Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’…

Vida i obra Dedicà tota la seva obra a la història de França Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir NS de la Daurada, de Tolosa Fou conegut com a Dom Brial Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París 1774-90, i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors de l’Església francesos…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció…

Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània, on, a més de…

Nebot de Josep Tolrà de Bordas 1821-1890, eclesiàstic i historiador de la diòcesi d’Elna, fou descendent d’una antiga nissaga conflentina, que formà part de la burgesia honrada de la Catalunya del Nord Seguí la mateixa carrera d’advocat que el seu pare, a l’audiència de la capital del Conflent Collaborador com tots els erudits del temps del butlletí SASL , el seu interès per la història es desvetllà sobretot a l’entorn de Sant Miquel de Cuixà, monestir al qual dedicà l’obra St Pierre Orseolo, doge de Venise, puis bénédictin du monastère de St Michel de Cuxa, sa vie, son temps 928-987 1897,…

És presidida per una junta directiva i una junta d’honor, de la qual formen part les autoritats locals i les persones amb mèrits, que es reuneix anualment Amb el temps, s’han anat fundant delegacions en l’àmbit de l’antic comtat de Besalú És també Centre d’Iniciatives Turístiques, Grup Local dels Amics dels Castells, associació adherida a Hispània Nova i al Patronat Francesc Eiximenis, i també a d’altres associacions afins nacionals i estrangeres La tasca principal d’aquesta entitat és la restauració de monuments —amb el suport d’organismes provincials i estatals—, com ara la mateixa vila de…

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80, canonge de la catedral de Girona 1780-1806, pensador polític i filòsof 1801-05 Fou un historiador reformista empès per prestigiar tant la seva ciutat com la institució eclesiàstica de la qual formava part La seva evocada recerca de la veritat –que topà amb la densitat de les seves creences religioses i amb les seves motivacions personals– el portà a adoptar els criteris temàtics i metodològics bollandistes que l’historiador benedictí francès Thierry…

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…

Desenvolupament enciclopèdic També conegudes com a Genealogies de Meià pel fet d’estar contingudes en un còdex, avui perdut, procedent de la seu de Roda, però que havia estat propietat de Manuel Abbad i Lassierra, prior del cenobi benedictí de Santa Maria de Meià Urgell Això ha fet que alguns autors d’antuvi descartessin les Genealogies com a obra de la historiografia catalana Tanmateix, les diverses notícies que contenen referents a la Catalunya occidental, i també la pertinença al focus cultural ribagorçà de Roda-Alaó, situen les Genealogies en l’àmbit d’influència català El…

Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…