Resultats de la cerca

Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42…

Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons  i  Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…

Estudià a l’Escola Pia de València i es llicencià en dret a la UV Fou advocat criminalista Fundà les revistes setmanals La Restauración 1843-44 i El Pensamiento de Valencia 1857-58, d’orientació neocatòlica, plataformes per al seu llançament polític També collaborà en La Regeneración en fou director, La Concordia i La defensa de la sociedad Elegit diputat 1858, es traslladà a Madrid i ocupà escó al Congrés fins el 1865 Destronada Isabel II 1868, es dedicà a preparar el retorn de la branca carlina Carles VII i publicà, entre altres obres, El rey de España 1869, La cuestión dinástica 1869 i…

Vida i obra Fill de pare portuguès i mare castellana, s’educà a la cort reial a Madrid Emprengué la carrera militar dins de diverses formacions portugueses Intervingué en la repressió dels avalots d’Évora del 1637, potser com a agent del comte duc d’Olivares El 1639, enviat al front de Flandes, escapà al desastre espanyol de les Dunes En retornar a Espa-nya, fou nomenat assessor del marquès de Los Vélez en la campanya de sotmetiment de Catalunya des-prés de la revolta del juny del 1640 Participà en les accions menades per Los Vélez fins que, poc després de la revolta portuguesa de l’1 de…

Feu els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1945 Realitzà els estudis superiors d’història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i de paleografia i diplomàtica a l’Arxiu Secret Vaticà Aquesta estada marcà profundament la seva tasca científica, que s’ha caracteritzat pel rigor científic i pel desig d’oferir la documentació més bàsica del culte als sants La primera obra que publicà fou la tesi doctoral, defensada el 1950, Pasionario hispánico, siglos VII-XI 1953, en dos volums, que guanyà la Medalla d’Or del papa Pius XII i el Premi…

Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis de dret que no arribà a acabar i, simultàniament,…

Arguments es presentà com una revista amb format de llibre d’una extensió que oscillava entre les 200 i les 246 pàgines N’aparegueren quatre números El primer, amb el tema general El País Valencià, 1931-1939 , es publicà el 1974 a cura d’Alfons Cucó, Màrius Garcia i Bonafé, Ernest Lluch i Xavier Paniagua Oferia una visió de conjunt sobre els anys trenta al País Valencià i alhora una miscellània de treballs sobre el període, amb articles de Ricard Pérez i Casado, Màrius Garcia i Bonafé i Rafael Aracil, Xavier Paniagua, Tomàs Llorens, Josep Vicent Marquès, Isidre Molas, Vicent Arrue, Ernest…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un dels textos impresos –entre els diversos que es coneixen– que exposa millor la pervivència de les idees austriacistes després de la derrota del 1714 El signa un tal senyor Broak, un anglès que afirma que viu a Barcelona i que fou secretari de Mitford Crowe, el qual fou plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra en la negociació amb els catalans per a la signatura del pacte de Gènova del 1705 Un tal senyor Vallès consta com a traductor Es desconeix realment l’autoria del text –podia haver estat un català no exiliat– i fins l’editor, malgrat que…

Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és  Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…

Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…