Resultats de la cerca

Director del Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València des de la seva creació 1948-73 Entre d’altres, dirigí les excavacions de la necròpoli romana de la Boatella i les del carrer del Rellotge Vell, on aparegué el magnífic mosaic romà de la Medusa A proposta seva, l’Ajuntament aprovà diferents normatives per evitar que la dinàmica constructiva provoqués una destrucció descontrolada del subsol, un plantejament que s’avançà al seu temps i posà les bases per al desenvolupament de la investigació arqueològica en el medi urbà

Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, es dedicà activament al periodisme fundà Hèlix i dirigí Abril i La Terra Compromès políticament –fou secretari de la Unió de Rabassaires, militant d’ERC i, després, del PSUC, i capità d’infanteria durant la Guerra Civil Espanyola–, s’exilià 1939, primer a França i, posteriorment, a Mèxic i a Veneçuela El 1937 publicà La ben nascuda –ampliada i modificada en una nova edició Caracas 1958–, on definí un arquetipus femení d’extracció obrera oposat al que Eugeni d’Ors definí a La ben plantada També escriví Com han estat i com som els…

Especialitzada en història política i econòmica de la Catalunya del s XV A la Universitat de Barcelona fou alumna de Vicens i Vives, que la considerà sempre una de les seves deixebles més properes, pel rigor amb què analitzà la documentació El mateix Vicens i Vives li encarregà l’elaboració de bases bibliogràfiques per a les diverses publicacions periòdiques que ell animà especialment l’ Índice Histórico Español , on Coll collaborà des del 1953 Durant la dècada de 1950-60 collaborà també amb Vicens en la consolidació de la revista Estudios de Historia Moderna És autora d’una documentada…

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer i Tuyets 1817 – 1864, alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts i ministre d’Ultramar 1863, i professor universitari Joan Josep Permanyer obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1867 es llicencià en dret administratiu i el mes d’abril del 1869 ho feu en dret civil i canònic El 15 d’octubre d’aquest mateix any obtingué el grau de doctor en dret civil i canònic La seva vinculació docent a la universitat com a auxiliar d’assignatura es documenta des del final del 1872, i no passà a…

És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid 1955-57 i els acabà a la UV 1957-60, on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960 És directora de la revista Estudis des de la seva fundació 1971, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1994, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1998 i membre fundador de l’…

Vida i obra Fill d’una rica família de propietaris agrícoles de l’Alt Vinalopó, dels seus orígens rurals nasqué la seva vocació i orientació professional Estudià el batxillerat a Alacant, i després optà per l’Escola Especial d’Enginyers Agrònoms El període 1907-17 fou crucial per a la seva formació es relacionà amb la Institución Libre de Enseñanza, fou un assidu del seu ateneu i assumí de ple l’ideari regeneracionista Fruit d’aquests interessos publicà 1913-14, en el periòdic madrileny La Tribuna , una sèrie d’articles amb títols tan significatius com “Reconstitución de nuestra agricultura…

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega y Gasset, García Morente i Zubiri, entre d’altres Fou precisament Nicol qui proposà l’expressió Escola de Barcelona per a designar no una escola homogènia sinó més aviat una tradició filosòfica catalana que no s’havia de confondre amb la manera de fer filosofia de la denominada Escuela de Madrid vg història de la filosofia El 1934 començà a ensenyar a la UB, i el 1939, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i després a Mèxic, on impartí classes de metafísica a la…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art  Joan Ainaud  i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació…

Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…

Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona del 1831 al 1837 Aquest darrer any entrà en la universitat per estudiar dret i el 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 Després de participar en la revolució del 1854, entre el 1866 i el 1868 estigué exiliat a París Quan fou elegit diputat a corts per Barcelona el 1869 retornà a Espanya, i a l’any següent assumí la direcció del Partit Republicà Democràtic Federal En la Primera República Espanyola ocupà els càrrecs de ministre de la Governació del febrer al juny del…