Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
El Picasso català
Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…
Antoni Vicens i Castanyer
Historiografia catalana
Filòleg i investigador.
El 1962 es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà 1970 en filologia francesa a la Universidad Complutense de Madrid Des del final de la dècada del 1960 i fins al 1980 fou director de diferents instituts de batxillerat El 1980 ocupà la càtedra de filologia francesa a l’Escola Universitària de Magisteri Entre el 1981 i el 1983, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE i és vicerector de l’Estudi General Lullià des del 1991 Com a investigador ha treballat el camp de la lingüística i la investigació històrica En aquest àmbit, cal…
Joan Garcia i Oliver
Historiografia catalana
Dietarista i dirigent obrer.
De jove milità a la CNT i impulsà una organització obrera cenetista a Reus Formà part de grups anarquistes com Los Solidarios i Nosotros S’exilià a París arran d’un atemptat contra Martínez Anido i el seu empresonament a Burgos 1924 Tornà a Espanya el 1930 i fou empresonat fins a l’adveniment de la Segona República Identificat plenament amb la FAI, atacà els trentistes i fou partidari d’una revolució i d’una organització armada paramilitar capaç de garantir-la El 1936, s’oposà a la participació de la CNT en el govern de la Generalitat, tot i que posteriorment acceptà de ser…
Annales monasterii Anianensis
Historiografia catalana
També coneguts com a Annals d’Aniana, abracen el període 670-821.
Tradicionalment han estat considerats com una simple continuació del Chronicon Moissiacense o Crònica de Moissac , i com a tals foren publicats per L Duchesne Le Liber Pontificalis , 1886-92, M Bouquet Recuil des historiens des Gaules et de la France , 1869-1904 i GH Pertz Monumenta Germania Historica Scriptores , 1826-29Tanmateix, l’autor fou un monjo del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana, fundat pel got septimà Vitiza el 782 Els Annals d’Aniana foren redactats a partir dels Annales Regni Francorum s IX d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i d’algunes anotacions generades…
Francesc Camboliu
Historiografia catalana
Historiador de la llengua nord-català d’expressió francesa.
Vida i obra Home d’ensenyament, començà la carrera al Collegi de Perpinyà el 1841, i continuà a Bedarrius, Pau i Tolosa Fou nomenat catedràtic de retòrica al lycée de Montpeller el 1854 L’any 1859 fou nomenat catedràtic de literatura antiga a la Facultat de Lletres d’Estrasburg A partir del 1862, tornà a Montpeller, on ocupà, fins a la seva mort, la mateixa càtedra Fou pioner en els estudis sobre la llengua catalana a la Catalunya del Nord El seu Essai sur l’histoire de la littérature catalane , editat a París el 1857, fou un dels primers estudis filològics sobre literatura…
Entorn del grup El Rovell de l'Ou
Durant el Modernisme, la formació dels pintors i escultors ja no era exclusiva de les escoles oficials de Belles Arts Aquestes escoles –a Barcelona Llotja– havien perdut prestigi entre els aspirants a artista, ja entre els primers modernistes, i es considerava que estaven anquilosades i que predicaven un academicisme rutinari que calia defugir Per suplir-les, molts pintors del tram final del vuitcents català exerciren un mestratge privat –Tomàs Moragas, Modest Urgell, Lluís Graner– i alguns d’ells formalitzaren aquest mestratge en forma d’acadèmies particulars Marià Pidelaserra, Emili…
Rafael Cervera
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i receptor de mestre racional de la Cort a Barcelona, fou ambaixador de Barcelona davant Felip IV 1626 i ocupà el càrrec de conseller segon de Barcelona 1628 Publicà una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot resumida 1616, i en el pròleg afirmà que els historiadors escrivien en castellà per la pressió dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del ejército y armada de Francia en Cataluña en 1285 y de la valerosa resistencia que los catalanes con su rey Don Pedro…
Nonell
Un dels membres més destacats de La Colla del Safrà fou Isidre Nonell, el pintor amb més carisma de la generació postmodernista, i el que tingué –en bona part també per la seva mort prematura– una posteritat més mitificada Va néixer a Barcelona el 30 de novembre de 1872 –fins fa poc es creia que era del 1873–, en el si d’una familia que tenia una petita manufactura de fideus i pasta per a sopa El seu segon cognom era Monturiol, però en més d’un document, fins i tot escrit de la seva mateixa mà, apareix grafiat de la forma Monteriol Isidre Nonell en una fotografia publicada a La Actualidad ,…
Carles Vassal-Reig
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Fill d’Agustí Vassal, banquer perpinyanès, s’interessà molt pel període de la guerra dels Segadors que conduí a la conquesta dels comtats de la Catalunya del Nord pels francesos Després d’alguns articles preparatoris “Une tentative de République catalane 1640-1641”, Vallespir , 2, 1931 “Le siège de Collioure”, Vallespir , 2, 1932 i 4, 1932 “Une campagne d’hiver” campanya militar del mariscal francès de Brézé pel Rosselló, 1641-42, SASL ,1933, escriví tres llibres que aprofundeixen en aquest tema i que tenen en compte la perspectiva catalana de la guerra La guerre en Roussillon sous Louis XIII…
Els hereus del fortunyisme
Tomàs Moragas 1837-1906 Dama del Cinquecento Aquarella paper Collecció particular RM El fenomen pictòric anomenat fortunyisme es va originar després de l’èxit aconseguit pel pintor Marià Fortuny i Marsal Reus 1838-Roma 1874 que des de la seva joventut fou considerat ja com un geni, i foren els seus mestres els primers que van captar d’immediat la gran aptitud tècnica i l’enorme habilitat plàstica del jove pintor A Roma va pintar una sèrie d’«acadèmies» a llapis o ploma, temes costumistes protagonitzats per «ciociares», «albaneses», «piferraris», obres de casaques i orientals pintades a l’oli…