Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les Ferreres…
Joan Bonet i Baltà
Historiografia catalana
Historiador de l’Església moderna i contemporània i clergue.
Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Joan Bonet collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció Jordi dels Gorcs , en els Quaderns Mensuals de la mateixa publicació, i “uns seminaristes”, en la puntualització de La…
Eulàlia Duran i Grau
Historiografia
Historiadora.
Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978 exercí tasques…
, ,
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
Joan Bassegoda i Nonell
Historiografia catalana
Historiador de l’art i arquitecte.
Vida i obra Fou conservador de la Reial Càtedra Gaudí, d’història de l’arquitectura, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou titular des del 23 d’abril de 1968 fins a la seva jubilació A més de ser arquitecte de la catedral de Barcelona, participà en la restauració de diversos edificis i conjunts monumentals, com el monestir de Pedralbes i el de Poblet Publicista i president de l’Associació d’Amics de Gaudí, és membre supernumerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1972 i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on…
Francesc Monsalvatje i Fossas
Historiografia catalana
Banquer, polític i historiador.
Vida i obra En la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Eco de la Montaña i El Olotense Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona per tal de regentar la casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje Fou regidor i alcalde de Girona per la Lliga 1909 Pertanyé, com a membre…
Joan Vallespinosa
Historiografia catalana
Monjo i arxiver del monestir de Santa Maria de Poblet.
Vida i obra És autor, entre altres obres, de Del modo, com i quant se aportaren los cossos sants i altres moltes reliquies de la Santa Ciutat de Roma, al Real Monestir de Nostra Senyora de Poblet 1621, conservada a la secció de manuscrits de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Vilanova i la Geltrú i publicada per Joaquim Guitert i Fontserè Collecció de manuscrits inèdits de monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet , 1948 L’obra narra els fets viscuts per ell mateix quan marxà a Roma comissionat per l’abat de Poblet per defensar el plet d’exempció del monestir de la nova congregació…
Joan Segura i Valls
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, narrador i prevere.
Vida i obra Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868 exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal Es dedicà a l’estudi de la història, la filologia etimologia i toponímia, l’arqueologia i el folklore Com a escriptor, emprà el pseudònim Rafel Sans d’Urpí La seva obra històrica es basà sempre en documentació d’arxiu, i feu especial atenció en l’època medieval Inicià la seva producció literària amb el treball Sobre la libertad de la ciencia , premiat en un certamen de Madrid i imprès el 1879 El mateix any edità la Historia de…
, ,
Joaquim Miret i Sans
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat 1881 en dret per la Universitat de Barcelona i doctorat 1882 a Madrid amb una tesi sobre els Usatges Feu nombrosos viatges que contribuïren notablement a la seva formació i que li permeteren tenir un coneixement directe de molts indrets d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica La visita a Egipte, a Palestina i a Mesopotàmia estimulà el seu interès per l’arqueologia i per les civilitzacions antigues Les seves investigacions s’iniciaren el 1892 als arxius catalans, i tot…
, ,
Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Historiografia catalana
Principal entitat científica i cultural d’Andorra creada el 19 d’agost de 1983 per promoure les activitats de recerca i divulgació científica i les publicacions regulars.
L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana a la…