Resultats de la cerca

Vida i obra Doctor en teologia, beneficiat de la catedral d’Oriola i rector de la parròquia d’Almoradí, l’any 1612 publicà dues obres sobre la història de la seva terra natal També escriví dos manuscrits més que no arribaren a imprimir-se un d’ells referent a la història de la ciutat i governació d’Oriola, de 1 030 folis, que acabà el 1647, del contingut del qual només es coneix una part, i l’altre, inacabat, de set folis, sobre la vida i els miracles de sant Andreu, del 1646 Lectures MARTÍNEZ I PATERNA, F Breve tratado de la fundación y antigüedad de la Muy Noble y Leal Ciudad…

Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig del call de…

Cursà dret a la Universitat de València i belles arts a Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi , collaborant en diferents revistes humorístiques i artístiques Des de ben jove manifestà un gran interès per la ceràmica i començà a colleccionar peces procedents del mercat d’antiquaris i de troballes arqueològiques, en particular del subsol de Manises El 1907 descobrí, de manera fortuïta, el jaciment arqueològic del Molí del Testar, a Paterna, lloc on eren situades les antigues terrisseries medievals, i l’any següent donà a conèixer la troballa amb l…

Fill del prestigiós geògraf Pau Vila, continuà la vocació paterna, per bé que, de jove, la compatibilitzà amb una intensa activitat com advocat que, de fet, fou la carrera que seguí a la Universitat de Barcelona Segurament influït pel seu pare, la seva concepció geogràfica comprèn el conjunt de les ciències socials i, especialment, la història Ell mateix explicà l’estreta relació entre les dues disciplines «no hi ha fet geogràfic que no s’hagi produït en relació a una etapa històrica, ni hi ha qüestió històrica que no s’hagi fet en un marc geogràfic» De l’època juvenil data ja el…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres secció història el 1944 i doctorat en ciències històriques per la Universitat de València, en fou més tard professor també impartí classes d’història de l’art a l’ensenyança mitjana i a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la ciutat A més, fou catedràtic dels instituts de batxillerat de Torrevella i Utiel, i inspector en cap d’Arxius, Biblioteques i Museus de l’Ajuntament de València Fou nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Doctors de Madrid, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i…

Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…

Es publica des del 1915 en castellà, i en els seus orígens fou impulsada per Lluís Tramoyeres com a butlletí de la institució La seva gestació s’inicià el 1905, amb els acadèmics Teodor Llorente, Serrano i Morales, Martínez i Aloy, Roc Chabàs i Gonçal Salvà, el secretari Lluís Tramoyeres i Josep Maria Belda com a president, però en aquell moment les gestions no arribaren a bon port El 1910 es reprengué el tema i, per fi, el 9 de novembre de 1915 es repartí el primer número d’ Archivo de Arte Valenciano , amb Joan Dordà com a president Aleshores la revista era trimestral, però el…

Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…

Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la…

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i…