Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Sebastià Casanovas i Canut
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden refiar i…
Andreu Bosc
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Historiador i jurista.
L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…
, ,
Ramón Menéndez Pidal
Historiografia catalana
Historiador i filòleg.
Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…
Antoni Chabret i Fraga
Historiografia catalana
Erudit i metge.
Estudià filosofia i medicina a la Universitat de València i, des del 1872, exercí com a metge a Sagunt Fou cronista de la seva ciutat natal, membre de la Comissió Provincial de Monuments i corresponent de la Real Academia de la Historia Mantingué relacions intellectuals amb historiadors com Roc Chabàs i Julià Ribera, i amb els bibliòfils Josep E Serrano i Morales i Josep Vives Ciscar Fora del País Valencià, es relacionà amb Manuel de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i amb Emil Hübner, amb qui collaborà en l’elaboració del seu famós corpus d’inscripcions llatines Com molts…
Els rafidiòpters
Característiques de grup Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites aproximadament 2 cm de llargada, fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta sobre el cos Són…
Pere Gil i Estalella
Educació
Cristianisme
Història
Eclesiàstic, mestre en art, doctor en teologia i historiador.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma,…
, ,
Els fasmòpters: cavalls de faves
Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol…
Senglar
En la morfologia general del senglar, destaquen determinats caràcters considerats com a primitius, en els quals hom pensa que resideix en gran part la clau de la seva capacitat d’expansió, en relació amb una estratègia ecològica fonamentada en la poca especialització Variació mensual dels diferents tipus d’aliment del porc senglar d’acord amb la disponibilitat d’aliment, segons dades fonamentades en anàlisis del contingut estomacal El verd indica anys rics i el blau anys pobres 1 Glans i fages, 2 patates, 3 cereals, 4 vegetació subterrània, 5 vegetació aèria, 6 animals Josep Manuel Melo, a…
història de la premsa
Historiografia catalana
Aquest camp de recerca ha tingut un desenvolupament tardà respecte a d’altres països occidentals, especialment els anglosaxons.
Desenvolupament enciclopèdic Inclou més d’una especialització l’anàlisi de la història de periòdics i revistes, és a dir, de la premsa pròpiament dita, i també el de l’anomenada periodística o periodisme, és a dir, dels models concrets de comunicació periòdica escrita La història de la premsa catalana té aportacions en tots aquests camps, la majoria de les quals daten dels anys del postfranquisme Tot i això, el 1994 especialistes de les Illes Balears encara posaren de manifest la manca d’estudis monogràfics sobre bona part dels seus periòdics Els antecedents de la història de la premsa Els…
Els jaciments minerals i l'explotació minera
Aquesta part és consagrada als minerals que apareixen als Països Catalans i que són objecte d’explotació possible, històrica o actual, i també a les roques que tenen un destí industrial Aquestes darreres són definides i tractades específicament en el darrer capítol de la part quant als primers, la resta dels capítols s’ocupen de tots aquells minerals que s’exploten per aprofitar-ne un determinat component, tant si és metàllic com si és un àcid o una sal, i que per això precisaran posteriorment un tractament mineralotècnic més o menys complex El plantejament dels capítols es basa en la…