Resultats de la cerca

Fou cronista oficial de Figueres La seva obra més emblemàtica és Figueras Notas históricas , en quatre volums Prehistoria-1386 1960, 1387-1753 1957, 1753-1832 1942 i 1832-1900 1944 Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres 1962, premi Maspons i Camarasa Fou un dels fundadors de l’Institut d’…

Llicenciat per la Universitat de València, es doctorà a la Universitat de Barcelona amb la tesi El Justicia de Valencia 1238-1321 , publicada el 1970 L’estudi se centra en les competències, l’actuació i l’àmbit de jurisdicció sobre la criminalitat d’aquesta magistratura Escriví molts estudis sobre història medieval del País Valencià, entre els quals destaca “El Gremio de Curtidores de Castellón unas ordenanzas desconocidas del siglo XIV”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura BSCC , 36, 1950, article que inicià una activa i fructífera collaboració amb aquesta revista i obrí una…

Després d’estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, exercí com a especialista en dermatologia i urologia Desenvolupà un intens activisme cultural participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou mantenidor el 1902 i president el 1923 fou també president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, de la Unió Catalanista i de l’Ateneu Barcelonès en quatre ocasions 1908, 1909, 1913 i 1914, i fou membre de la RABLB, on ingressà l’any 1918 amb el discurs “Jaume Ramon Vila Heraldista català de començament del segle XVII”, contestat per Ernest Moliné i Brasés Destacà com a estudiós de la…

Estudià magisteri a València i exercí a San Javier Múrcia, Ares del Maestre Castelló, Barcheta, Requena València i Borriana Castelló on fou nomenat l’any 1924 director de les Escoles Nacionals Graduades Home inquiet per tot tipus d’activitat cultural i social, fou cofundador i director del setmanari cultural i d’informació comercial Patria 1924 i d’ El Escolar 1926 de la Biblioteca Popular Escolar 1926, que arribà a tenir 20 000 volums, i del Museu Local de les Escoles Graduades 1926, origen del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa Aquestes iniciatives responien a les noves propostes…

Doctor en història per la Universitat de Montreal i en filosofia per la Universitat de València És catedràtic de filosofia de la Universitat de Salamanca És autor de nombrosos articles i llibres, bona part dels quals centrats en temes històrics del País Valencià Escritores dominicos de la Corona de Aragón siglos XIII-XV 1972, Estudios de Valencia historia de la Universidad hasta 1616 1976, La Universidad de Valencia 1977, Las academias de Valencia 1979, Vicente Boix historiador y académico 1981 i Estudiantes dominicos de la provincia de Aragón en los “studia generalia” europeos siglos XIII-…

Vida i obra El 1952 ingressà a l’orde de Predicadors a València i l’any 1959 fou ordenat de sacerdot Es traslladà a Roma per estudiar a l’Institut Pontifici Sant Tomàs de Aquino Angelicum , on obtingué el lectorat i la llicenciatura en teologia el 1960, es diplomà en paleografia el 1961 i en arxivística, i obtingué el grau de doctor en teologia l’any 1963 El 1964 fou nomenat cronista i arxiver de la província dominicana de l’antiga Corona d’Aragó, càrrecs en els quals treballà fins a la seva mort Fou prior del convent de Predicadors de València 1973-76, 1976-79 i 1994-97 professor de…

Vida i obra Fou catedràtic de la Facultat de Teologia de València Ordenat de sacerdot el 1942 a Gandia, exercí a les parròquies d’Espadilla i Vilafermosa del Riu Des del 1947 residí a Roma, on obtingué els títols de doctor en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana, i de paleògraf, arxiver i diplomatista A partir del 1950, fou professor de l’assignatura d’història eclesiàstica al Seminari de València i també de patrologia, paleografia i arxivística Ha estat membre fundador de l’Instituto Español de Estudios Eclesiásticos, amb seu a Roma i collaborador de la revista Anthologia…

Augustinià Després de la revolta del 1640 romangué a Catalunya fins ben entrat el 1643 Posteriorment, es traslladà primer a Tarragona i, segurament, a Saragossa Allà compongué Cristal de la verdad, espejo de Cataluña 1646, on rebat la Noticia universal de Cataluña , de F Martí i Viladamor, i els arguments d’autors francesos com C Sorel i P Caseneuve Els seixanta-cinc capítols, llevat de quatre d’introductoris i els dotze últims dedicats a la situació de Catalunya sota sobirania francesa, estan dedicats a examinar els arguments històrics objecte de polèmica amb motiu de la separació de 1640-41…

Vida i obra Capità de navili honorari de l’armada espanyola Nasqué a Maó, poc temps després del retorn de l’illa a la Corona Espanyola per la pau d’Amiens el 1802 Cursà estudis a l’Escola de Nàutica de Maó alhora que era instruït en qüestions comercials pel comerciant anglès Edward Gaymes L’any 1820 començà la seva etapa de marí amb el bergantí Aurora Navegà amb diversos vaixells fins passar, al gener del 1835, al Resguard Marítim, dependent de la Reial Hisenda, i esdevenir segon pilot a l’armada El 1836 es casà a Maó amb Joana Monjo i estudià anglès i francès Al…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951 Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal collaborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel siglos VI-XVI , publicada en tres volums el 1960 Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M Riu començà a realitzar prospeccions i…