Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Centre de Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Institució acadèmica fundada l’any 1915 i vinculada a la Diputació de València.
L’any 1978 canvià el nom pel d’Academia de Cultura Valenciana A instàncies del diputat catòlic Joan Pérez i Lúcia, el 1913 se’n promogué el projecte, que tenia com a model l’Institut d’Estudis Catalans, i com a referent més llunyà, l’École des Hautes Études de París La iniciativa rebé el suport, entre altres associacions, de Lo Rat-Penat, del Centro Regional Valenciano i de la Joventut Valencianista de Barcelona El 1914 una comissió de diputats provincials valencians visità l’IEC El mateix any, l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy accedí a la presidència de la Diputació de…
Josep Alcina i Franch
Historiografia catalana
Antropòleg i arqueòleg.
Fou professor de les universitats de València, Sevilla i Complutense de Madrid, i també catedràtic d’arqueologia americana en aquestes dues darreres Desenvolupà una gran tasca acadèmica i d’investigació en temes relacionats amb l’antropologia, l’arqueologia, la relació entre ambdues i la cultura llatinoamericana Fou membre de diverses institucions vinculades a aquestes matèries, escriví nombrosos articles —al voltant de 400— sobre les seves investigacions antropològiques i els seus treballs en excavacions arqueològiques en diversos països de Llatinoamèrica És autor de més d’una…
Castilla y Cataluña en el debate cultural 1714-1939
Historiografia catalana
Obra escrita per Host Hina (Oldenburg 1941), professor de filologia i literatura de la Universitat de Friburg, i publicada a Barcelona l’any 1986.
La conjuntura politicocultural del darrer franquisme i de la transició democràtica proporciona el marc interpretatiu des d’on Hina ha copsat una realitat peninsular plural en què destaca el diàleg-confrontació entre Castella i Catalunya El mètode d’anàlisi ha estat fonamentalment cultural, amb una consideració important pels aspectes literaris i filològics, en sintonia amb la formació acadèmica de l’autor L’estructura del llibre pren com a referent la història política per tal d’aclarir els conceptes culturals i els debats que l’autor considera clau, més atent a proporcionar una…
Estudis Romànics (ER)
Historiografia catalana
Revista de filologia publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’IEC sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 1987-91 i, després de la mort del seu fundador 2000, s’ha consignat la direcció a Antoni M Badia i Margarit La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica Hi han collaborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E Serra i Ràfols,…
Nicolás Ferrer y Julve
Historiografia catalana
Erudit i cirurgià.
Es formà a la Universitat de València, on feu la seva carrera acadèmica primer com a professor clínic i més tard com a catedràtic d’anatomia quirúrgica, operacions, apòsits i embenats 1872-1901 Fou degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València Fou el fundador de la biblioteca universitària i d’importants installacions universitàries, com l’amfiteatre quirúrgic i els gabinets d’histologia i electroteràpia Promogué les colleccions botàniques i d’instruments científics La bona posició social i la seva fortuna personal li permeteren compaginar l’exercici…
Vicent Peset i Llorca
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge valencià.
Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan Peset Aleixandre, catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de…
Maria dels Desemparats Cabanes i Pecourt
Historiografia catalana
Medievalista i paleògrafa.
Doctorada a la Universitat de València, on fou professora, ocupà la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat de Saragossa Els seus treballs paleogràfics i de recerca remeten a una concepció tradicional de la història, impregnada sovint d’una visió particularista del passat valencià És autora del manual Elementos de paleografía 1972 També ha tractat aspectes demogràfics i econòmics a Coses vedades en 1381 1971, “Un siglo de demografía medieval San Mateo 1373-1499” EECA, IX, 1973 i Los monasterios valencianos Su economía en el siglo XV 1974 Destaquen també els seus estudis sobre…
Joan Vilà i Valentí
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Historiografia catalana
Geògraf.
Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i…
,
Revista de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat anual, creada el 1981 com a vehicle de difusió de la investigació del Departament d’Història Moderna de la Universitat d’Alacant i oberta a les col·laboracions d’investigadors modernistes d’altres universitats espanyoles i estrangeres.
El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración española del siglo XVIII…
Centre d’Estudis d’Història Local del País Valencià
Historiografia catalana
Entitat creada l’any 1988 per la Diputació de València amb l’objectiu de donar suport a la història local i als nous corrents de renovació historiogràfica al País Valencià, que visqueren un moment d’efervescència durant la dècada de 1980-90.
El Centre nasqué parallelament amb l’organització del Primer Colloqui Internacional d’Història Local vg Colloquis Internacionals d’Història Local La sintonia entre Manuel Cerdà, director del Centre, Antoni Furió, organitzador del Colloqui, i altres membres de les universitats de València Joan Alcàzar, Pedro Ruiz i Ferran Garcia-Oliver i Barcelona Agustí Colomines fou decisiva en la seva definició i trajectòria Fou clausurat el 1995, any en què el Partit Popular entrà al govern de la Diputació de València En els seus anys d’existència dugué a terme una notable activitat, que tingué en l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina