Resultats de la cerca

Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los documentos del…

La transició a la democràcia de Tonga va tenir una nova fita al mes de gener, quan, de resultes de les eleccions parlamentàries del 2014, l'activista democràtic 'Akalisi Pohiva va esdevenir primer ministre, el primer que no pertany a la noblesa Tanmateix, Pohiva va oferir als nobles la cartera de l'Exèrcit i Territori al seu nou Govern Al juny, i amb un cerimonial que es remunta segles enrere, es va celebrar la taumafa kava , o cerimònia de coronació, del rei Tupou VI Malgrat que el país avança des del 2006 amb pas ferm cap a la democràcia i la pèrdua de privilegis de la noblesa, la monarquia…

El gros de la documentació fa referència, entre altres temes, a aspectes relacionats amb les possessions de les famílies Martínez de Vera, titular de la senyoria de Busot Bosch, titular del marquesat del mateix nom, i Pérez de Sarrió, senyor de Formentera La cronologia de les seves fonts es remunta al final del s XVI i aconsegueix, ja al s XIX, les famílies Rojas y Roca de Togores És situat al carrer Major d’Alacant, en un palauet del s XVIII, la titular actual del qual és María Teresa de Rojas y Roca de Togores Mancat d’un inventari sistemàtic disposa, malgrat tot, d’una aproximació al…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII el volum fou…

El 1686 adquirí el títol de Collegi de l’Art Major de la Seda, integrant la totalitat dels gremis tèxtils L’arribada a València al llarg del s XV de seders italians, especialment de Gènova i Savona, i el consegüent desenvolupament d’una forta indústria sedera, propicià la creació d’un gremi per a controlar la manufactura dels teixits de seda i la seva comercialització, amb uns òrgans representatius independents del poder municipal La documentació de la institució es remunta al s XV, i està organitzada en tres seccions la primera, una collecció de pergamins que comprèn privilegis reials i…

Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…

Cinquè membre d’una família de metges l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago Juan José Barcia fou catedràtic d’anatomia a Salamanca i València, degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València No es dedicà plenament a la història de la ciència fins després de la jubilació, l’any 1971, tot i que des dels inicis de la seva carrera professional s’interessà per la història Testimoni d’aquest interès són els seus treballs “Sobre el valor de las variedades en morfología”…

Vida i obra Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà l’any 1853 Membre de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou home d’idees carlines i el 1870 prengué part en la fundació de l’Associació de Catòlics de Barcelona A més del periodisme i de la traducció, conreà la història L’any 1861 publicà la Historia de Don Francisco II de Nápoles 1861, obra per la qual fou condecorat amb la creu napolitana de l’orde de Francesc I El 1868 fou premiat als Jocs Florals de Barcelona per l’estudi Lo siti de Girona en lo any…

El primer ministre iemenita, Ali Mohammad Mojawar esquerra, va participar en la conferència internacional sobre terrorisme a la península Aràbiga, celebrada a Londres © Foreign and Commonwealth Office Al final de gener, a iniciativa del primer ministre britànic, Gordon Brown, es va celebrar una conferència internacional a Londres per donar suport al Iemen contra el terrorisme d’al-Qaida a la península Aràbiga Representants de 21 països de l’Orient Mitjà, els Estats Units, Europa, Rússia, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial es van reunir després de conèixer el paper de l’…

Si bé la tradició dels cronistes locals i provincials al País Valencià es remunta a la segona meitat del s XIX, la figura del cronista local tornà a recobrar força els anys immediatament posteriors a l’acabament de la guerra civil de 1936-39 Al principi de la dècada del 1950 un grup de cronistes de la província de València començaren a valorar la possibilitat de mantenir trobades periòdiques, arran de la circular 191 de la Jefatura Provincial del Movimiento del 30 de novembre de 1951, la qual feia esment, a l’apartat VI, de la figura del cronista com a fonamental per a la « Vulgarización de…