Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, des del 1954 fou catedràtic de geografia i història a l’Institut Francesc de Ribalta de Castelló de la Plana, on ocupà nombrosos càrrecs, fins a la seva jubilació l’any 1989 Ha publicat treballs geograficohistòrics sobre les comarques del nord valencià i del sud de Catalunya Pertanyent a l’última generació d’historiadors de formació veritablement generalista, ha reconegut la influència dels grans mestres del pensament històric a l’Europa de la primera meitat del s XX, així com el magisteri de Pericot, Vicens i Reglà, en les…

S’arribaren a publicar un total de sis números, ja que desaparegué, com el Centre, poc després de les eleccions municipals del 1995, amb el nou govern provincial que en sorgí Dirigida per Manuel Cerdà, comptà amb un ampli consell assessor integrat per destacats historiadors espanyols i estrangers Taller d’Història pretenia, tal com quedà reflectit en l’editorial del primer número, «posar a l’abast de tothom, del professional de la història i de tots els interessats en la mateixa, algunes contribucions de la pràctica historiogràfica més recent que poden enriquir el bagatge teòric…

Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva recerca s’ha centrat, bàsicament…

No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc…

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la…

Signà les seves collaboracions en la revista del PSUC Nous Horitzons amb el pseudònim Abdó Terrades És un estudiós de la influència dels moviments populars a Catalunya, sobretot entre el 1840 i el 1939 Ha estudiat els moviments obrers català i espanyol, especialment els d’inspiració anarcosindicalista, i també el federalisme i el catalanisme, emmarcant-los dins una reflexió més àmplia sobre els moviments de reivindicació nacional contemporanis La seva obra es caracteritza per un important esforç antideterminista i, alhora, per la voluntat de revisar algunes de les interpretacions que s’han…

Vida i obra Fill d’Antoni Rubió i Lluch, cursà els estudis de segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner El 1906 acabà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i l’any següent obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la Crònica de Bernat Desclot Tres anys després aconseguí la plaça no remunerada d’auxiliar interí de la Facultat de Lletres de la UB El 1908 fou nomenat secretari redactor de l’Institut d’Estudis Catalans Assistí, en aquella època, a les lliçons que el…

Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…

Dels orígens al 1939 La primera obra escrita als Països Catalans que tracta d’arqueologia de l’antiguitat és Monumentos célticos de la isla de Menorca 1818 del menorquí Joan Ramis i Ramis El títol indica clarament que l’obra s’emmarca en els inicis de la influència de la historiografia romàntica, i l’arqueologia no podia ser-ne una excepció Així doncs, qualsevol antiguitat anterior als romans s’atribuïa als celtes, uns pobles europeus definits molt vagament que havien patit l’ocupació romana Per contraposició a la “uniformitat” romana, els celtes representaven un món exòtic, divers i amb…

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…