Resultats de la cerca
Es mostren 1883 resultats
Raimon Noguera i Guzman
Historiografia catalana
Notari.
Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1917, obtingué la primera notaria el 1922, a Ezcaray passà després a Ponferrada i Castelló, i exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972 Dotat d’una gran personalitat, d’un esperit humanista i d’una disposició natural per a la paraula més que per a l’escriptura, participà de manera activa en els cenacles i les tertúlies culturals, especialment de l’Ateneu Barcelonès Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, fou el promotor i assessor jurídic d’…
Eduard Nicol i Francisca
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega y Gasset, García Morente i Zubiri, entre d’altres Fou precisament Nicol qui proposà l’expressió Escola de Barcelona per a designar no una escola homogènia sinó més aviat una tradició filosòfica catalana que no s’havia de confondre amb la manera de fer filosofia de la denominada Escuela de Madrid vg història de la filosofia El 1934 començà a ensenyar a la UB, i el 1939, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i després a Mèxic, on impartí classes de metafísica a la…
Pelagi Negre i Pastell
Historiografia catalana
Historiador, polític i advocat.
Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de la propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921, on defensà que l’organització de la propietat agrària es basa en principis justos i equitatius, i l’harmonia del camp català Formà part del consell central de la secció agrària de la Lliga i presidí el Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Fou bibliotecari de l’Ateneu de Girona i tresorer de l’Institut d’Estudis Gironins Collaborà en Diari de Girona , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Pyrene , Revista de Girona , etc, on publicà estudis sobre els…
Josep Navarro i Cabanes
Historiografia catalana
Periodista, bibliotecari, assagista i bibliòfil.
Vida i obra Traslladat de molt jove a València amb la seva família a causa de les dificultats econòmiques, estudià a l’Institut Provincial de Segona Ensenyança i a l’Escola Normal, on obtingué la titulació de mestre, professió que mai no arribà a exercir Estigué afiliat a la Juventud Carlista, la qual cosa marcà tota la seva trajectòria professional periodística ja que sempre estigué vinculat a publicacions d’ideologia tradicionalista Començà la seva activitat periodística fent algunes collaboracions en diferents setmanaris de l’inici de la dècada del 1890 i trobà el seu primer treball en la…
Vicent Nadal i Sanxo
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Prengué l’hàbit dominicà el 1604 i fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València S’interessà, igualment, per les llengües llatina, grega, hebrea i àrab, i també per la teologia Escriví diversos volums en llatí sobre la història de l’orde de Sant Domènec i un tractat sobre geografia Tratado de geographía , conservat actualment a la Biblioteca Universitària de València, núm 1523 del catàleg de Gutiérrez del Caño, que també restà manuscrit Tampoc no arribaren a les premses dos treballs seus en castellà Historia del Real Convento de Predicadores de la ciudad de…
Joan Nadal i Cañellas
Historiografia catalana
Bizantinista.
El 1952 ingressà en la Companyia de Jesús Es llicencià en filosofia a la Universitat Pontifícia de Loiola 1960, en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1968 i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1979 Des del 1979 és membre numerari de l’Acadèmia Mallorquina de Genealogia des del 1983, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1986, numerari de la Societat d’Estudis Heràldics d’Atenes, i, des del 1990, membre de l’Acadèmia Internacional per a la Propagació de la Cultura, de Roma El 1976 fundà a Atenes l’Institut Cultural Reina Sofia, que dirigí fins el…
Antoni Mut i Calafell
Historiografia catalana
Bibliotecari i arxiver.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres a València 1952, fou responsable de la biblioteca de l’Arxiu Regional de València i professor de llatí medieval a la mateixa universitat on es graduà Ocupà plaça de lector d’espanyol a la Universitat de Montpeller entre el 1959 i el 1962 i fou professor de la Sorbona del 1963 al 1966 Aquest darrer any inicià la seva tasca en el món dels arxius El 1969 organitzà l’arxiu de la catedral de Sogorb i inventarià la documentació històrica del Banco de España El 1975 fou cap dels Serveis d’Arxiu, Biblioteca i Documentació de la Fundació Joan March i…
Xavier Muñoz i Pujol
Historiografia catalana
Empresari i dietarista.
Proper al món polític, ha compaginat els càrrecs públics amb l’empresa El 1994 ocupà, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, la regidoria de cooperació empresarial, responsabilitat que en el mandat següent exercí, primer, com a comissionat de l’alcaldia i, el darrer any de mandat, una altra vegada com a regidor És autor de dos llibres L’economia com a experiència diària a Catalunya 1984 i De dreta a esquerra Memòries polítiques 1990 En aquesta última obra reeditada el 1991 l’autor explica les seves vivències, que van des dels records de situacions superades fins als…
Joan Baptista Munyós i Ferrandis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Catedràtic de lògica de la Universitat de València 1769-70, utilitzà el pseudònim d’ Antonio Alemán La seva tasca com a historiador començà el 1770, any en què fou nomenat per Carles III cosmògraf major d’Índies i es traslladà a Madrid, on inicià la seva tasca elaborant diversos informes sobre navegació i geografia americana, i també comentaris i censures a obres americanes El 1779 rebé l’encàrrec reial d’escriure una història sobre les Índies, que donà com a fruit la Historia del Nuevo Mundo 1793 En el seu procés de redacció arreplegà milers de notes referents a Amèrica que…
Joan Muntaner i Garcia
Historiografia catalana
Canonge i humanista.
Es doctorà en dret civil i eclesiàstic a la Universitat Literària de Mallorca, on guanyà una càtedra el 1788 Amplià els seus estudis a la Reial Acadèmia de Jurisprudència de la Puríssima Concepció i als Reales Estudios de San Isidro Madrid En aquesta ciutat ocupà el càrrec d’advocat dels reials consells en el Suprem de Castella El 1794 obtingué la canongia presbiterial a la seu de Mallorca i l’any següent rebé l’orde sagrat Entre el 1811 i el 1835 hagué de suplir per diferents motius i en diferents ocasions el bisbe titular de la diòcesi i el mateix any 1835 fou elegit vicari capitular El…