Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Miquel Ferrer i Sanxis
Historiografia catalana
Polític i escriptor.
Dirigent d’Estat Català durant la dictadura primoriverista, passà al Bloc Obrer i Camperol 1930 i, en plena guerra civil, al PSUC i a la UGT catalana de la qual fou secretari general Exiliat el 1939, s’establí a Mèxic, on continuà la seva activitat política formà part del Consell Nacional Català i promogué el Partit Socialista Català i fundà un centre de documentació Instituto Panamericano de Documentación i l’editorial Compañía General Editora Fou premiat nombroses vegades als JocsFlorals de l’exili per diferents estudis històrics, com Francesc Macià i els catalans…
Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta
Historiografia catalana
Poeta, autor teatral i assagista històric.
Membre fundador de La Jove Catalunya 1870, fou, sobretot, un poeta i literat participant assidu dels JocsFlorals La seva obra poètica, reunida en els tres volums del Romancer català 1877-1914, és farcida de temes històrics La Jornada del Bruch 1874, Lo combat de Cadaqués 1891, etc Com a autor teatral exposà temes històrics amb notable èxit Margarida de Prades 1871, Joan Blanques 1880, Almodis 1880, etc Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l’any 1886 amb un discurs titulat “Sistemático desvio de los historiadores castellanos respecto a los…
Josep Maria Tous i Maroto
Historiografia catalana
Escriptor i erudit.
Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Com a escriptor, inicià la seva tasca amb la poesia Participà en els JocsFlorals de Barcelona assíduament i guanyà en diferents ocasions Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista També escriví nombroses obres dramàtiques representatives del costumisme ciutadà Com a narrador, publicà diversos estudis biogràfics i obres de caràcter descriptiu Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana ,…
Àngel Carmona i Ristol
Historiografia catalana
Escriptor, assagista i director teatral.
Fou un intellectual influent al llarg de la dècada del 1960 i 1970 en el si de la resistència cultural antifranquista Redactor durant molts anys de l’enciclopèdia Espasa on formà part del grup que donà a conèixer i assumí el marxisme crític d’Antonio Gramsci, fou conegut públicament pel seu llibre Dues Catalunyes 1967, on realitzà una interpretació personal del s XIX català La distinció que feu en aquesta obra entre “jocfloralescos” representants d’una línia culturalista i políticament conservadora que aplegà els principals exponents de la Renaixença literària i dels Jocs…
Joan Baptista Granell i Lledó
Historiografia catalana
Mestre, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i a l’Ajuntament suecà ocupà una plaça d’oficial de secretaria Fou soci de Lo Rat-Penat i afirmen que a casa seva tenia una extraordinària biblioteca En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca per a reconèixer-li el treball fet en el seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos…
Josep Maria Roca i Heras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, exercí com a especialista en dermatologia i urologia Desenvolupà un intens activisme cultural participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou mantenidor el 1902 i president el 1923 fou també president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, de la Unió Catalanista i de l’Ateneu Barcelonès en quatre ocasions 1908, 1909, 1913 i 1914, i fou membre de la RABLB, on ingressà l’any 1918 amb el discurs “Jaume Ramon Vila Heraldista català de començament del segle XVII”, contestat per Ernest Moliné i Brasés Destacà com a estudiós de la…
Ramon Gubern i Domènech
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1950, fou deixeble de Jordi Rubió, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives Professor ajudant de l’esmentada universitat, entre el 1954 i el 1956 fou lector de català i de castellà a la Universitat de Liverpool Posteriorment impartí classes de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona 1956-62 i, tot seguit, esdevingué catedràtic d’institut a Morón de la Frontera, la Seu d’Urgell, el Liceu Espanyol de París i a Barcelona, on es jubilà l’any 1991 Collaborador de primera hora en les empreses historiogràfiques de…
,
Eugeni Cortade
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i prevere, d’expressió catalana i francesa.
Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et littéraire…
, ,
Jaume Pomar i Fuster
Historiografia catalana
Historiador, pedagog i poeta.
El 1892 es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà 1897 a Madrid amb la tesi d’història literària Historia crítica del sainete en el siglo XVIII Fou catedràtic auxiliar de l’Institut Balear de Palma El 1902 s’installà a Maó, on ocupà la càtedra de geografia i història de l’Institut General i Tècnic Desenvolupà una tasca cultural molt important i fou un dels fundadors de l’Ateneu de Maó Com a poeta, fou guardonat als JocsFlorals de Barcelona del 1890 i el 1891 Com a investigador, centrà els seus estudis en la crítica històrica i literària i en la…
Rodolf Llorens i Jordana
Historiografia catalana
Escriptor, pensador i periodista.
Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, es dedicà activament al periodisme fundà Hèlix i dirigí Abril i La Terra Compromès políticament –fou secretari de la Unió de Rabassaires, militant d’ERC i, després, del PSUC, i capità d’infanteria durant la Guerra Civil Espanyola–, s’exilià 1939, primer a França i, posteriorment, a Mèxic i a Veneçuela El 1937 publicà La ben nascuda –ampliada i modificada en una nova edició Caracas 1958–, on definí un arquetipus femení d’extracció obrera oposat al que Eugeni d’Ors definí a La ben plantada També escriví Com han estat i com som els…