Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…

Entre aquests treballs cal destacar el d’Albert Balcells, Enric Pujol i Josep Sabater sobre la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent d’autonomia catalana entre el 1914 i el 1923 La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia 1996, que superà de llarg les correctes, però breus, monografies de Joaquim de Camps i Arboix La Mancomunitat de Catalunya 1968, i de Jordi Llorens La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925 1994 els d’Ismael E Pitarch La Generalitat de Catalunya I Els Governs 1976 i L’estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques 1932-1939 1977 l’obra collectiva…

Els grups nacionalistes valencians de la Segona República eren molt entusiastes, però no tenien els coneixements elementals de la història i la geografia del seu territori Mateu i Llopis, aleshores un jove doctor en història de trenta-dos anys, confegí una petita obra destinada a examinar «allò que fon, i allò que és el País Valencià», i posà les bases preliminars per a un posterior estudi en profunditat de la història valenciana, estroncat, com tantes altres iniciatives, per la dictadura de Franco L’obra consta d’una breu introducció, deu capítols i un curt epíleg El pes de la història…

Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…

Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una segona…

Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…

Ja en aquella època els magistrats locals veieren la necessitat de confiar a l’escriptura la seva memòria com a institució, de conservar els privilegis atorgats pels monarques o pactats a les corts, i de registrar tots els afers relacionats amb l’esdevenir del municipi Des dels primers anys del s XIV hi ha notícia de l’existència d’un arxiu a l’edifici consistorial i es coneix l’activitat dels escrivans municipals, alguns de molt destacats, com el notari Bartomeu de Vilalba, que regí l’escrivania entre el 1371 i el 1399 Bona part dels fons rics i variats que actualment serva aquest arxiu es…

Vida i obra Produí prop de tres-centes obres en llatí i català les obres que afirma haver redactat en àrab, s’han perdut en canvi es conserven traduccions medievals d’obres seves a l’occità, al francès, a l’italià, al castellà i fins a l’hebreu La seva biografia el mostra alhora com un home emprenedor i un contemplatiu entorn dels trenta anys, experimentà una “conversió a la penitència” que l’allu- nyà de la cort del rei Jaume II de Mallorca, i també de la vida de pare de família que administra un bon patrimoni, per dedicar-se a l’estudi, a la meditació i a l’oració Llull es presenta com el…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…