Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Eusebi Colomer i Pous
Historiografia catalana
Filòsof i teòleg.
Membre de la Companyia de Jesús des del 1941, es doctorà en filosofia a la Universitat de Colònia, Alemanya 1957, amb una tesi sobre les influències lullianes en l’obra de Nicolau de Cusa L’interès per les obres de Llull i de Cusa l’acompanyà tota la vida La seva estada a Alemanya també li permeté familiaritzar-se amb els grans corrents de la filosofia alemanya contemporània, particularment l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència Pensador d’interessos amplis, participà, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps fou el gran divulgador de l’…
Joan Camps i Giró
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època contemporània.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya Congrés Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s XIX La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975 En La Guerra dels…
La costa de Manacor
Cala Barques, una mostra dels trams inalterats de la costa de Manacor Yves Hennechart La costa de Manacor 26, entre els principals espais naturals de Mallorca El sud del litoral manacorí és format per una costa rocosa, en esglaó o discrets penyals, tallada per un conjunt de cales que han arribat al final de segle intactes Una fallida operació immobiliària de gran envergadura va estalviar algunes grans propietats de la pressió urbanística quotidiana, i la llei de protecció ha estat promulgada sobre més de 620 ha intactes Es tracta d’un paisatge litoral característic de les «marines» del…
Arthur Maass
Historiografia catalana
Investigador nord-americà de ciència política, expert en l’administració pública dels recursos naturals, especialment de l’aigua, fet que l’ha portat a l’estudi de les estructures dels sistemes hidràulics.
Vida i obra Es formà a les universitats de Johns Hopkins i Harvard, i entre el 1949 i el 1984 fou professor de ciència política a Harvard És conegut, especialment, pel seu estudi comparatiu de tres hortes de l’Estat espanyol les de València, Alacant i Múrcia-Oriola amb tres dels Estats Units La seva recerca a València, integrada dins el Programa Harvard Water, un institut interdisciplinari fundat als anys cinquanta del s XX, desenvolupà un mètode d’anàlisi de la distribució de l’aigua que podria funcionar en tots els àmbits de l’administració El mètode analític de Maass és simple i elegant…
Gestió forestal i avifauna: algunes variables clau a tenir en compte
Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans van estar sotmesos a un…
Jaume Carrera i Pujal
Historiografia catalana
Historiador i periodista.
Format periodísticament en La Veu de Catalunya , destacà per reportatges on analitzà l’actualitat política i econòmica internacional, amb reiterades referències de caràcter històric Fou director de Cataluña Marítima i de les publicacions de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació Fruit d’aquest doble vessant periodístic i històric aparegueren les seves primeres obres, on posà de manifest la vinculació al catalanisme liberal i conservador de la Lliga La protecció de les minories nacionals 1923 i Per un ordre polític i econòmic democràcia o dictadura Economia individual o corporativa 1935…
Els esquatiniformes: escats o angelots
Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la…
Picot negre
El picot negre Dryocopus martius , no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres fins a 46 cm i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle com l’exemplar de la fotografia, al Cadí i més curt i més posterior en la femella Viu als boscos subalpins Oriol Alamany Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus Així, veiem que el seu mapa de distribució comprèn les…
El cranc roig americà i altres espècies invasores d’interès econòmic
A diferència del cranc autòcton, el cranc roig americà Procambarus clarkii és una espècie capacitada per a dur a terme desplaçaments fora de l’aigua i això li permet colonitzar masses d’aigua aïllades, com basses, estanys o rieres Gregori Conill El cranc roig americà Procambarus clarkii és, des del punt de vista ecològic i biològic, una espècie invasora i la principal responsable juntament amb l’afanomicosi de la regressió del cranc de riu autòcton de les dues darreres dècades, de la degradació d’hàbitats fluvials i de danys en sectors agrícoles, com els arrossars No obstant això,…
Aproximació a la història del País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Joan Reglà i Campistol, editada a València el 1968.
Consta de quatre capítols, que són una reelaboració d’estudis ja publicats o escrits per l’autor El primer, “El regne de València i la Corona d’Aragó”, procedeix de la seva collaboració al volum XIV 1966 de la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal i, sobretot, de l’article “La Corona de Aragón en el tránsito de la Edad Media a la Moderna”, publicat en la revista Saitabi 1964 El segon, “Les institucions de València durant els Habsburg”, forma part del capítol que redactà per al volum III de la Història del País Valencià editada el 1975 i fou publicat, doncs, molt abans que aparegués…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina