Resultats de la cerca

Els primers números es dedicaren a la recerca humanística i científica de temàtica lliure Des del principi, el director i president de l’Agrupació, Joan Garí, i un consell assessor —on destaquen noms com Lola Badia, Joan Fuster, Vicent Franch, Alfred Giner, Pierre Guichard, Francesc Michavila, Alan Yates, Tomás Martínez o Joan Manuel Verdegal—, donaren vida a aquesta publicació, que inicialment es finançà per mitjà de subscripcions A l’abril del 1992 se signà un conveni institucional amb la Universitat Jaume I de Castelló per a la seva publicació i, des de llavors, la línia editorial es…

Doctor en dret, membre de la Real Academia de la Historia de Madrid, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Societat Arqueològica Tarraconense i dels Patronats de Santes Creus i Poblet i fundador i director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata El 1923 publicà a Tarragona la seva tesi doctoral, Derecho civil en el Principado de Andorra S’especialitzà en genealogia i heràldica nobiliària i en publicà diversos treballs, entre els quals destaquen Els llinatges catalans a Sicília 1931, editat en castellà el 1958, Genealogías de la Casa de…

Creat el 1962, nasqué per iniciativa de l’Institut d’Estudis Gironins i sota la protecció de la Diputació de Girona, l’àmbit territorial al qual s’ha circumscrit sempre En la seva fundació hi tingué un paper rellevant l’aleshores ponent de Cultura de la Diputació, Ramon Guardiola, i s’assumiren les conclusions de la I Asamblea de Instituciones Culturales de las Diputaciones Provinciales Saragossa 1962 El PFE aprovà els primers estatuts el 1963 i el reglament, el 1966 S’hi incorporaren en aquesta primera etapa el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, l…

Vida i obra Ordenat de sacerdot 1906, tot el seu ministeri sacerdotal transcorregué a la collegiata de Xàtiva, al principi com a vicari, després com a beneficiat i, finalment, com a canonge arxiver i cronista 1917 De personalitat polifacètica, participà en diversos certàmens literaris, on guanyà alguns guardons, entre els quals el primer accèssit a la flor natural També fou director durant molts anys del setmanari El Obrero Setabense , on publicà la majoria de les seves investigacions i articles sobre dades per a la història de Xàtiva i poesies tant en castellà com en català Així mateix es…

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…

Colles sardanistes que participen en concursos 1946-1960 El 1939 va marcar també un trencament pel que fa a la pràctica sardanística Una activitat que podia semblar tan innocent com la ballada de sardanes s’havia d’enfrontar a la qualificació que en fessin els vencedors, que no va ser única sinó més aviat matisada Tenien molt clar que es tractava d’una dansa que podia ser tractada amb connotacions diverses bé com la dansa nacional de Catalunya, cosa que tindria com a conseqüència directa la prohibició total, bé com una activitat folklòrica tradicional que podia formar part d’un ampli folklore…

Portada del butlletí “Mallorca Nova”, Barcelona, 1-12-1937 BC A Mallorca, durant els anys de la Segona República, la consciència de catalanitat cultural i històrica augmentà d’una manera considerable, impulsada principalment pels intellectuals de l’Associació per la Cultura de Mallorca ACM —fundada el 1923— i per la revista “La Nostra Terra” Des del 1931, a l’empara de la nova situació política, sorgiren a les illes Balears i al Principat diverses iniciatives culturals i polítiques per aconseguir un acostament entre les dues comunitats, com el Comitè de Relacions entre Mallorca i Catalunya…

Els nous idearis revolucionaris europeus, el bakuninista, l’anarco-comunista i el socialista marxista, es propagaren als Països Catalans a partir de la revolució del 1868 i es van desenvolupar inicialment vinculats al republicanisme radical i al sindicalisme A aquests corrents se’ls feia difícil de convertir-se en moviments que poguessin estructurar amb èxit una pràctica revolucionària de masses al marge del republicanisme i, sobretot, del sindicalisme obrer De tota manera, a partir del 1870 passaren per alguns moments molt concrets d’hegemonia sobre el moviment i sorgiren organitzacions…

Al juliol del 1933, Ignasi Villalonga demanava la seua inscripció en la Dreta Regional Valenciana DRV i quatre mesos després aconseguí ser elegit parlamentari per la circumscripció de la província de Castelló Aquesta decisió introduïa un gir radical —si no era un punt i final— a la seua prèvia posició política obertament valencianista La trajectòria valencianista d’Ignasi Villalonga, directament vinculada al cambonisme, havia comencat el 1917 com a membre de la Joventut Valencianista El 1918 aquesta s’havia intensificat amb la creació de la Unió Valencianista Regional i la compra d’un…

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…