Resultats de la cerca

Membre de l’estament militar català amb formació humanística i amb coneixement de llengües orientals, l’any 1612 fou nomenat tutor del príncep Felip i es traslladà a viure a la cort Figurà des d’aquell moment entre els personatges influents de la cort, al qual els consellers barcelonins podien demanar ajuda en cas de necessitat Ordenat de sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i més tard, l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits un Compendio de la Historia General de España —citada, entre d’altres, per Nicolás Antonio— unes instruccions de govern dirigides al comte…

Ingressà en l’escrivania després del 1327 Ascendint pels seus diversos graus, l’any 1345 fou nomenat secretari, i el 1347 li fou confiat el segell secret L’any 1354 succeí Francesc de Prohom com a notari tinent els segells, ofici que tot seguit rebé el nom de protonotari El 1342 fou designat ambaixador per dissuadir el rei de França de prestar ajut al monarca de Mallorca, i l’any següent tornà a ser enviat a la cort francesa en missió reservada També fou tramès als reis de Navarra 1343 i Castella 1353 Portà el pes burocràtic dels afers derivats de les unions aragonesa i…

Era net de Lluís Pons i d’Icard Doctor en drets, fou desterrat per la seva fidelitat a Felip IV i s’installà a la cort El 1660 fou oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, cavaller de l’orde de Sant Jaume i senyor de la baronia de Masricard Traduí del francès l’obra de Pierre Mathieu Observaciones de Estado y de Historia sobre la vida y servicios del señor de Villaroe 1664 Aquesta obra és una defensa del perfecte home d’Estat i servidor reial en concret, Neufville de Villeroi, que fou conseller d’Enric IV de França, que fou incrementada amb 332 aforismes castellans –d’inspiració…

Desenvolupament enciclopèdic En aquest sentit, cadascuna d’aquestes compilacions és un aplec, en un sol corpus, de materials dispersos de naturalesa homogènia L’aparició de la primera edició de les Constitucions , el 1495, s’inscriví en un fenomen generalitzat en diversos regnes de la Península Ibèrica, que a l’entorn del darrer quart del s XV procediren a aplegar diverses recopilacions, generalment d’una manera sistematitzada, del conjunt de normes legals sorgides de forma dispersa, durant els segles anteriors, dels òrgans polítics del país respectiu, principalment del sobirà o de les…

De formació autodidàctica, treballà en les excavacions de la basílica de son Peretó Collaborà amb el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic des del 1958 i fou conservador i catalogador de l’arxiu del Museu Arqueològic de Manacor 1960-63 Entre el 1965 i el 1972 fou delegat local de belles arts del Ministeri d’Educació i Ciència Vinculat als mitjans de comunicació locals, collaborà en publicacions com ara Cort , Diario de Mallorca , Última Hora , Perlas y Cuevas i Manacor Comarcal Com a investigador, centrà els seus treballs en l’estudi del Museu Arqueològic de Manacor De la…

Era baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor en drets de Rafel Rubí i Coll, ministre de la Reial Audiència, i de Laura de Marimon Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El 1627 s’incorporà a la Reial Audiència de Catalunya i el 1630 es casà amb Teresa Sabater i de Meca, filla d’una família de juristes ennoblits Com la resta de jutges de l’Audiència, fou perseguit durant el moviment revolucionari del 1640 i acabà exiliant-se a la cort de Madrid, formant part de la Junta para Materias Políticas e Inteligencias de Cataluña Morí al desembre del 1642 a Saragossa quan…

Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…

Aquest arxiu, gestionat per l’Ajuntament, es troba situat a la planta baixa de l’edifici del Centre Municipal de Cultura, on comparteix dependències i personal amb la Biblioteca Municipal Fins l’any 1983 els fons de l’arxiu es trobaven dipositats en unes dependències de l’Ajuntament, el seu trasllat, però, possibilità una nova catalogació i la incorporació de l’hemeroteca L’antiguitat dels fons és remarcable hi destaca especialment l’anomenat Llibre d’extravagants en realitat és un esborrany de la Cort del Justícia datat el 1263 i, probablement, el document valencià en paper més antic que es…

Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què…