Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Rafael Calvo i Serer
Historiografia catalana
Assagista, filòsof i polític.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València l’any 1940 El 1944 fundà la revista Arbor , òrgan del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la qual dirigí 1951-53 Fou catedràtic d’història moderna de la UV i d’història de la filosofia espanyola i filosofia de la història de la Universidad Complutense de Madrid Dirigí la secció de publicacions del pensament actual de l’editorial Rialp Fou delegat del Ministeri d’Afers Estrangers per a les relacions culturals amb l’Europa Occidental Persona de gran prestigi intellectual, fou membre de l’Opus Dei i…
Josep Maria Cruxent i Roura
Historiografia catalana
Arqueòleg i antropòleg.
Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats…
Essai de bibliographie roussillonnaise
Historiografia catalana
Obra publicada per René Noell en quatre volums.
El primer volum abasta el període 1940-60 1969 el segon, el període 1906-40 1973 el tercer volum es titula Des origines à 1906 1976, i el quart, De 1960 à 1980 1983 Des de la publicació del treball bibliogràfic realitzat per P Vidal i J Calmette, l’any 1906, no es disposava de cap altre repertori general S’anaren publicant treballs parcials, però no fou fins l’any 1969, i després de nombrosos anys de treball, que Noell, amb la collaboració de la revista Terra Nostra , aconseguí iniciar la publicació d’aquesta eina indispensable per a qualsevol recerca sobre la Catalunya del Nord El títol,…
Antoni Pons i Pastor
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913 Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana Collaborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina També collaborà en Sa Marjal , Sóller i la Illustració Catalana D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge…
Josep Ramon Llobera i Plana
Antropologia
Historiografia catalana
Antropòleg.
Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona Resident a Anglaterra des del 1969, hi obtingué un diploma de postgrau en antropologia social 1971, matèria en la qual es doctorà l’any 1978 pel University College de Londres Fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres, en la qual impartí classes de sociologia i antropologia social al Goldsmith College 1980-96, d’on fou nomenat lector 1994 i, després de retirar-se prematurament 1997, lector emèrit de sociologia fins a la jubilació 1996 Fou també professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Feu…
,
Antoni Capdevila i Gili
Historiografia catalana
Historiador de la cultura, botànic, metge i matemàtic.
Vida i obra Es formà a València, amb Marià Seguer, i fou membre del cercle d’erudits científics al voltant de Gregori Maians Cursà gramàtica i filosofia a València 1740-41 i lleis a Salamanca 1744 El 1745 tornà a València i hi estudià matemàtiques i medicina, com també filosofia i llengües modernes i clàssiques, epigrafia i numismàtica No aconseguí accedir a la docència universitària i inicià la carrera de metge per diverses poblacions d’Andalusia, la Manxa, Madrid i Toledo El 1761 tornà a València i ingressà en la Reial Societat de Ciències de Göttingen, davant la qual presentà comunicacions…
Joan Vernet i Ginés
Historiografia catalana
Arabista i historiador de la ciència.
Vida i obra Ha centrat els seus estudis en el món àrab andalusí, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, ha estudiat altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també ha portat a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià filologia semítica a la Universitat de Barcelona, però, a causa de la seva vocació…
Josep Vicent Amorós i Barra
Historiografia catalana
Historiador, numismàtic, arqueòleg i músic.
Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions …
Francesc Campderà i Camin
Historiografia catalana
Precursor dels estudis demogràfics i metge (vg. demografia històrica).
Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode…
Antoni Palau i Dulcet
Historiografia catalana
Llibreter, bibliògraf i escriptor.
L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…