Resultats de la cerca

Publicà diverses apologies en favor de la monarquia espanyola contra França el 1634, contra Catalunya el 1640 i contra el Portugal independent el 1642 La Súplica de la muy noble y muy leal ciudad de Tortosa en ocasión de las alteraciones del Principado de Cataluña 1640, 122 f, apareguda anònimament i presumptament escrita per un autor tortosí, però que en realitat fou obra d’Adam de la Parra, segons indica un aviso de José Pellicer, constitueix la primera justificació àmplia del comportament del govern del comte duc d’Olivares, protector i mecenes d’Adam de la Parra tot i que el 1642 aquest…

Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una…

Vida i obra Residí als convents dominicans de Manresa, Cotlliure i Barcelona 1475-1530 Feu una compilació enciclopèdica en llatí –amb algun passatge en català– de temàtica bíblica, històrica, filosòfica i teològica De caràcter eminentment pràctic, aquesta compilació era destinada als studia dominicans, on l’autor exercí com a professor de Sagrada Escriptura Es conserva en nou manuscrits, en gran part inèdits BUB, ms 721-724, 726-728, 741 i 1 953 La història hi ocupa un lloc central li és dedicat un volum sencer ms 741 Excerpciones seu abreviaciones cronicarum de Summa fratris Antonini amb…

Fou qualificat per Miquel Batllori d’helenista, cosmògraf i matemàtic d’alçada Després de prendre els hàbits el 1738, ensenyà retòrica i filosofia al collegi de Sant Martí de Girona i matemàtiques als collegis de nobles de Calatayud i Barcelona Es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres Durant la dècada del 1750, publicà a Girona algunes oracions retòriques en llatí i grec i una obra sobre filosofia jesuítica, però el seu interès principal foren les matemàtiques i les qüestions científiques en general Quan Carles III decretà l’expulsió dels jesuïtes el 1767, es trobava a Barcelona…

Vida i obra Amb una formació universitària jansenista, es doctorà en teologia 1805, i és l’autor dels primers tractats catalans moderns i sistemàtics d’economia política Fou el primer titular de les càtedres d’economia civil de Palma febrer del 1814 i de la ciutat de Barcelona agost del 1814 Els seus dos llibres més importants són Rudimentos de economía política 1816 i Curso elemental de economía política 1836 Són obres d’introducció a la teoria econòmica, amb un programa polític d’industrialització i modernització, i amb moltes notes i exemples extrets de la realitat històrica de Catalunya,…

Ha centrat la seva recerca a la França i la Catalunya medievals, i ha creat una important escola de medievalisme català als Estats Units Format al prestigiós Departament d’Història del Haverford College i de la Universitat de Princeton, ha professat en un bon nombre d’universitats nord-americanes Amherst College 1957-60, Brown University 1960-65, Swarthmore College 1965-67, Universitat de Califòrnia Berkeley 1967-87 i Harvard University 1987 La seva formació com a historiador és deutora de William E Lunt, Joseph R Strayer i Theodor E Mommsen, EH Kantorowicz, RW Southern i S Kuttner Creà,…

Vida i obra Produí prop de tres-centes obres en llatí i català les obres que afirma haver redactat en àrab, s’han perdut en canvi es conserven traduccions medievals d’obres seves a l’occità, al francès, a l’italià, al castellà i fins a l’hebreu La seva biografia el mostra alhora com un home emprenedor i un contemplatiu entorn dels trenta anys, experimentà una “conversió a la penitència” que l’allu- nyà de la cort del rei Jaume II de Mallorca, i també de la vida de pare de família que administra un bon patrimoni, per dedicar-se a l’estudi, a la meditació i a l’oració Llull es presenta com el…

El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…

Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i Fabià Estapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva influència a Espanya Els anys…