arqueològics al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador del SIP Durant els anys quaranta, ja com a collaborador del SIP, intervingué en nombroses excavacions al País Valencià…

La iniciativa de celebrar les jornades partí de l’intellectual suecà Joan Fuster i tingué gran ressò entre un nucli de joves professors i estudiants universitaris de la comarca que aprofitaren l’efervescència cultural d’aquells moments i l’aposta que feren diversos ajuntaments L’entusiasme dels arxivers en la tasca de salvaguardar el patrimoni documental, d’avivar la memòria collectiva, d’engegar programes de recerca vinculats a la renovació historiogràfica i de reivindicar els estudis locals, i el suport de la Universitat de València feren possible l’èxit d’aquells primers encontres L’…

Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…