Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Josep Llord
Historiografia catalana
Estudià les primeres societats, les religions, l’origen dels estats i les guerres carlistes.
És autor de La lliçó de la història Cap a un món nou 1927 i de Campanya Montemolinista de Catalunya, o Guerra dels Matiners 1926 La primera d’aquestes obres té cinc parts l’origen de l’home fins als homes neolítics els primers governs dels pobles civilitzats i la societat de nacions naturals les doctrines de Jesús i sant Pau, Gautama i el budisme, els protestantismes, la religió musulmana, el poble jueu i les religions professades per la humanitat del seu temps l’economia capitalista i l’imperialisme dels estats opressors, les colònies d’ultramar i les nacionalitats oprimides, segons Llord, l…
Contracte de construcció d’una trona per al claustre del convent de Framenors de Perpinyà
Art gòtic
Data 9 de setembre de 1410 Guillem Sagrera i Rotllí Gautier acorden amb Martí Calvet, botiguer de Perpinyà, que faran una cadira de predicar o trona per al claustre del convent de Framenors de la vila En nom de Déu Amén 1 “Aquets són los capítols per fer la cadira de presicar devant Nostra Dona dels Àngels en la claustra de Framenós de Perpenyà, fermats e jurats entre lo senyor en Martí Calvet, botiguer de la dita vila, pagador de la hobre, e mestres GSagrera e Rauly Valter Primerament que la dita cadira sia de la malor pedra que lo dit mestre trobarà a la padrera de las Fons Ítem, que age…
Carta de Pere el Cerimoniós als jurats i prohoms d’Albocàsser sobre la fàbrica d’un retaule a la vila
Art gòtic
Data 3 de gener de 1373 Pere el Cerimoniós demana als jurats i prohoms d’Albocàsser que deixin acabar de pintar un retaule de l’església de la vila al pintor tortosí Domingo Valls, i els promet que un cop enllestida l’obra hi enviarà Llorenç Saragossa, el millor pintor de Barcelona, a judicar-la En Pere, etc Als feels nostres los justícia, jurats e pròmens de Albocàcer, salut e gràcia Entès havem per en Domingo Vayls, pintor de Tortosa e de casa nostra, que ell pinta un retaule a obs de la església del dit loch, sots certes condicions e capítols fets e fermats entre vosaltres e ell, segons…
El panorama artístic a Tarragona
Art gòtic
La segona etapa del gòtic internacional a l’arquebisbat de Tarragona es caracteritza, com la primera, pel fet que la contractació d’obres importants estigué a càrrec de pintors forasters Però així com a l’etapa anterior aquesta situació no impedí als pintors autòctons afirmar els seus estils i els seus tallers, en aquesta l’efecte fou el contrari i contribuí de manera important a l’atonia de la pintura local, a la qual no ajudaren tampoc ni l’emigració cap a altres zones dels artistes més destacats ni la complicada situació econòmica, demogràfica i política del Principat en aquells moments…
Els salaris i el règim salarial en el treball de la construcció
Art gòtic
L’escala de remuneració era molt àmplia en una obra i variava d’un ofici a l’altre, d’una activitat o d’una obra a l’altra Els treballadors rebien, en general, la paga el dissabte, per setmana vençuda En els períodes de poca activitat podia passar que els procuradors paguessin cada deu o quinze dies La unitat de base era la jornada, amb la mitja jornada com a submúltiple Només es comptaven les jornades completes, fins i tot en cas de força major Així, un treballador podia veure com se li treia un sou del salari si la pluja l’havia obligat a interrompre la feina En canvi, el procurador incloïa…
L’hospital d’en Llobera de Solsona
Art gòtic
L’hospital d’en Llobera va ser fundat testamentàriament per Francesca de Llobera, filla del mercader solsoní Ramon de Llobera, el 29 de gener de 1411 Disposà que fos construït dins la vila, que perpètuament fos “conegut i anomenat Hospital d’en Llobera” i que, tant dins com fora, hi fossin esculpides, separadament, les armes dels Llobera i les dels Peramola, el llinatge del seu marit També hi fundà un benefici sota l’advocació dels sants Miquel i Gabriel i en nomenà els tres primers administradors Els succeïren un descendent seu, un de triat per l’Església de Solsona i un altre…
El tapís de la reina Dido
Art gòtic
El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brusselles, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida núm inv 5341 Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido Fa 310 cm per 277 cm Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la collecció Plandiura, de la qual formava part Les vicissituds del tapís El febrer del 1922, després de diverses negociacions amb la Junta de Museus sobre la restauració de la collecció de tapissos, el capítol de la catedral de Lleida va demanar permís a la Santa Seu per poder vendre un…
Arnau de la Pena i la il·luminació de manuscrits
Art gòtic
Orla i caplletra amb la imatge de la construcció d’una església del foli 113v del Pontifical de Pierre de la Jugie , datat el 1350 i encarregat per l’arquebisbe de Narbona del mateix nom TCN – JMColombier/Ville de Narbonne Una mirada a la illuminació italianitzant de la darrera part del regnat de Pere el Cerimoniós –abans de l’esclat del gòtic internacional, durant els mandats de Joan I i Martí l’Humà– confirma un trencament dels lligams directes amb la pintura d’Itàlia Les influències italianes es filtraren a partir d’aleshores a través de mestres catalans locals, i això conduí a una major…
Guillem Morei i l’activitat gironina
Art gòtic
Les dades documentals que es coneixen de l’imaginaire Guillem Morei el situen a Girona, vinculat bàsicament a l’obra de la seu 1375-97 No se sap on va néixer ni on va morir, per bé que diversos indicis permeten pensar en una procedència mallorquina Així, els primers esments en els comptes de l’obra de Girona l’identifiquen com “el mallorquí” Després, com a mestre de la seu, manifestà interès per provar si la pedra importada de Mallorca podia ser bona per a l’obra gironina El 1374, el mallorquí Jaume Lombarda renunciava a actuar com a procurador de l’imaginaire Pere Morei, aleshores resident a…
Pere Miquel Carbonell i de Soler
Historiografia catalana
Historiador i escriptor humanista, notari i arxiver reial de Barcelona.
Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30 i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i inventaris Durant els conflictes urbans iniciats en el regnat d’Alfons IV…