Resultats de la cerca

Vida i obra Es titulà a Madrid l’any 1848 El tarannà de la seva vida i la seva obra estigué marcat pel desig de cercar, en el passat medieval, les arrels de l’arquitectura catalana, i complí aquesta fita amb una obra sincrètica, a la qual incorporà elements tant romànics com renaixentistes, a la recerca de l’ànima del país Entre les seves empreses com a arquitecte, destacà el nou edifici de la Universitat de Barcelona i la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll Com a escriptor, esdevingué un defensor aferrissat del romànic català, de manera que en les seves memòries sobre els…

Fou catedràtic d’història d’Espanya de la Universitat de La Laguna des del 1926 fins a la seva jubilació l’any 1968 i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica a partir del 1966 Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres l’any 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu Durant la dècada de 1930-40, intervingué activament en la polèmica que mantingueren J Vicens i Vives i A Rovira i Virgili sobre la figura de Ferran II, a favor del primer Participà en el debat historiogràfic de l’evolució de Catalunya durant el s XV, amb la seva…

Exercí de rector a les poblacions de Benissivà 1902 –la Vall de Gallinera– i Carlet 1908 Obtingué per oposició la plaça de canonge arxiver i bibliotecari a la catedral de València l’any 1912, en produir-se la vacant de l’historiador Roc Chabàs i Llorens Es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on exercí la càtedra L’any 1928, publicà el Catálogo descriptivo de los códices de la Catedral de Valencia a Madrid, obra que fou reeditada a València el 1943, corregida i notablement augmentada, amb un pròleg del Rvd P León Amorós També realitzà,…

Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València i, traslladat a Madrid, n’obtingué el doctorat Exercí d’advocat, s’afilià al partit conservador i arribà a ser diputat de les Corts pel partit d’Albaida durant el primer govern d’Antonio Maura 1904 Poc després deixà l’acta de diputat i acceptà ser senador del Regne 1906-23, elegit pels compromissaris de les societats econòmiques d’amics del país de València, Alacant, Múrcia, Llorca i Cartagena El 1919 fou vicepresident del Senat El 1930 fou nomenat ministre d’Instrucció Pública en el govern de Dámaso Berenguer Dins el…

Vida i obra Vers el 1899 començà la seva formació artística assistint a l’Acadèmia Hoyos de pintura més tard, completà la seva educació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona Entre el 1910 i el 1912, fugint d’una condemna de la Llei de jurisdiccions, visqué a París En tornar, publicà els seus dibuixos antialemanys en la revista Iberia premiats amb la Gran Creu de la Legió d’Honor francesa Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis 1920-23, impartí classes a l’Escola Elemental del Treball i, més tard, a l’Escola de Bibliotecàries El 1922…

Era advocat de professió i el 1782 era professor de lleis a Cervera Escriví un Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya Barcelona 1818, en dos volums, del qual restà inèdit un tercer volum L’obra és encara avui de gran utilitat pels seus aspectes econòmics i monetaris de la Catalunya medieval i moderna Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador , ampliant un text del mateix títol que havia confeccionat Antoni Elies i Robert, el qual aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de…

Americanitzà el seu segon cognom per dir-se Bertrand Installada la seva família a Catalunya, cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944, i dos anys després es doctorà a Madrid Fou professor adjunt de la UB entre el 1947 i el 1952, període durant el qual collaborà habitualment en la revista Arbor El 1959 anà a la Universidad Nacional del Sur, a Bahía Blanca Argentina, i el 1962 es traslladà a Nova York, on fou professor del City College Al llarg de la dècada del 1970 escriví freqüentment en la revista Xaloc , editada a Mèxic Ha publicat…

Creada a iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona, el 8 de setembre de 1930 s’inaugurà la primera Biblioteca Nacional a la Casa de la Vall El primer bibliotecari fou Bonaventura Armengol Als fons originals —2500 volums procedents de la Biblioteca de la Casa de la Vall, de donacions d’entitats com l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, La Illustració Catalana, el Sindicat de Metges de Catalunya, el Club Excursionista de Mogrony i el Centre Excursionista de Catalunya, i de particulars F Elies, M Faura Sanç, J Serra i Vilaró i Manel Galilea— s’hi…

Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…

Vida i obra Militar de professió, ingressà a l’Acadèmia Militar d’Àvila, en el Cos d’Intendència, per tradició familiar Fou professor d’idiomes a l’Acadèmia Militar El 1925 es traslladà a València i hi conreà la seva afecció a la història de l’art Autodidacte, des de l’amateurisme i fora dels cercles acadèmics, es convertí en un gran especialista dels pintors medievals valencians fins i tot els colleccionistes acudien a ell perquè perités taules antigues En el seu cercle d’amics foren presents els principals erudits locals del principi del s XX, com J Sanchis i Sivera, Manuel R…